Ja són aquí les VIII Jornades del Patrimoni al Baix Llobregat i ho fan amb un objectiu concret: repensar i integrar noves tendències en el tracte amb el valuós llegat històric que vesteix la comarca. Unes vuitenes jornades transformades en una sola jornada. Demà, dimecres 22. Tot un dia per arreplegar alcaldes, membres de la Diputació de Barcelona, arqueòlegs, experts i companys del gremi cultural. Tot un dia per debatre el camí del localisme al comarcalisme.
Però abans cal anar, precisament, a l’arrel. Què és patrimoni? Patrimoni és una d’aquelles paraules que ens aboca a la grandiloqüència amb tanta generalitat que ens costa definir-la. Intentem acotar-la. L’Institut d’Estudis Catalans, en la seva segona accepció, explica que és un “conjunt de béns, valors i crèdits que posseeix una persona o institució”. I tot viatjant a la definició d’aquestes Jornades, veiem una repetició: “bens culturals”. Ja quasi ho tenim. Li preguntem a l’Esther Hachuel, historiadora i directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i ens explica que hi ha una definició comunament acceptada de patrimoni com a: “un element que prové del passat, i al qual li donem un valor al present”. I afegeix “però jo discrepo”. Per a Hachuel, hi ha aspectes de l’actualtat que ja hauríem de percebre com a patrimoni.
Aquests i molts altres conceptes ballaran demà pels debats de Can Pasqual, a Esparraguera. Una jornada que obrirà les portes a les 9h del matí i intentarà sortir a les 13’30h amb un seguit de conclusions per bandera. La ponència inaugural anirà a càrrec de la Doctora Paloma González, arqueòloga i professora titular del Departament de Prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona. Una ponència que, juntament amb els tallers presentats a posteriori, posarà fil a l’agulla a estudis de cas concrets: mesures i idees.
Abans, hauran parlat veus com la del Conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lluís Monfort, la de la Mònica Borrell en tant que Directora del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, Ferran Puig com a arqueòleg i alcalde de Torrelles, Ramon Ten, l’ex-cap del Servei d’Arqueologia a la Generalitat o la mateixa Esther Hachuel.
A més, aquesta edició de les Jornades del Patrimoni, després de quatre anys sense elles (Sant Coloma de Cervelló – 2013), tenen un caràcter trencador amb les anteriors. Segons la directora del CECBLL, “anteriorment es feia un recull de comunicacions d’allò fet vers el patrimoni de la comarca a diferents llocs”. Ara, en canvi, “no volem temes inconnexos, sinó buscar idees entre diferents ponents per concretar què podem fer per gestionar millor escenaris específics”. I per aquest motiu s’han introduit uns tallers que busquen animar l’acció després d’unes converses de reflexió.
Tot aclarint la voluntat del la Jornada, des de l’organització es recorda que buscar innovació no significa abusar de les TIC. Com diu Hachuel, “innovar no és posar codis QR a cada paret”. Per això se subtatlla que en aquesta data es buscaran objectius concrets i maneres d’assolir-los compromeses amb l’actualitat.
Hachuel ens ha reconegut que, tot i dependre molt d’un finançament minso, hi ha idees en marxa. Com la de preparar una Ruta del Romànic al Baix Llobregat, incloent diversos municipis com Gavà l Corbera. Ara bé, això sembla entrar en contradicció amb la llei del Patrimoni de la Generalitat, que preveu dos tipus de bens, els nacionals i els locals. Per aquest motiu, des de l’àmbit comarcal, i especialment en anteriors Jornades, s’ha criticat aquesta idea reduccionista que bloqueja el patrimoni de la comarca.
Tot plegat en un esdeveniment situat per primer cop a la banda nord del Baix Llobregat, Esparreguera. Una localització que l’organització reconeix que “li feia molta il·lusió” i que espera obrir la participació a altres localitats de la mateixa zona per altres edicions.
Imatge: Centre Estudis Comarcals del Baix Llobregat