Quin canvi. En una sola setmana Xavier Domènech ha tallat, fet net, i polit el seu discurs de campanya. D’aquella primera aparició a Sant Ildefons a aquesta d’avui al Prat de Llobregat, el líder de Catalunya en Comú Podem s’ha asserenat, ha minvat l’agressivitat inicial i ha dotat d’humor els seus atacs als dos blocs que l’envolten: unionistes i independentistes.
A més, s’hi sentia còmode. Omplir gran part de l’Auditori de la Biblioteca Antonio Martín i tenir a un tòtem d’Unidos Podemos com és Irene Montero donant-te suport, deu ajudar. Tant és així que, rebaixant el to, es va quedar amb allò punyent: ridiculitzar la proposta d’Arrimadas per pactar en base a l’agenda social, defensar el model d’escola catalana i recordar que vivim en una crisi, encara present, marcada per les retallades als serveis públics.
Tanmateix, hi havia espai per les novetats. Especialment per atacar. Domènech va treure punta a la llança contra José María Aznar, recalcant que l’ex-president del govern espanyol prefereix a Inés Arrimadas per davant del líder del PP català, i a qui va enviar un missatge: “Senyor Aznar, la seva candidata no serà presidenta de Catalunya”, tot insistint en negar qualsevol aliança amb Ciutadans.
De la mateixa manera, el cap de llista dels comuns va recordar les paraules del congressista republicà Joan Tardà que, segons Domènech, deien “maleïda la pàtria que se n’oblida dels seus fills”. I, recordant-li les retallades dels darrers anys a l’escola pública i el manteniment de subvencions als centres que segreguen per sexe, li va demanar que se les apliqués ell mateix, fent referència a la participació d’Esquerra Republicana en el govern de Junts pel Sí de la darrera legislatura.
Un fenomen sobre el que també va incidir la número 4 per Barcelona, Marta Ribas, rebutjant la manca d’inversió en educació i les “excuses”. En aquest punt, la també coordinadora nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds va esgrimir que “es poden fer coses d’immediat” perquè si ho estan fent “els ajuntaments, com no ha de poder la Generalitat?”. Per a Ribas, tot passa per la determinació, i va puntualitzar que “els canvis només arribaran amb un govern compromés”.
Parlem de govern
I mentre les enquestes col·loquen el seu partit com a eix vertebrador cada cop més necessari, Domènech es reivindica com a indomable. Ja ha descartat pactar amb Junts per Catalunya, amb Ciutadans i amb el PP i ha demanat als socialistes i a ERC que “surtin d’on són”. És per això que, en mig dels dos blocs, Irene Montero, la portaveu del grup Unidos Podemos al Congrés dels Diputats, va definir a Xavier Domènech com “l’únic candidat que pot governar sense mentir i sense robar”.
La presència de Montero va ser el gran incentiu d’una trobada plena d’eufòria. De la banda dels mentiders va col·locar als “independentistes que sabien des de fa temps que la república era impossible” i al PSOE i Ciutadans, que van dir que no investirien a Rajoy “i, al final, van cedir”. I de la banda “dels que roben”, la diputada del Congrés, va recordar els casos del Partit Popular i va sentenciar que “no hi ha res més antipatriota que un corrupte”.
També va tenir el seu moment Vicenç Navarro, el catedràtic i politòleg que torna a tancar les llistes de manera simbòlica, com ja va fer l’any 2015. En el seu paralment, Navarro va mostrar-se crític amb Artur Mas i el seu suport a la reforma laboral i amb Ciutadans i les seves polítiques, que representen “el dogma màxim de les polítiques neoliberals i les retallades”.
Finalment, Navarro va carregar també contra la transició. De la qual va dir que va ser de tot menys modèlica, perquè “els de dretes van centrar-se en pressionar als mitjans de comunicació i els d’esquerres, o bé acabaven de sortir de la presó o estaven a l’exili”. Curiós recordatori.