Produir un sol quilo de carn bovina genera les mateixes emissions que conduir un cotxe en línia recta de Barcelona a Saragossa.
Aquesta és una de les alertes que es desprenen de l’estudi “Sector Alimentario: tendencias en ecoinnovación” impulsat per l’AMB. El document que avisa que en els darrers 55 anys s’ha triplicat la producció agrícola mundial tot presentant un escenari de repensament urgent entre un grup de 80 experts i emprenedors vinculats a l’àrea metropolitana.
Un espai de propostes que ha posat l’accent en dues prioritats: la millora de la salut ciutadana i el medi ambient a la zona urbana barcelonina. Com? Amb propostes de l’estil d’Es Im-perfect, el projecte de l’Associació Espigoladors que aprofita excedents agrícoles que, per no complir amb els requeriments estètics, no es podrien comercialitzar tot i estar en plenes condicions gastronòmiques. Un petit exemple de les diverses idees presentades a la jornada “Ecoinnovació en el sector agroalimentari: reptes i oportunitats per a la competitivitat econòmica metropolitana”, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Fundació Fòrum Ambiental.
I és que l’acció de proximitat és una de les prioritats de l’AMB per fer front a un procés agrícola que amb “la generació de residus i el malbaratament de recursos” impacta greument sobre el procés “de canvi climàtic”. Fins a tal punt que, segons arrepleguen els informes, consumeix un terç de tota l’energia disponible al món i el 85% d’aigua dolça, que es destina al rec dels conreus.
De la mateixa manera, es calcula que el 26% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle venen relacionades al sector agroalimentari. Especialment amb la producció de carn bovina, que implica la mateixa contaminació en generar un quilogram càrnic que el que consumeix de mitjana un cotxe al recòrrer 257 quilòmetres (la distància entre Barcelona i Saragossa).
Tot això, davant d’un greuge a l’alça. A mesura que avancen les dècades, ha incrementat la població mundial, el desenvolupament tecnològic, i el consum d’aliments preparats, envasats i processats. I en comptes de racionalitzar la producció, ens hem trobat amb un malabartament del 33% dels aliments a nivell mundial, un 80% d’empreses que generen residus amb l’envasat constant dels seus productes i amb un ús generalitzat de pesticides. En aquest últim punt, però, cal destacar que l’AMB va decidir deixar d’utilitzar el polèmic glisofat als parcs i zones verdes.
Parlem d’innovació
En conjunt, les males noticies s’acumulen. Però per aquest motiu, els experts i emprenedors convocats a la jornada d’ecoinnovació van presentar diferents propostes amb l’originalitat i la funcionalitat repartida a parts iguals. Idees com la d’imprimir pasta anb impressores 3D per facilitar l’empaquetament o la de fabricar envasos a partir del propi rebuig dels aliments.
Un total de 45 projectes que arrepleguen sensibilitats ben diferents. Un clar exemple, el d’Espigoladors, que serveix per recuperar aliments en constant malbaratament amb denominació d’origen, ja que gran part del menjar recollit prové del Parc Agrari del Baix Llobregat i, gràcies al projecte, acaba convertint-se en melmelada o conserves vegetals. Però també n’hi d’altres propostes que intenten potenciar la tecnologia com a eina positiva, com és l’empresa Hemav i la seva “agricultura de precisió”, digitalitzant els cultius amb drons per estalviar recursos. O la recerca de la productivitat cassolana, que Aquapioneers ha trobat amb una simbiosi que genera un aquari i un hort a la pròpia llar: les plantes purifiquen l’aigua mentre els peixos fertilitzen les plantes amb el seu rebuig.
En definitiva, hi ha llum. O això intenta dir-nos l’AMB amb la posada en marxa d’aquestes jornades per la recerca d’un equilibri entre la producció agroalimentària i la salut global. Una consciència que ja arriba fins i tot a les grans empreses com Nestlé i Danone, recalquen des de l’AMB, que estan contribuint dins del territori metropolità a evitar el consum d’energia excessiu o la generació de residus.