“Argentina acaba de guanyar el Mundial, comença el boom de la televisió en color, s’estrena Un tango en París” es baladrejava des del balcó de l’Ajuntament de Cervelló avui mateix. Un avui relatiu. Perquè si a la resta del món era un diumenge més de l’any 2018, al municipi baixllobregatí s’han despertat a 15 de gener de 1978. O almenys això s’ha volgut recrear per retre homenatge al 40è aniversari del retorn del President de la Generalitat, Josep Tarradellas, al seu poble.
Era el migdia tocat i la Plaça de l’Ajuntament rebia 150 persones que, després de saludar-se amb un cada cop més comú “Salut i República”, miraven a dalt unidireccionalment, a la balconada municipal. Tot seguit, arribava un Dodge 3700 GT, exclusiu dels anys 70, i s’anunciava l’arribada del fins llavors president a l’exili i fill de Cervelló, Josep Tarradellas i Joan. Interpretat, òbviament, per un actor – amb una caracterització exhaustiva, tot sigui dit, taques facials incloses.
“Per fi he tornat a casa” entonava el Tarradellas modern des del balcó de l’Ajuntament. I, després de parafrasejar el discurs del fill il·lustre cervelloní 40 anys enrere, rescatava els costums de la seva vida al poble: “Les excursions a la Font de la Resclosa, la lectura de La veu de Catalunya o El poble català, la imatge encastada de la Santa Maria”. Paraules que unien la vida anterior amb el patrimoni viu, com l’icònica església cervellonina.
Però com res defuig l’actualitat, i les bufandes grogues entre la multitud ho feien recordar, finalment, ha caigut el missatge polític. Apujant el to de veu i acabant la intervenció sobre el balcó, l’actor ha continuat “40 anys d’exili són massa […] i espero que mai ningú hagi de repetir tal experiència en veure’s perseguit per les seves idees polítiques”. La gentada ha bramat i els castellers han pres posició.
Era la colla dels Matossers de Molins de Rei que, amb un pilar de quatre descarregat, s’han plantat a l’alçada del balcó municipal per iniciar l’esperit festiu i rebaixar el solemne. I encetada la festa, encetada la música. Així ha ressonat el “Torna torna, Serrallonga” que, si bé s’escapava de la caracterització del 78, sent una cançó llançada el 1980 (Els Esquirols), ha valgut la pena lligar amb el retorn semàntic de Tarradellas.
Ha fet aparició, llavors, “la dansa més ofana que es fa i desfà”, que definia l’animador amb el micròfon per arma: la sardana. El torn d’arreplegar els joves i grans que s’unien de mans i de ritme, articulant la tradició inexorable del ball popular, així era el 1978, així és avui. Al seu voltant, els grupets de cinc o deu persones esmolaven els queixals, doncs començava el vermut popular.
I a un extrem de la plaça, una exposició fet a mida per l’ocasió: cites i retrats per repassar la vida de l’homenatjat. Una mostra que incidia en la relació entre Francesc Macià i el cervelloní, un dualisme que barrejava admiració i confrontació. Ho resumia el mateix Tarradellas: “Si les idees de Macià no eren brillants, sabia en canvi el més necessari en política: adaptar el seus extremistes en certs moments a un objectiu superior, el de ser útil”.
I el temps que transformà les aspiracions nacionals de Tarradellas quedava reflexat a les parets improvisades d’aquestes carpes. Es passava de sobreposar-se al govern espanyol a celebrar el sentit comú del pacte amb la primera plana política d’Espanya, rei Joan Carles I inclòs. La moderació havia arribat a Tarradellas després de 38 anys d’exili francès.
Aquest mateix 2018 es compliran 30 anys del seu traspàs (10 de juny) i, com la història és cíclica, capriciosa i punyetera, sent el darrer president escollit per vot delegat, Tarradellas promet ser una referència constant en aquest nou any.
