Començàvem l’any amb la signatura de l’Acord de 31 de gener del 2017 amb el Departament d’Ensenyament i els sindicats majoritaris de la Mesa Sectorial d’Ensenyament no universitaris CCOO, USTEC, UGT. Aquest acord, tot i no recollir totes les nostres reivindicacions, trenca un llarg període de desacords i de retallades en els recursos destinats a l’educació, que des del 2010 no han fet més que minvar, de la mateixa manera que la situació salarial dels treballadors i treballadores de l’educació.
La signatura de l’Acord ha suposat la incorporació de 5.200 persones més a les aules de tot Catalunya, de manera que a la comarca corresponen 523 docents més que el curs 2016; la cobertura de les substitucions des del primer dia a partir de l’1 de setembre, encara que per diverses circumstàncies això no va ser així, i d’altres que, tot i que insuficientment, comencen a revertir una situació de precarietat de mitjans, d’insuficiència de plantilles i de recuperació de drets.
Continuem exigint al departament que es deroguin els acords de govern d’aplicació de mesures excepcionals en matèria de personal docent no universitari dependent de la Generalitat de Catalunya durant el període 2012-2015 que encara estan vigents.
Cal posar en relleu que el nombre d’interins i substituts ha crescut exponencialment a la nostra comarca: corresponen, concretament, al 22,45% de la plantilla; si hi sumem tots els que s’han produït des d’aleshores, de ben segur que el percentatge està per sobre del 30%, fet del tot preocupant, atesa la poca estabilitat de les plantilles i la dificultat per consolidar i tirar endavant projectes de centre, a banda del que significa pel que fa a l’alt nivell de precarietat de la plantilla.
Aquesta precarietat s’estén a altres col·lectius que conviuen encara de manera insuficient amb la seva situació en matèria de recursos humans i d’elements de suport a l’educació, vetlladores i vetlladors, educadors i educadores de 0 a 3 anys, monitors del lleure educatiu, educadors i educadores en centres especials de treball per a persones amb diversitat funcional, molts d’ells amb contractes parcials, temporals i amb salaris molt baixos i insuficients.
És preocupant la complexa situació de precarietat laboral i de manca de recursos que es pateix en el sector de la discapacitat, singularment als centres especials de treball, que haurien de disposar d’una veritable protecció, desvirtuada en molts casos, ja que oblida els objectius inicials per als quals van ser creats. Per a aquests centres és prioritària la millora dels salaris i és en aquest sentit que hem de valorar el recent acord per augmentar el SMI, que suposa un avenç per garantir que la recuperació de l’economia es traslladi als treballadors i treballadores, començant pels salaris més baixos.
Des del Sindicat Intercomarcal de CCOO del Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia – Garraf hem portat a tots els ajuntaments de la comarca i a tots els centres educatius una campanya per a l’escola inclusiva a fi d’exigir els mitjans necessaris amb elements d’equitat i perquè no quedi en una tendència que accentuï les diferències i la manca de recursos en funció de la situació socioeconòmica del centre. Aquesta campanya ha permès aprovar un seguit de mocions a la majoria d’ajuntaments.
I no es pot defugir abordar una de les ombres més allargassades i amenaçadores que ennuvola el món educatiu a Catalunya i a la nostra comarca: les acusacions d’adoctrinament i el qüestionament del model d’escola del qual ens hem dotat col·lectivament des de l’inici de l’etapa democràtica.
CCOO d’Educació del Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia – Garraf rebutja les acusacions d’adoctrinament i posa de manifest que la judicialització de la convivència als centres educatius no és el mètode adient per resoldre els conflictes que conviuen a l’escola, un espai habituat a la resolució i a la gestió positiva dels conflictes i als projectes de convivència i mediació. Les escoles i el departament ofereixen vies de resolució de conflictes dialogades a través del tutor, l’equip directiu, el consell escolar, la inspecció i la mateixa direcció dels serveis territorials i, en darrer lloc, de totes les instàncies de la direcció del departament.
Cal i convé esgotar tots els camins disponibles abans de cercar solucions judicials, que, de vegades, crispen més que no pas solucionen.
CCOO té el ple convenciment que el conjunt dels treballadors i treballadores de l’educació cada dia s’esforcen a formar ciutadans lliures, amb esperit crític i amb valors capaços d’entendre el món que els envolta i de prendre decisions lliurement de manera democràtica.
Article d’opinió de Marc Sangüesa, secretari general del Sindicat d’Educació de CCOO al territori