El Tribunal Suprem començarà a deliberar aquest dimarts sobre el procés de concessió de la gestió de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que la Generalitat va adjudicar a un consorci liderat per Acciona i BTG Pactual el 2012 i que va representar la major privatització mai feta per l’executiu català, amb un valor de 1.000 milions d’euros
El Suprem ha de decidir si ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 2015 va anul·lar el procés d’adjudicació d’ATLL fet per la Generalitat a Acciona, i dona així la raó a Agbar, l’empresa que va perdre el concurs i que sempre ha defensat que el procés d’adjudicació estava mal fet. Precisament, el president d’Agbar, Àngel Simon, va afirmar la setmana passada al Cercle d’Economia que s’espera que la sentència es dicti dimecres 31 de gener i es va mostrar convençut que la seva empresa guanyaria el litigi.
EL TSJC va declarar el juny de 2015 que el procés d’adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat era nul, al·legant que les bases del concurs incloïen un programa d’obres “orientatiu”, que posteriorment es va considerar com a “obligat”. El Tribunal va posat de manifest que el concurs va generar així una “confusió” contrària als principis de “transparència, publicitat i igualtat”, que són “essencials en matèria de contractació”.
Segons el TSJC, aquesta situació va afectar greument el concurs, sense que sigui possible redreçar la situació un cop els licitadors han efectuat les seves proposicions “sobre una base tan equívoca”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer notar que “aquesta contradicció afecta un aspecte essencial de la concessió i ha causat una situació de confusió greu en el moment d’elaborar les propostes per part dels licitadors”.
Va ser la primera vegada que la justícia es pronunciava obertament sobre “el fons de la qüestió” del procés d’adjudicació, tal i com havien demanat els litigants (Acciona, Agbar i la Generalitat) en reiterades ocasions i anul·la el concurs d’adjudicació d’ATLL. Prèviament, el Tribunal també havia resolt sobre una sèrie de mesures cautelars interposades entre els litigants.Un litigi que es remunta al 2012El conflicte judicial té l’origen en la privatització d’ATLL, que es va iniciar el febrer de 2012 i es va resoldre a favor d’Acciona el novembre d’aquell mateix any.
L’altra competidora, Agbar, va recórrer la decisió davant de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), un ens integrat a la Generalitat de Catalunya, que va estimar el recurs interposat i va declarar que l’oferta d’Acciona era inadmissible. L’OARCC va considerar que aquesta última empresa hauria d’haver estat exclosa del procediment de concurs públic ja que, segons l’organisme, el seu programa d’execució d’obres no complia els períodes temporals establerts.
La Generalitat, Acciona i els seus socis de BTG Pactual van recórrer el dictamen administratiu de l’OARCC davant de la justícia.Efecte en els comptes del GovernEl desembre del 2012 la Generalitat va rebre 300 milions d’euros per part d’Acciona com a primer pagament per la cessió de la gestió d’ATLL. La Generalitat va apuntar a la seva comptabilitat aquests 300 milions d’euros més 695 milions més en concepte de pagaments futurs per part de d’Acciona, ja que la concessió s’havia de prolongar durant 50 anys.
Aquests ingressos comptables van permetre restar en aquell moment cinc dècimes del dèficit públic de la Generalitat. Caldrà veure quin impacte té la sentència del Suprem en aquestes xifres.
Font: ACN