“A las penas, puñalás” cantava el músic reusenc José el Chatarra. A les negatives judicials, cartes d’amor, que en fa Oriol Junqueras.
Fa temps que el terme “junquerisme” brulla pels racons nostàlgics dels teclats independentistes. “El junquerisme és amor” deia Marta Rovira a Sant Vicenç dels Horts quan tancava la campanya electoral d’ERC pel 21D. I les masses li feien els corus a les xarxes socials. Així, 87 dies després de ser empresonat, i la mateixa jornada en que rep la negativa del jutge Pablo Llarena a assistir a la sessió d’investidura de demà, Junqueras continua enviant cartes d’esperança.
La d’avui, publicada al mitjà Naciódigital, especialment sentimental. Pel vicepresident del govern cessat, els temps d’empresonament són moments per reprendre velles amistats i per conrear l’art epistolar. En aquest últim punt s’entreté destacant la transcendència històrica de les cartes, amb especial rellevància al Segle I, i recorda que el contacte amb aquells qui li escriuen “el fa millor persona”.
Tot això en una jornada marcada pel debat sobre què passarà demà a l’hemicicle català. La sorpresa, en aquesta línia, és la manca de menció absoluta cap a la sessió d’investidura i el dubte fins a on és viable fer president a Carles Puigdemont. Un motiu és que, al moment d’escriure la carta, no tenia constància de la ressolució del jutge Llarena, que denega el permís demanat per Jordi Sànchez i Oriol Junqueras per sortir de la presó i assistir al ple d’investidura.
Temps de cartes al Baix Llobregat
I si el que va ser alcalde de Sant Vicenç dels Horts rep cartes a la presó, el periodista cornellenc Jordi Évole les envia. Concretament, al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ha estat un intercanvi iniciat ara farà una setmana, quan Évole, en el seu escrit setmanal a El Periódico, deia: “El que tinc molt clar és que el que no podem abandonar ara és la seducció. Sense seducció la ruptura es consumarà. I amb gent com tu a la presó això serà molt més fàcil”.
A l’epístola per Cuixart, el conductor de Salvados recordava un esmorzar que van fer els dos al mes de setembre i on van regnar “les discrepàncies còmplices”. Un tarannà amistós que regna durant tota la carta i que clama “d’injusta” la situació del líder d’Òmnium. De fet, una de les frases més repetides a les xarxes socials més tard va ser la que recollia que, en paraules d’Évole, “no és que jo et conegui massa, però què poc et coneixen els que durant aquests tres mesos de presó t’han qualificat de persona violenta. Què poc et coneixen”.