Ahir a l’assemblea oberta del Centre Cívic Les Planes, a Sant Joan Despí, es va viure una situació excepcional. Veïns afectats per un augment desmesurat del lloguer, partits polítics municipals al complet i plataformes de defensa dels drets a l’habitatge, tots, plantejant un mateix missatge: unitat. Especialment en les reivindicacions inicials d’aquesta comunitat de prop de 140 famílies que està sent amenaçada amb patir una pujada sobre el seu lloguer d’entre el 40% i el 100%.
L’alcalde, Antoni Poveda (PSC), que es va fer esperar però va arribar quan sonava la campana, va recalcar que el procés negociador serà llarg, però que creu “impossible” que facin fora a tantes famílies. Ho va dir després d’estar en contacte amb l’empresa gestora, Medasil Desarrollos SL, per diferents vies. En una d’aquestes preses de contacte, a través d’una carta a la que ha tingut accés elBaix.cat, Poveda criticava la voluntat d’apujar el lloguer “molt superior al del cost de la vida (IPC) els últims 5 anys”.
Una reivindicació que també van abanderar els principals representants veïnals que, acompanyats pel Sindicat de Llogaters i la PAH Sant Feliu, van posar èmfasi en l’impossibilitat per les famílies santjoanenques d’assumir el cost de cap de les propostes rebudes fins ara des de Medasil. Especialment perquè moltes d’aquests nuclis familiars sóm joves amb fills, i ja paguen un lloguer d’entre 580 i 900 euros. L’última oferta, mitjançant la demanda de la declaració de la renda i tres nòmines per llar, buscava estudiar cada cas de manera individual per aplicar una pujada del preu més esglaonada a les rendes més baixes. Ara bé, per Julio Jiménez, el portaveu de l’associació de veïns, “això no soluciona res” perquè continuen aplicant el mateix augment, només que “retardant breument l’estacada inassumible”.
Per tot això, la paraula més repetida, entre parlaments de ciutadans i de polítics, va ser “unitat”. Davant la voluntat de la promotora d’invidualitzar les negociacions, la consigna comunitària passa per buscar una solució de caràcter col·lectiu que s’ajusti, evidentment, als preus de cada habitatge. Per Òscar Blanco, el representant del Sindicat de Llogaters que assessora al bloc de l’Avinguda 113, “la gran força de la comunitat és la unió de les més de 100 famílies”, ja que a la promotora no l’interessa “entrar en processos judicials amb més d’un centenar de pisos”.
I, davant la por de la finalització dels primers contractes el proper 14 de març, es va demanar calma. L’alcalde, per la seva part, va comprometre’s a reunir-se demà divendres en privat amb tots els veïns que vencin l’arrendament al març, abril i maig. D’altra banda, l’estratègia comunal serà la de continuar pagant el lloguer establert com fins ara i, en el cas de ser rebutjat per part de Medasil, presentar la quantia davant de notari per certificar “la voluntat de compromís en el pagament”.
A l’espera dels resultats d’una nova reunió imminent entre l’administradora de finques i els veïns, d’on sortirà una nova proposta per part de l’empresa, la comunitat es prepara per mobilitzar-se. Ahir celebraven haver aconseguit presència als mitjans, tenir comptes propis a Twitter i Facebook, arreplegar pancartes i haver engegat un fons comú per abordar els costos d’aquests gestos de visibilització, però no era suficient. Diferents veïns ho van repetir i l’ambient ho va confirmar, s’aproximen mobilitzacions ciutadanes.
Compromís polític (?)
A l’assemblea van fer acte de presència tots els grups amb representació a l’Ajuntament, inclosos el Partit Popular i Ciutadans. Ambdós portaveus, José Luis Cerro (C’s) i Manuel López (PP), van defensar “estar al costat dels seus vilatans” tot i reconèixer la “limitada” força que tenen com a partits municipals i matisant que donen “suport” als seus ciutadans independentment del que puguin votar com a partit en altres institucions.
Un discurs conservador que feia referència clara a la reforma del Partit Popular al Congrés dels Diputats l’any 2013 sobre la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). Una llei que, a l’hora de buscar responsabilitats, se’n va endur la palma. Els veïns han criticat obertament els darrers dies que els contractes siguin com a màxim de 3 anys, “privant-nos de fer cap pla de vida”. I de la seva banda, Sònia Farré, diputada al Congrés per en Comú Podem, remarcava la necessitat “urgent” de canviar-la perquè “desvincula el IPC del preu de lloguer, alliberant-lo totalment”.
Una implicació que, si bé arriba fins al mateix Congrés, també té el seu eco a Catalunya. Segons el portaveu municipal del PDeCAT, Pere Àngel Montserrat, la Generalitat, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha pres cartes a l’assumpte i ha començat a demanar documentació sobre l’edifici per estudiar què s’hi pot fer.
En tot cas, i tot i agrair amb nombrosos aplaudiments el suport dels diferents partits polítics, la comunitat es reservava una dosi d’escepticisme. Així, mentre s’espera que el conflicte s’allargui, la mobilització sembla imminent i la unitat veïnal inesquinçable. “Abans no coneixia a molts de vosaltres, i ara som una pinya” resumia Julio Jiménez.