El patrimoni del Baix Llobregat fa un pas endavant. Des d’ahir mateix, quan a Esparreguera es presentava l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó, la comarca suma una iniciativa més a la memòria viva del territori. La que va ser “la més gran de les colònies catalanes”, que deia Pep Martí, ara tindrà un ens de defensa, recuperació i reactivació amb el focus plenament centrat en ella.
La proposta d’unió entre entitats, ciutadans i ajuntaments s’havia estat coent els darrers mesos i, finalment, ahir es va consitutir en assemblea. El president de la nova entitat, Josep Maria Cobos, va qualificar l’entorn de la colònia rierenca de “riquesa patrimonial, geològica i cultural”, que a partir d’ara podrà ser honrada amb una recuperació de la memòria històrica també des de la perspectiva de gènere. A l’acte, tant l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, com la d’Olesa de Montserrat, Pilar Puimedon, van mostrar el seu ple suport a un projecte “ambiciós” que enriquirà la “sinergies” entre els municipis baixllobregatins.
Una ambició que, en paraules de Rivas, tindrà un recorregut “transmandatari”, en referència al mig i llarg termini al que s’aboquen els compromisos a aplicar a la Colònia Sedó. Segons Esther Hachuel, la coordinadora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en declaracions a elBaix.cat, la gran notícia és “veure els ajuntaments realment compromesos” i, en cas que els governs municipals canviïn de color, “el lobby de pressió per preservar els recursos patrimonials de la colònia ja està creat”.
Segons la mateixa Hachuel, en línia amb el parlament d’ahir del president de l’associació, les línies d’actuació passen per “preservar, comunicar i investigar”. D’una banda, es pretén abordar una injecció de protecció legal sobre el patrimoni històric en qüestió, però d’una altra, activar la intervenció sobre el llegat present i apropar-lo de la manera adequada a la ciutadania. És a dir, collar el bé i fer-lo atractiu pel públic.
A més, tot i la gran feina de la vicepresidenta de l’associació i professora universitària, Gràcia Dorel, profunda coneixedora de la Colònia Sedó, “encara queda molt per investigar” apuntava la coordinadora de l’ens comarcal. Per fer-ho, una de les fonts de coneixement més valuoses és “entrevistar als protagonistes vivents”, la gent gran que guarda en el seu record informació vital sobre l’entorn i vivències de la pròpia colònia durant el segle XX.
Una colònia que va arribar a tenir, segons Dorel, “la turbina més gran i potent de l’època” per abastir les 1.400 persones que hi vivien a finals del segle XIX. La investigadora esparreguerenca amb tasca catedràtica a França, també present a l’acte constitiu d’ahir, va posar èmfasi en la rellevància històrica d’aquesta colònia tèxtil, sobretot en el desenvolupament industrial de la Catalunya dels darrers dos-cents anys. I va afegir “teniu una joia”.
La captació de socis ja està encetada i es preveu que, amb la presentació de la plataforma associacional la setmana vinent a Olesa, s’incrementi considerablement. Una col·laboració ciutadana que es considera molt necessària perquè, tot i que “hem de celebrar que actualment hi ha una sensibilitat pel patrimoni que anteriorment era inimaginable”, la feina a fer “entre tots” els propers mesos “és immensa”.