El Tribunal Suprem ha ratificat que la privatització més gran de la història de la Generalitat queda anul·lada. Així, l’adjudicació del concurs que atorgava a Acciona la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) ha quedat en paper mullat després de 5 anys de recursos judicials. El concurs es va produir al 2012 sota el mandat d’Artur Mas, entregant la concessionària per 1.000 milions d’euros (300 d’inici i 700 a sufragar en un període de 50 anys).
Ràpidament, però, va aixecar sospites i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va alinear amb l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) remarcant que Acciona havia d’haver quedat exclosa de la competència per “incompliment de les bases”.
Ara bé, com l’entramat informatiu és complicat i s’han arreplegat molts fets en un lustre de competicions judicials, hem preparat un seguit de preguntes i respostes per aclarir termes.
Què fa exactament Aigües Ter Llobregat?
ATLL és una concessionària de la Generalitat de Catalunya que gestiona el servei per abastir aigua “en alta”. El que vol dir aquest tecnicisme és que recull l’aigua de la natura, s’encarrega de potabilitzar-la i, un cop posada a punt, l’entrega als ajuntaments o empreses que tenen els drets d’explotació “en baixa”.
Com ens afecta a la comarca la seva gestió?
De ple. ATLL arriba a tota l’àrea metropolitana i té un àmbit d’actuació que abarca 1.800 quilòmetres quadrats, 4,5 milions d’usuaris i 9 comarques, entre elles el Baix Llobregat. Segons les dades de la pròpia concessionària, a la nostra comarca té a la meitat de municipis com a clients directes, 15 dels 30 ajuntaments. Són Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Martorell, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires i Sant Vicenç dels Horts.
Quina és la irregularitat del concurs?
Es demanava que unes determinades obres es produïssin en 10 anys, segons les bases del concurs, i Acciona es comprometia a trigar més temps. Aquest motiu, segons l’OARCC, bastava per a que quedés “exclosa del concurs”. El TSJC, el juny de 2015, va dictaminar que el procés concursal quedava anul·lat en la seva totalitat perquè la Generalitat l’havia modificat provocant “falta de competència” i “falta d’un procediment exigible”.
Societat General d’Aigües de Barcelona (Agbar) havia estat la perdedora del concurs de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat. I, en veure el serrell de la irregularitat d’Acciona, va pensar en treure rèdits reclamant l’adjudicació d’ATLL. Tanmateix, la sentència del TSJC, argumentant que s’havia generat “confusió” en un “moment cabdal” del concurs i, per tant, quedava totalment invalidat. Agbar, així com la Generalitat, ho va recòrrer, però el Tribunal Suprem ha dictaminat en suport de la sentència catalana del 2015.
Què diuen els partits polítics?
De moment, i de manera explícita, els partits que s’han expressat sobre la resolució del TS han estat Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú – Podem, la CUP i el Partit Popular.
Inés Arrimadas, com a líder de Ciutadans, ha aprofitat per remarcar que el seu grup ja havia denunciat les “irregularitats del govern d’Artur Mas”, així com per qualificar la concessió d’ATLL de “nyap”. Un adjectiu en el que precisament han coincidit amb els comuns, el Partit Popular i el PSC, que a través del diputat Jordi Terrades, ha volgut condemnar la gestió que es va fer d’un concurs de màxima importància. Segons les paraules del socialista, la seva bancada “impulsarà totes les iniciatives parlamentàries possibles per a que els responsables de la que pot ser la pitjor pèrdua de l’història de les finances públiques del país es facin responsables i assumeixin les conseqüències”.
El també diputat de Catalunya en Comú – Podem, David Cid, ha “celebrat” la sentència del Tribunal Suprem perquè “obre la porta de manera definitiva a la gestió pública d’Aigües Ter Llobregat”. A l’hora que reclamava responsabilitats al govern convergent a càrrec de la Generalitat en l’època de la licitació, Cid ha esperonat el seu grup a l’hora de lluitar per la tinença no privatitzada de l’aigua, ja que és un bé que és “imprescindible que l’oferta estigui en mans públiques”.
Un objectiu que també ha remarcat la CUP, que, si bé no ha assenyalat explícitament als responsables, sí que ha interpel·lat a la “resta de formacions polítiques” a reprendre el control públic dels recursos, així com a exercir “un control estricte dels serveis bàsics, evitant d’aquesta manera situacions irregulars i falta de transparència”. De la mateixa manera, ha recordat que, amb llei de mesures de 2017, tot i que com a disposició addicional, la tinença pública d’Aigües Ter Llobregat va ser aprovada pel Parlament en sintonia amb Junts Pel Sí.
El Partit Popular per la seva banda, ha demanat explicacions al govern d’Artur Mas a càrrec l’any 2012, especialment sobre “com pensa pagar la compensació econòmica” a retornar a Acciona. Una milionada que l’empresa afectada ja ha anunciat que reclamarà. Segons recull La Vanguardia, el contracte d’adjudicació especificava que “en cas d’una resolució anticipada abans del període de 50 anys, la Generalitat hauria de compensar l’adjudicatària”. Això implicaria, segons els càlculs del secretari d’economia de la Generalitat l’estiu del 2016, uns “400 milions”.
I la resta d’implicats, per al·lusions?
Agbar, per exemple, que encara guardava l’esperança d’adquirir els drets de gestió per haver aspirat al concurs, ha vist el seu recurs rebutjat pel Tribunal Suprem també perquè no va haver-hi tracte de favor. Comportant, per tant, l’anul·lació total del procés adjudicatari. Tot i això, des d’Agbar han catalogat de “satisfactòria” la sentència per acabar així amb “5 anys de recursos” i per confirmar “la irregularitat” que ells havien denunciat. Aigües de Barcelona, ha demanat, en addició, que l’Agència Catalana de l’Aigua anul·li l’augment de la tarifa de l’aigua de l’11,88% que es va aprovar el desembre de l’any passat.
I, des de la plataforma de recolzament ciutadà Aigua és vida, que busca la desprivatització de la gestió de l’aigua arreu del territori català, s’ha posat l’accent en la necessitat “immediata” d’aprofitar l’oportunitat per intervenir públicament la gestió d’ATLL. El seu portaveu, Pau Ortínez, ha assegurat que des de l’associació es comprometen a “vetllar perquè mai més sigui privatitzada”, així com per a que “la gestió pública arribi a tots els municipis”.