Fa dos mesos que prop de 150 famílies d’un bloc de Sant Joan Despí no saben quant hauran de pagar pel seu habitatge. Primer els van dir que els podien arribar a doblar el preu del lloguer, més tard que la pujada voltaria el 40% i, després de dos mesos de mobilitzacions, tot apunta a que l’increment final serà gradual fins arribar a un 20% a tres anys vista. Aquesta oferta, de fet, era la que la comunitat de veïns havia proposat des del principi.
Quin és el problema, doncs?
Si bé és cert que la demanda popular era la d’apujar el 20% esglaonat en tres anys, també es reclamava que regnessin les mateixes condicions per a tot l’edifici. I és aquí on encara batallen amb la gestora, Medasil Desarrollos SL.
La darrera proposta dels propietaris planteja que la majoria del bloc – els 94 contractes que finalitzen aquest any – apugin un 5% del lloguer ara, un 5% més l’any següent, i un 10% pel tercer i últim any de contracte. Fins aquí tot correcte. Però en el cas dels llogaters que han de renovar el 2019 o 2020, l’oferta de Medasil busca que s’ajustin a l’increment que porten acumulat els seus companys de bloc. És a dir, que a qui renovés l’any 2020 se li aplicaria directament un increment del 20% perquè, segons diu Oscar Blanco, del Sindicat de Llogaters, “l’administradora vol que l’any 2021 tothom estigui pagant una cinquena part més del que valen ara”.
Els veïns, conscients que això suposaria un avantatge comparatiu pels que finalitzen contracte el 2018 i un greuge per la resta, han decidit continuar les negociacions. “No hi ha fumata blanca, però hi ha avenços” ens deia Oscar Alcobendas, portaveu del col·lectiu veïnal. Feia referència a l’assemblea de diumenge passat on es va votar a favor de la proposta del 20% progressiu pels veïns que renoven aquest any, però es va impugnar la part que penalitzava als inquilins que acaben el lligam d’habitatge més endavant.
És només un problema de percentatges sobre el contracte?
No. Hi ha altres serrells per discutir, encara.
D’una banda, la proposta de l’increment del 20% feta per Medasil és un esborrany i, des del veïnat, s’espera que s’avanci i es formalitzi a mode d’acord formal. Alcobendas aclareix que estan esperant “un contracte tipus” que es pugui aplicar a tota la comunitat i que es converteixi en la seva “carta magna”.
D’altra banda, tampoc estan clares les despeses del nou contracte. Des de l’administradora de finques se’ls apunta que el cost vorejaria els 300 o 400 euros, en canvi, els assessors de les famílies santjoanenques rebutgen que sigui necessari arribar a aquestes quantitats. I pel que fa a la fiança, es reclama un dipòsit de dos mesos aplicat al nou preu de l’habitatge. Els veïns, però, lluiten perquè sigui d’un únic mes.
Si solucionen aquests punts, ja està?
Negatiu. Els veïns sempre han defensat que el 20% d’increment en tres anys representa un gran esforç, que en diversos casos arriba a ser “inassumible” per alguns inquilins. Tot i així, Julio Jiménez, un altre representant ciutadà, recalca que “almenys servirà per guanyar temps mentre es busca un altre lloc on establir-se” i critica que, mentre les directrius europees recomanen que s’aboqui al voltant del 35% dels ingressos de la llar al lloguer, la nova bombolla els està forçant a malviure.
És per això, i per la tasca d’explicació dels partits polítics i del Sindicat de Llogaters, que la comunitat ha entès que per molt que se solucioni el seu conflicte amb la propietat del bloc de l’Avinguda Barcelona 113, la gran mobilització ha de continuar fins a derogar la Llei d’Arrendaments Urbans. Oscar Blanco ho celebrava: “no hi ha una sola entrevista als grans mitjans on no diguin l’important que és acabar amb la LAU i això és vital, perquè la reforma que va fer el Partit Popular és una injustícia que cal revisar amb urgència”.
Aquesta llei assegura que es puguin fer contractes de 3 anys de durada – abans el mínim eren 5 – i que els preus siguin totalment lliures sense lligar-los a l’evolució de l’Índex del Preu al Consum (IPC). Les condicions que això provoca “signifiquen no poder fer cap pla de vida” denuncia una veïna que prefereix mantenir-se a l’anonimat.
La comunitat, en només dos mesos, ha omplert l’edifici de pancartes, ha creat comptes a les xarxes socials amb gran impacte, ha organitzat una manifestació amb més d’un miler de persones, ha rebut la visita de polítics com Pablo Iglesias, Joan Tardà o José Zaragoza, ha visitat el Parlament de Catalunya per explicar la seva situació i ha passat pels principals platós i estudis dels grans mitjans de comunicació. Per a Jiménez, “la unió ha estat la clau, teníem clar que no marxaríem i que érem 150 famílies que faríem molt soroll”.
Però, vist en perspectiva, la situació sembla positiva. Ho és?
Sens dubte. Medasil va emetre un comunicat setmanes enrere assegurant que “no volien buidar l’edifici” i que pretenien “ajudar a aquells que no podien assumir-lo”. La pressió ciutadana i política va collar aquestes declaracions i les ha fet realitat. De la mateixa manera, Oscar Alcobendas valora “molt positivament” l’avenç de les negociacions i Blanco defensa que el que han aconseguit els veïns de Sant Joan Despí és “un motiu d’alegria pel conjunt dels llogaters”.
Pel representant de la plataforma d’assessorament als arrendataris, reduir l’acord al que demanava el veïnat des del principi és “una victòria aclaparadora” perquè “han torçat el braç al gegantí banc d’inversions Goldman Sachs”, fent referència a qui controla l’empresa propietària del bloc. Tot i així, alerta, “esperem transformar l’esborrany en contracte formal” i, en el cas que hi hagi alguna trampa, “tornarem al punt inicial”.