Les conques del Ter i del Llobregat –que abasteixen les demarcacions de Barcelona i Girona- han assolit el 61,6% de la seva capacitat i, per tant, han entrat en una fase de normalitat, segons ha informat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Malgrat això, el nivell global de les conques internes encara se situa al 58,33%, de manera que l’ACA manté activada la situació de prealerta per sequera. Les mesures que s’apliquen en aquestes circumstàncies són, entre d’altres, un major ús de l’aigua de les dessalinitzadores i més extracció de l’aigua dels pous a l’àmbit del delta del Llobregat.
Els embassaments que a hores d’ara es troben en pitjor situació són el de Siurana (14,9%), Riudecanyes (21,28%) i Darnius Boadella (39,93%). En aquesta zona, malgrat que les demandes domèstiques estan garantides, s’haurà de veure en les properes setmanes quina és l’evolució del volum de reserves per determinar quina quantitat d’aigua es podrà destinar a usos agrícoles.
El sistema Ter-Llobregat es troba aquest dilluns a un 61,6% de la seva capacitat (377 hectòmetres cúbics). Segons ha informat a l’ACN l’Agència Catalana de l’Aigua, el fet d’haver superat el 60% de la seva capacitat total, provoca que el sistema del Ter i Llobregat –embassaments de Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç-, hagi entrat en una situació de relativa normalitat i, per tant, s’hagi superat l’escenari de prealerta.
Tot i això, caldrà veure si la millora de les reserves és un fet puntual o una situació consolidada, segons informa l’ACA. D’altra banda, l’ACA aclareix que al global de les conques internes del país l’estat dels embassaments es troba al 58,33%. Davant d’això, es manté l’escenari de prealerta i no es desactivaran les mesures preventives com són un major ús de l’aigua de les dessalinitzadores, més extracció de l’aigua dels pous o l’aprofitament de l’aigua del Llobregat perquè es tracta de la conca més beneficada per les pluges.
En concret, els embassaments que es troben en una situació més dolenta són els de Siurana (14,9%), el de Riudecanyes (21,28%) i el de Darnius Boadella (39,93%). En comparació a les mateixes dates de l’any passat, la situació en aquests tres embassaments era considerablement superior amb una capacitat del 39,89% (Siurana) 49,44% (Riudecanyes) i 79,38% (Darnius Boadella).
Tot i aquestes dades, l’ACA ha deixat clar que en les poblacions d’influència d’aquests tres embassaments la demanda d’aigua urbana i domèstica està garantida. En les properes setmanes, però, s’haurà de veure quina és l’evolució de la pluja per estudiar “quines dotacions d’aigua es poden destinar al rec”. En funció dels volums d’aigua que hi hagi, ha dit l’ACA, s’establiran els cabals del rec, que podrien ser inferiors als habituals si es mantenen els nivells tan baixos.
Des de principis d’any, la data en què es va assolir un nivell més baix de reserves va ser el 25 de gener. En aquell moment, l’estat global dels embassaments de les conques internes era del 44%, 15 punts per sota de la mateixa data de l’any passat. Tot i aquesta situació relativament pitjor a la del 2017, des del mes de gener l’estat dels embassaments ha millorat considerablement i s’han incrementat en 15 punts. Un dels embassaments que ha millorat considerablement la seva capacitat és el de Sau.
El seu responsable, Sergi Morilla, ha explicat a l’ACN que des de principis d’any els episodis de pluja i la neu a la zona han provocat que els nivells d’aigua hagin pujat. Amb tot, en relació a l’any passat, Morilla ha dit que globalment els embassaments es troben en pitjor situació degut al fet que la pluviometria ha sigut inferior.
Mesures preventives amb vuit mesos d’antelació
Segons informa l’ACA, a diferència de l’anterior Decret de sequera 2007-2008, el Pla especial de sequera actual pren mesures preventives amb vuit mesos d’antelació abans d’entrar en un escenari d’alerta.
Això, segons l’ACA, permet una gestió “molt més ajustada i flexible de les reserves”. A diferència de l’anterior Pla, actualment no s’aplica automàticament un canvi d’escenari en assolir un tant per cent determinat de capacitat dels embassaments, sinó que es tenen en compte diferents variables com l’històric recent i les tendències climàtiques i d’evolució previsible de l’estat dels recursos.
Això es fa amb l’objectiu d’aprofitar al màxim els recursos disponibles, garantir els diferents usos i allargar el major temps possible la disponibilitat d’aigua als embassaments, especialment a través de l’aprofitament més intensiu dels recursos superficials i dels aqüífers, de la dessalinització i de la regeneració.
Font: ACN