En una data tant assenyalada com el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, com no podia ser d’altra manera, elBaix.cat us ofereix recomanacions de llibres de la comarca, per a llegir i regalar
“L’aroma del temps” de Núria Pradas (Sant Esteve Sesrovires)
Pablo Soto es queda orfe als onze anys i ha de viatjar, en temps de la Gran Guerra, fins a Grasse, la ciutat francesa capital del perfum, on viurà amb els seus oncles i cosí.
A França en Pablo no només hi troba l’acolliment i el caliu d’una família, sinó que té l’oportunitat d’endinsar-se en el món de la perfumeria sota el mestratge del gran perfumista francorus Ernest Beaux, amb qui coneixerà Coco Chanel. És el moment de la creació d’un perfum que farà història: Chanel Nº 5. Ni un amor impossible ni la nova guerra que arrasa Europa impediran que en Pablo esdevingui un gran perfumista. Però també serà un home que fuig del passat. Una fugida impossible, perquè, sovint, la vida va carregada plena d’un perfum l’aroma del qual es perd en el temps.
L’aroma del temps ens endinsa en un dels moments més glamurosos del segle XX. Des de Grasse, bressol de l’alta perfumeria, a la Barcelona de postguerra, i passant pel París de Coco Chanel, aquesta novel·la ens explica qui i com es fan els perfums, i ens relata la vida d’un home que es fa a si mateix i que aconsegueix l’èxit després de superar els molts cops que li dona la vida.
“Una bala para el recuerdo” de Maite Carranza (Sant Feliu de Llobregat)
1938, Barruelo. Miguel, de trece años, cree que su padre, un minero republicano, ha muerto en el frente. Inesperadamente, llega la noticia de que se encuentra en un campo de prisioneros, cerca de Oviedo.
Su madre le suplica que lo traiga a casa y el chico, acompañado por su inseparable perra Greta, parte en su busca. Miguel recorrerá cientos de kilómetros, atravesará montañas con lobos y desertores, robará comida, huirá de la Guardia Civil, se enamorará, conocerá a personas que lo perdieron todo, se hará un hombre y verá con sus propios ojos lo que es una guerra.
“R.M. Rilke: Cinquanta poemes de «Neue Gedichte»” de Feliu Formosa i Joan Margarit (Sant Just Desvern)
Explica el poeta i traductor Feliu Formosa al text introductori de ‘Cinquanta poemes de ‘Neue Gedichte'(Quaderns Crema) de Rainer Maria Rilke que fou el poeta baixllobregatí Joan Margarit qui li suggerí de traduir l’obra, que al inici volia traduir sencera. Una vegada empresa la tasca, Margarit va estimar-se més però, seleccionar els cinquanta poemes que li semblaren millors.
Al pròleg Margarit deixa clara la seva vinculació amb Rilke com a lector, i diu que no ha deixat de llegir-lo ininterrompudament des dels vint anys: «Segons el meu parer, el Rilke més interessant es troba en els poemes que respiren aquest alè de les ‘Neue Gedichte’.»
Neue Gedichte és una obra central dins la producció rilkeana. Els dos volums de què consta l’obra van ser publicats el 1907 i el 1909 i contenen cent setanta-cinc poemes, alguns força extensos i d’altres dividits en diverses parts. La seva varietat temàtica és molt gran i hi trobem la presència del món de l’antiguitat clàssica, els temes bíblics, així com els poemes sorgits de l’observació de realitats immediates, transcendides per la potència lírica i la complexitat formal que fan únics i incomparables aquests poemes, segons explica el mateix Feliu Formosa.
“Avui per tu, demà per mi” de Gemma Tribó (Molins de Rei)
És una petita novel·la històrica que explica el pacte d’ajut mutu de dues famílies durant la Guerra Civil (1936-1939). L’autora de Molins de Rei, Gemma Tribó, narra aquest fet real utilitzant les pautes de lectura fàcil, fet que converteix la lectura en molt accessible per a tothom.
El pacte va entrellaçar la vida d’en Miquel, nascut a Gerb, al costat de Balaguer, que de petit feia de pastor, que va lluitar per convertir-se en mestre i va acabar sent un soldat republicà presoner de guerra, i, en Quim fill d’una família de pescadors de Salou, pagès i, finalment, soldat franquista. Amb aquest pacte les dues famílies varen superar la por i l’esperit de venjança i van contribuir a un futur millor.
La novel·la s’ha construït a partir de les vivències reals d’en Miquel Tribó, reflectides en la documentació que guardava, però també gràcies a recerca d’arxiu i a la lectura de bibliografia adient. La biografia d’en Quim Vidal –nom inventat-, versemblant i contextualitzada històricament, és del tot novel·lada. En Miquel Tribó, protagonista de la primera part de la novel·la, va ser mestre a Molins de Rei entre els anys 1958 i 1973 i, l’autora, viu a aquest municipi.