El 2 d’octubre, el dia després del referèndum, tot canviaria a l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Entre el ball de versions del que apunten alguns mitjans i protagonistes, d’una banda, i el que assegura la comunitat educativa i d’altres protagonistes, d’una altra, alguna cosa va capgirar-se al centre educatiu baixllobregatí.

A El Palau estudien una quarentena de famílies amb algun vincle directe amb la Guàrdia Civil, ja que la caserna de comandament de la Benemèrita és a tocar. A això se li ha de sumar la tensió viscuda durant la jornada de diumenge de votació a Sant Andreu, on dels tres punts habilitats per votar, només un va romandre efectiu. Tot plegat, una caixa dels trons que explotà quan el dilluns dia 2, pressumptament, algun professor o professora va expressar el rebuig explícit contra l’actuació de la Guàrdia Civil, incomodant aquells estudiants amb algun lligam amb el cos policial.

Si bé el centre va negar tal comportament de manera taxativa, el dijous d’aquella mateixa setmana 200 alumnes s’hi manifestaven davant l’institut per fer costat als companys amb família a la Guàrdia Civil, per demanar “respecte”. La situació, tal i com va demanar Enric Llorca (PSC), alcalde del municipi, quedaria pendent d’investigació.

Mesos més tard, el dia 10 de gener, es donava per finalitzada la ronda de declaracions dels 11 docents del INS El Palau a la Ciutat de la Justícia després que 18 famílies presentessin queixes formals a les instàncies municipals santandreuenques. Tots van negar les acusacions de delicte moral, incitació a l’odi o amenaces que se’ls van arribar a plantejar i van rebutjar les frases que se’ls atribuïen.

Frases com “Els guàrdies civil són uns animals, només saben donar pals”, “són uns gossos rabiosos” o, interpel·lant un membre de l’alumnat, “estaràs content del que va fer ahir el teu pare, oi?”. Aquests eren algun dels exemples que el fiscal imputava als acusats. Ara bé, totes rebutjades.

Un jutge accepta a tràmit les acusacions per odi

I així fins la setmana passada, el dia de Sant Jordi, quan el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell va admetre a tràmit la denúncia per delicte contra la integritat moral i incitació a l’odi contra 9 professors i professores del ja famós institut. El fiscal empara la seva denúncia en la lesió de la dignitat de les persones “per motiu de nacionalitat”. A més, a 5 del grup d’acusats, se’ls suma una tercera acusació per un delicte d’injúries greus contra els cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Els familiars dels docents, per la seva banda, fan una crida a la consciència col·lectiva i emeten un comunicat a travès del mitjà Vilaweb. En ell desmenteixen qualsevol assenyalament o humiliació cap a l’alumnat amb família a la Guàrdia Civil i neguen rotundament, de nou, que s’expressés “cap sentiment d’animadversió” cap als cossos de seguretat espanyols. També denunciaven la “indefensió” davant l’opinió pública i el control del Departament d’Ensenyament des de l’aplicació de l’article 155, silenciant el relat contrari a les acusacions vessades sobre ells.

Arran d’aquest anunci, l’atenció mediàtica s’ha multiplicat els darrers dies. D’una banda, un article de La Vanguardia assegurava haver parlat amb fonts de primera mà que confirmaven que una professora va fer plorar una alumna per, dues frases més enllà, i citant a la noia protagonista d’un dels conflictes, treure-li ferro dient:

“Aquí no passa res. Sí, jo vaig tenir un problema amb una professora el dia després del referèndum. Estàvem en tutoria i ella va expressar la seva opinió. Que estava en contra de les càrregues de la policia. Jo li vaig dir que m’anava de classe, i em vaig anar. El meu pare és guàrdia civil i vivim en la caserna. Però no hi ha rancor. Després d’allò, hem seguit bé, igual que sempre”.

I d’altra banda, va aparèixer, amb un assenyalament meridià, un article incendiari al diari El Mundo on s’hi esmentaven noms, assignatures, suposades frases, intimitats i aficions dels 9 investigats pels pressumptes comentaris el dia 2 d’octubre. El text apel·la a les emocions constantment amb fragments que asseguren que es va marcar “als descendents de guàrdies civils. Fins a fer-los plorar. O baixes les persianes de les seves habitacions. Per por”.

Si la peça periodística ja era un polvorí per les xarxes socials, el rebombori es va mutiplicar amb l’irrupció del president de Ciutadans, Albert Rivera, compartint l’article a Twitter i adjuntant un text on titllava de “tou” al govern espanyol.

Les reaccions se succeïen en cadena. Des de partits polítics, amb espectres que anaven des de Podemos fins el PDECat, passant per ERC, amb Juan Carlos Monedero, Ernest Maragall, Elisenda Alemany, Joan Tardà, Pablo Echenique o Marta Pascal criticant la incorrecció de l’assenyalament sobre qui pesa la pressumpció d’innocència i la difusió d’uns detalls tan irrellevant per a la gravetat del cas, crispant encara més la societat catalana. Fins a veus de la societat civil, l’’educació i els sindicats.

Comissions Obreres, des de la Federació d’Educació a Catalunya, ha denunciat la “utilització política de l’escola que s’està fent en el conflicte que vivim a Catalunya” i ha criticat amb duresa que la fiscalia donés crèdit únicament a l’informe emès per la mateixa Guàrdia Civil a l’hora d’acceptar a tràmit la denúncia contra els professors de l’INS El Palau.

La política comarcal també s’ha volcat amb el cas, tot i que, tal i com denunciava avui mateix Enric Llorca, encara està esperant aquella ressolució de la investigacó que va demanar a l’octubre a Ensenyament. Un altre dels representants municipals, també diputat al Parlament de Catalunya, en aquest cas per Esquerra Republicana, és Jordi Albert. El representant republicà recorda que el centre escolar on han tingut presècia els familiars de la Guàrdia Civil durant molts anys ha mantingut “una trajectòria impecable durant més de 25 anys”.

Josep Lluís Alcaraz, professor d’El Palau, explicava avui en declaracions a Catalunya Informació que s’està donant una “instrumentalització política dels nanos”. I apuntava que successos com “els d’El Mundo i Albert Rivera només busquen alimentar l’espiral de la confrontació”.

El president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font, s’hi ha sumat a la mateixa línia argumentativa i ha apuntat que “el linxament públic d’uns educadors constitueix una greu irresponsabilitat” i atempta “contra els drets dels ciutadans en un estat democràtic”.

Les xarxes socials, de nou, claus

Però un dels moviments més rellevants ha estat el suport generat a través de les plataformes a les xarxes socials, concretament a Facebook i a Twitter. I especialment després que aquest matí apareguessin pintades a la façana exterior del centre apuntant els noms dels acusats i titllant-los de “rates” i “nazis”. S’ha creat una comunitat de suport a l’INS El Palau amb milers de seguidors i comentaris de proximitat i escalf pels investigats, després que s’hagi fet públic “el malament que ho estan passant”. De fet, dels 9 investigats, un ha canviat de centre d’ensenyament, quatre estan de baixa, i només quatre continuen en ple exercici a El Palau.

Per mostrar el ple recolzament, la iniciativa més repetida ha estat la de compartir una fotografia amb un escrit on es pugui llegir la frase “Jo també sóc docent d’El Palau”. No obstant, altres aclariments, com el tuit d’un antic alumne de l’institut i actual periodista, també han fet èxit. És el cas de Juan Carlos Sánchez, que va explicar en una piulada amb més de 5.000 retuits que els docents assenyalats son alguns dels “millors professors” que ha tingut mai i que el “sensacionalisme i la falta d’ètica periodística” només ajuden a augmentar l’independentisme.

Tant alta ha estat la indignació que, mentre s’espera que avanci les investigacions del jutjat de Martorell, la comunitat de suport als docents de l’INS El Palau ha fet una crida a la mobilització demà mateix, dia 1 de maig, davant l’ajuntament de Sant Andreu de la Barca a les 12h del migdia. El motiu, defensar la innocència dels investigats.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here