La formació va celebrar un acte a la capital del Baix Llobregat per demanar a la SAREB que permeti l’adquisició per part de l’Ajuntament de Sant Feliu, de l’edifici que aquest “banc dolent” posseix al carrer General Manso de la localitat; per tal de poder-hi fer habitatge de lloguer social
Catalunya en Comú – Podem va celebrar, el passat dimarts, un acte a la plaça de la Solidaritat de Sant Feliu de Llobregat per reclamar les reformes legislatives necessàries i recursos, per donar cobertura a les polítiques públiques d’habitatge i garantir el dret de totes les persones a tenir una vivenda.
Durant l’acte públic, les diverses intervencions van constatar que torna a créixer la bombolla inmobiliària especulativa, tant pel que fa als habitatges de compra com als de lloguer, i aquest fet està incrementant el drama de moltes famílies que veuen en perill els seus habitatges.
L’acte es va realitzar just davant de l’edifici que SAREB poseix al carrer General Manso, amb l’objectiu de denunciar l’actitud d’aquesta entitat finaçera, creada pel Govern de l’Estat per gestionar pisos en poder dels bancs; i exigir que deixi d’especular i faciliti l’adquisició d’aquest edifici, per part de l’Ajuntament i l’AMB, per fer-hi pisos de lloguer social.
La regidora d’habitatge a l’Ajuntament de Sant Feliu, Lídia Muñoz, va posar de manifest les dificultats d’actuació de l’Ajuntament en aquesta temàtica per la manca d’eines i diners: “ofegats pressupostàriament amb les lleis Montoro, sense capacitat legislativa, fent front a una emergència que no és puntual, sinó que és estructural”.
Muñoz, va insistir en que és necessari “dotar-se d’un parc públic d’habitatge de lloguer social” . Amb aquest objectiu, va informar que s’està treballant en l’adquisició de l’edifici, actualment en mans del SAREB, i va exigir que aquesta entitat financera, creada amb recursos públics, “deixi d’especular”.
Tot i així, la regidora va recordar que “malgrat les limitacions, el Ple de Sant Feliu de juny de 2017 va aprovar el Pla local d’habitatge per els propers 6 anys. Aquest pla ha de servir de pilar per a futures actuacions, i consisteix en un conjunt de polítiques socials i urbanístiques per facilitar el dret a l’habitatge, adreçat a la ciutadania en general i en particular a col·lectius amb necessitats especials i a persones i famílies en situacions d’urgència social
Posteriorment, va realitzar la seva intervenció la diputada d’En Comú Podem al Congrés i portaveu d’Habitatge, Lucía Martín, que va exposar en quin punt ens trobem a nivell legislatiu en tema de vivenda, deixant constància que som molt per darrere d’altres països europeus, com Àustria, Holanda o Alemanya. “Precisament perquè la concepció que hi ha aquí és la d’un bé d’inversió i no d’un dret i, per tant, si l’objectiu es que no passi el que està passant, s’han de fer un canvi estructural amb les polítiques d’habitatge: que sigui considerat un dret i no només un bé d’inversió. Per tant, cal més inversió pública, que ara no arriba al 5%.”.
La Diputada va explicar les actuacions que s’estan duent a terme des del grup d’Unidos Podemos al Congrés, entre altres: “la presentació d’una proposició de Llei per canviar la Ley de Arrendamiento Urbano, que planteja entre d’altres qüestions: ampliar el termini dels contractes de lloguer a 10 anys, en el cas d’aquells que estan en poder de grans “tenidors”, i la contenció de preus, amb apujades raonables no especulatives”.
Aquesta proposta es tractarà al Congrés el 22 de maig, i aleshores es podrà veure quina és la posició de la resta de grups. La voluntat dels comuns és conformar una majoria que permeti la seva aprovació. Martín però, va acceptar que “no ha estat un bon auguri l’aprovació de la Ley de desahucio exprés de ocupaciones”, amb el suport de PDECAT, C’s i PP.
En aquest punt Loren Rider, de Podem Sant Feliu, va assenyalar la curiosa “casualitat” de tirar endavant aquesta llei només 19 dies després de la presentació per part d’Unidos Podemos, de la proposta de modificació de la Ley de Arrendamiento Urbano.
Per la seva banda, Rider va fer esment del 7è aniversari del 15M, “que va marcar un abans i un després en les formes de lluita i reivindicació, que hores d’ara queda reflectit en molts moviments ciutadans com la lluita que està duent la PAH i el Sindicat de Llogaters en la defensa de tantes persones que pateixen la vulneració d’un dret contemplat a l’article 47 de la Constitució Española o l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, on es posa de manifest el dret de tothom a una vivenda digna”.