Surt el sol pel republicanisme català. També a la comarca i també a Sant Feliu, on avui s’hi ha trobat per abraçar-se la secció d’Esquerra Republicana al Baix Llobregat i l’Hospitalet. La metàfora i la literalitat s’arreplegaven sota un sol de brasa i se celebrava la fi de l’article 155, la caiguda de Mariano Rajoy, la presa de possessió efectiva dels nous consellers i, segons s’ha vist als parlaments de la plana major del partit, la concreció cada vegada més acurada de què vol dir allò – per molts difús- de “fer república” en l’actual estat de l’executiu català.
La Plaça Lluís Companys avui era groga, com el llaç que penja de la façana de l’ajuntament de la capital baixllobregatina. Oriol Bossa, portaveu d’Esquerra al consistori, s’hi encarregava, ràpid, de recordar-ho. La situació excepcionalment emocional arran de la repressió judicial del moviment independentista ha tingut una evident resposta visual a les trobades partidistes i avui no seria l’excepció. Més rampells, més càntics, més llàgrimes. Més persones preparades per alçar-se de la cadira més cops per aplaudir més fort.
I amb aquell clima propici, no hi havia millor ocasió per presentar de forma espontània un esborrany oral del manual per entendre de què es parla quan es parla de fer república. Eva Baró, diputada al Parlament i membre de l’executiva d’ERC, el presentava com un concepte extensiu. “Vetllar per les persones en risc d’exclusió social és fer república”, però també ho és el rebuig al masclisme quotidià o les lleis que forcen les oligarquies a adaptar-se a la voluntat del Parlament. El president de la secció d’Esquerra Republicana al Baix i l’Hospitalet, Jordi Albert, ho centrava encara més: “fer un dinar de 600 persones de la comarca com el d’avui ja és fer república”. I en un àmbit molt més abstracte i poètic, Pere Aragonès, com a flamant nou vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d’Economia i Hisenda, feia una crida a construir república “amb les nostres mans” tot recordant la construcció dels barris del Baix Llobregat amb el mateix tarannà, amb les pròpies mans.
Joan Tardà, el portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, que s’ha banyat en eufòria quan ha esmentat el camí de la desobediència quan sigui necessari, posava l’accent del futur republicà en la construcció d’un camí ample, “on hi càpiga molta més gent que els independentistes de sempre”. I, exercint una carícia d’autocrítica, apuntava que si en un futur no s’ha eixamplat el suport a la independència de manera exponencial, voldrà dir que “potser els nostres valors no eren tan importants”.
Tardà, que també recalcava que ara és “el moment del cervell, i no del budell” en clau d’estratègia de negociació, li ha demanat al novedós president del govern espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), que aprofiti l’oportunitat de canvi per dialogar. Una demanda que ha compartit Aragonès, canviant al castellà per etzibar: “Presidente, sentémonos a hablar, basta de delitos inventados, sentémonos a dialogar sin implicar renuncias a ninguna de las dos partes. Para sentarse a hablar no hace falta renunciar a ninguna idea”.
I de fons, però en un fons protagonista, el record ineludible dels que no hi podien ser. Jordi Albert rememorava l’anterior diada republicana baixllobregatina, a Sant Esteve Sesrovires, fa un any, quan al seu costat encara hi era Oriol Junqueras. Un record al que s’ha sumat la secretària general d’ERC a l’exili, Marta Rovira, que ha enviat un àudio per recordar aquell final de campanya baixllobregatí pel 20D, a Sant Vicenç dels Horts, i per fer memòria ja de pas d’aquell orgull convençut de Junqueras de ser del Baix, una terra on “la gent sempre ha arrencat oportunitats de sota de les pedres”, que resumia Rovira.