Els habitatges d’ús turístic (HUT) equivalen a empreses turístiques d’allotjament i per tant, requereixen un compliment dels requisits que s’exigeixen a la normativa vigent. El títol per a que un pis pugui ser utilitzat com a HUT l’atorga l’ajuntament municipal del municipi on s’ubica el pis. Cada administració local estableix procediments de control periòdic per a aquest tipus d’activitat i acorda quins son els terminis i condicions que, en cas que siguin desfavorables, poden comportar l’extinció d’aquest títol.
En els últims anys, hi ha hagut un increment considerable en les peticions de llicències per a legalitzar pisos d’aquestes característiques i aquest fet ha provocat preocupació en moltes ciutats metropolitanes. El Prat i Esplugues son els primera de la comarca en regularitzar la normativa, però, segur que en un termini curt de temps també s’hi sumen moltes altres localitats del Baix Llobregat.
L’ajuntament de Barcelona per la seva banda, ja porta temps generant mesures per trobar l’equilibri entre turistes i residents, i per la proximitat amb la capital, moltes localitats de l’àrea metropolitana pretenen aconseguir el mateix i evitar així conflictes que moltes vegades provoquen aquest tipus d’habitatges.
Barcelona, Nova York i Lisboa: poder local, política global
En aquest sentit, Nova York i Lisboa, juntament amb Barcelona, van signar un article conjunt en què demanaven més capacitat legislativa per fer front a la “creixent pressió especulativa, l’assetjament i l’expulsió” que estava tenint lloc a partir de l’increment d’aquest tipus de turisme. El text van signar-lo Brad Lander, regidor de Nova York responsable d’Habitatge assequible; Paula Marques, regidora d’Habitatge de Lisboa; i Laia Ortiz, tinent d’alcalde de Drets Socials de Barcelona.
L’article “Pel dret a l’habitatge: poder local, política global” comença recordant que “Les ciutats són la nostra llar comunitària, l’espai compartit dels nostres somnis i angoixes (…) i tanmateix avui és també on el dret a l’habitatge, un dels drets més bàsics però menys protegits, es troba més amenaçat”. Asseguren que “la reduïda rendibilitat del capital, i el descontrol i extrema facilitat dels moviments financers internacionals ha convertit l’habitatge urbà, especialment de ciutats capitals i dinàmiques com les nostres, en objecte d’inversió especulativa”
Les tres grans ciutats recorden que això se li suma el procés de gentrificació que s’està vivint actualment, és a dir, propietaris amb al poder adquisitiu que s’instal·len a un barri de tradició obrera provocant un augment del preu dels lloguers i com a conseqüència desplaçant els inquilins amb rendes més baixes que sovint son migrants o minories ètniques. És a dir, a la llarga, fa desaparèixer comunitats que havien estat unides durant dècades.
Barcelona, Lisboa i Nova York, destaquen dues línies d’actuació que consideren “imprescindibles” en les que les ciutats necessiten desenvolupar més competències; en primer lloc, una regulació del preu del lloguer que permeti establir índexs de referència d’aquests preus per així poder prohibir als propietaris que els superin. Aquets índexs ja son una realitat a Nova York, París o Berlín. En segon lloc, una regulació del turisme “posant límits a la seva sobreexplotació i massificació, precisament perquè no deixi mai de ser atractiva, ni de ser productiva en les seves múltiples facetes creatives, i per limitar els seus efectes en els preus de lloguer”. Es demana doncs, que els operadors turístics i de lloguer d’apartaments compleixin la llei per així acabar amb els pisos turístics il·legals.
Les tres ciutats que signen l’article reivindiquen un “poder local amb política també global”. El text acaba assegurant que “Les nostres ciutats no són una mercaderia. Son una comunitat de persones molt diversa que volen viure i prosperar plegades, en comú” i subratllen que la seva voluntat és que les ciutats siguin espais on “es pugui viure, viure tothom i viure-hi dignament. On es garanteixi el dret a la ciutat, el dret a l’habitatge.”
El Prat i Esplugues modifiquen les seves normatives en relació als HUT
El Prat ha aprovat una nova normativa per regular els pisos turístics del municipi amb la intenció de defensar el lloguer residencial i la convivència veïnal.
En aquest cas, l’ajuntament ha determinat que per a obtenir la llicència municipal d’HUT els edificis hauran de ser d’ús turístic exclusiu i comptar amb un accés independent, a més hauran d’estar ubicats en carrers de més de 8 metres d’amplada i estar situats a una distància mínima de 50 metres entre ells.
Aquesta normativa no té caràcter retroactiu, és a dir, no afecta a la vintena llicències d’allotjament turístic que ja existeixen a la ciutat. Tots els pisos que no compleixin aquests requisits passaran a formar part del mercat de lloguer de manera immediata.
Per altra banda, Esplugues, a la sessió del ple ordinari del passat dimecres va aprovar, també una modificació de les normes urbanístiques del Pla General Metropolità en relació als habitatges d’ús turístic municipal. La modificació va aprovar-se amb els vots a favor del PSC, ERC, PP, PDeCAT, la regidora no adscrita Laura Benito i el regidor no adscrit Albert Comellas; i s’han abstingut Cs, ICV, CUP i Canviem Esplugues.
Amb aquestes mesures es pretén preservar la convivència entre les persones residents i els turistes. La modificació és en relació a l’article 227 en el que s’introdueix el concepte i la definició d’habitatge d’ús turístic a més de les condicions bàsiques que hauran de complir aquests pisos considerats com a ús residencial i no com a ús d’habitatge. Per a obtenir la llicència caldrà una autorització de la comunitat de veïns per majoria i només podran ser-ho un 20% de cada bloc d’habitatges.
Com identificar un habitatge d’ús turístic legal?
Com a usuari, al realitzar un lloguer d’un HUT, s’haurà de demanar al propietari l’exhibició del número d’inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya o la referència de la comunicació municipal. El pis ha d’exhibir en un lloc visible i accessible el número de registre d’entrada a l’Ajuntament de la declaració responsable.
Imatge: elprat.cat