Les Botigues de Sitges tornaran, el proper novembre, a intentar realitzar la consulta municipal que va ser suspesa el maig d’aquest mateix any pel Govern Central en relació a la segregació del nucli de Botigues de Sitges i la possible annexió a Castelldefels.
En aquest cas, entre el 5 i l’11 de novembre es durà a terme una consulta telemàtica en la que serà necessària la prèvia inscripció, per així evitar l´ús del cens municipal que pot comportar problemes legals. Hi podran participar totes les persones censades al nucli de Les Botigues de més de 16 anys fent un total de 1858 possibles participants.
Els veïns i veïnes de Les Botigues defensen que ells paguen els seus impostos a Sitges però fan vida a Castelldefels, on hi tenen les escoles, els ambulatoris i els comerços més propers. Les Botigues son una zona situada a 14 quilòmetres del centre urbà de Sitges i a una gran proximitat de Castelldefels.
La suspensió de la consulta del 26 de maig per part del Govern central
El passat 26 de maig el consistori ja havia convocat aquesta consulta municipal però va ser suspesa pel Govern central dos dies abans perquè no comptava amb el vistiplau del Consell de Ministres. Des d’aquell moment el consistori ha estat reformant la consulta per que pugui fer-se interactivament, tot i així, el govern local va manifestar el seu ple desacord ja que van assegurar la legalitat del procés.
La consulta referendaria de caràcter sectorial del mig preguntava als veïns i veïnes de les set urbanitzacions de Les Botigues el següent:
Esteu d’acord en que el nucli de Les Botigues de Sitges es segregui del municipi i proposi la seva annexió al municipi de Castelldefels? La resposta era binària; Sí o No. I estava formulada en català, castellà i aranès.
Al maig els veïns denunciaven que estaven en terra de ningú i patien robatoris cada dos per tres per falta de policia, que porten molt de temps esperant un centre cívic, i que tant serveis sanitaris, com educatius, com els comerços utilitzaven els de Castelldefels. L’alcalde de Sitges reconeixia la situació i acceptava que no hi havia pogut posar solució.
La consulta del proper novembre es diferencia amb la de maig perquè no és necessari l’ús del cens municipal, però per la resta es seguiran exactament els mateixos paràmetres. És a dir, la consulta serà vàlida si es supera el 35% del cens electoral, tot i que el seu caràcter vinculant no seria immediat perquè caldria una aprovació als plens municipals de les dues ciutats i una posterior autorització de la Generalitat.
La gestió de la consulta la tutelarà una empresa especialitzada, a més, el govern municipal ha garantit una comunicació directa amb la Delegació del Govern a Catalunya per a que cada pas del procés sigui fet de manera legal.
Consultes municipals i govern central
En el que portem de democràcia el govern central ha suspès 2/3 de les consultes municipals arreu d’Espanya per superar, segons ells, les competències locals.
Tret de la votació en relació a l’OTAN, la de la Constitució Europea del 2005 i la proposta de realització d’un referèndum l’1 d’Octubre de 2017, totes les consultes populars han estat fetes en àmbit municipal.
Des de l’any 1985 l’executiu espanyol ha acceptat 33 consultes populars municipals, n’ha rebutjat 68 i 29 més s’han quedat encallades en tràmits burocràtics, en dades recollides fins al 2010 pel professor de la Universitat de Barcelona José Luis Martínez-Alonso. En aquest tipus de consultes es preguntaven des de dates i ubicacions de festes a urbanitzacions de platges o obertures de pedreres.
Les consultes municipals les regula la Llei de Bases de Règim Local de l’any 1985 en que hi diu el següent:
- Han de ser temes d’especial rellevància per als veïns sense que s’accedeixi cap competència municipal ni afecti a temes d’Hisenda.
- Cal autorització del Govern central, que és qui valora si es compleixen o no els requisits. Es dóna permís a la consulta a través del Consell de ministres.
Moltes vegades les autoritzacions es deneguen perquè la pregunta, segons el govern central, sobrepassa les atribucions municipals, per exemple, un transport que afecta a una comarca sencera, una fracturació hidràulica que recau en competència de l’Estat, el traçat d’una autopista…
Consulteu el mapa de consultes populars aquí.
La Llei de consultes populars de Catalunya
La Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana aprovada el 2014 al Parlament de Catalunya, desenvolupa l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquesta llei permet als poders polítics de Catalunya realitzar consultes a la ciutadania amb l’objectiu de conèixer la seva opinió en relació a una actuació o política pública en concret.
Aquesta llei es va aprovar al Parlament el 19 de setembre de l’any 2014 amb el suport de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i PSC; 106 vots a favor i 28 en contra. El 27 de setembre es va publicar al DOGC.
El govern d’Espanya el 29 de setembre va presentar un recurs d’inconstitucionalitat en contra de determinats articles de la llei. El TC va admetre a tràmit el recurs i es van suspendre els preceptes que s’havien recorregut a l’espera d’una sentència definitiva.