“En un món ple d’influencers hem de reivindicar les imperfeccions que ens fan humans”
Laura Mesa (Barcelona, 1993) es va graduar en Comunicació i indústries culturals per la Universitat de Barcelona. En l’últim curs va començar a il·lustrar al personatge ‘Chica del Montón’ per al projecte final de grau i en pocs mesos va passar a ser molt conegut a les xarxes socials. Enguany ha publicat el seu primer llibre ‘Chica del Montón’ i treballa en el món del màrqueting digital i la comunicació.
Text: Cristina Moral / Clack
Fotos: Pol Alfageme / Clack
Per què el teu personatge es diu ‘Chica del Montón’? Quin és l’objectiu de les teves vinyetes i a quin públic et dirigeixes?
Es diu ‘Chica del Montón’ perquè explica situacions comuns que vivim en el dia a dia, realitats individuals que compartim. L’objectiu és bàsicament explicar les vivències i anècdotes que ens fan humans, en un món ple d’influencers on tot és meravellós i perfecte. Hem de reivindicar que el que ens fa perfectes són les nostres imperfeccions. És ‘Chica del Montón’ perquè està basat en mi, però són situacions que per més que surtin d’un personatge femení li poden passar a qualsevol i pretenc arribar a tots els públics: noies joves, dones, però també homes! Qui no s’ha quedat dormit mirant una sèrie amb la seva parella?
Com neix el projecte Chica del Montón?
Va néixer a la universitat, per al meu treball final de grau. En aquell moment estava fent pràctiques en una editorial i volia combinar creativitat, món editorial i comunicació. Així que vaig decidir crear el llibre fictici ‘Chica del Montón’ i vaig estudiar les possibilitats de com donar-lo a conèixer a través de les eines de màrqueting i xarxes socials. En el seu moment em pensava que el projecte tindria un inici i un final, que amb l’entrega acabaria el meu projecte. Però quan va arribar el dia tenia ja molts seguidors que em demanaven més vinyetes, i aleshores vaig adonar-me que no podia deixar el projecte. I fins avui, 3 anys més tard.
Els personatges que apareixen a les teves vinyetes són basats en fets reals? Està inspirat en tu i les coses et passen sempre a tu mateixa?
Quan vaig iniciar el projecte havia de tenir referents i vaig decidir dibuixar-me a mi i a la gent del meu entorn. El Chico del Monton és la meva parella, i la resta de personatges són la meva família i amics. Però les situacions que viuen aquestes persones no sempre les hem viscut nosaltres mateixos, també els hi atribueixo vivències d’altres persones. Chica del Montón no només sóc jo, som totes les persones.
Com és el procés creatiu? D’on neixen les idees de les vinyetes i com es desenvolupa la idea des de que la tens fins que la publiques a les xarxes?
Sovint les idees em vénen mentre estic fent altres coses, tinc la idea i penso en com la puc dibuixar. A vegades les idees me les dónen les meves amigues o gent que m’escriu amb coses que els hi ha passat. Faig un esbós, escric un text -que sempre acaba sent molt diferent al text final-, ho dibuixo primer a mà en retolador i després ho passo a la tauleta gràfica. I quan ho tinc a l’ordinador penso molt en el text final, intento que la idea es transmeti amb la il·lustració ja que m’agrada escriure textos curts. Les xarxes són un mitjà de consum molt ràpid i és per això que d’una idea que inicialment té un diàleg acaba sent un dibuix amb tres paraules escrites.
Recentment has publicat el teu primer llibre, com és l’experiència del primer Sant Jordi signant a Barcelona?
Va ser molt bonic i molt inesperat. Havia viscut diades de Sant Jordi com qualsevol altra persona, passejant i comprant llibres. Per les meves pràctiques havia vist també la diada des del costat de l’editorial… I el més fascinant és que mai arribes a pensar que podràs ser a la banda dels escriptors, és molt emocionant. També és molt atabalador pel moviment d’anar d’una banda a l’altra, però molt emotiu i gratificant veure com la gent quan s’acosta a tu i els hi agrada la teva feina i les il·lustracions que fas.
Quins són els teus referents en el món de la il·lustració?
Sempre he sigut admiradora de Quino, des de petita. Segueixo molt a les il·lustradores de les xarxes com Lola Vendetta, Moderna de Pueblo, Agustina Guerrero; m’agraden molt. De fet una de les experiències més curioses que m’ha passat des de Chica del Montón va ser que quan estava engegant el projecte jo estava fent pràctiques a una editorial, que és on està l’Agustina Guerrero, em vaig posar en contacte amb ella perquè em donés consells sobre il·lustració, ja que jo no era il·lustradora quan vaig començar amb Chica del Montón, i tres anys més tard vam estar signant juntes taula amb taula al saló del còmic. Li vaig preguntar i s’enrecordava de mi. Per tant, poder signar llibres al costat d’ una de les meves referents, a qui vaig demanar consell en els inicis, va ser com veure l’evolució i la magnitud de ‘Chica del Montón’.
En un món ple d’influencers cal reivindicar la vida real, però tu, ‘Chica del Montón’, ets coneguda per les xarxes. Et consideres una influencer?
Molta gent em diu que ho sóc, però deu ser pel volum de seguidors que tinc. Però no! No em considero gens influencer, un influencer es dedica en cos i ànima a les seves xarxes i jo tinc una altra feina a banda de Chica del Montón.
Fins on creus que arribarà ‘Chica del Montón?’ On et veus d’aquí dos anys?
M’agradaria molt poder fer productes sobre el llibre, ‘tote-bags’, il·lustracions o làmines de les vinyetes més conegudes. Donar-li una altra vida al personatge. No sé on em veig d’aquí dos anys però m’agradaria créixer, oferir nous productes i per què no, treure un segon llibre.