Fermín Muguruza va presentar ahir dissabte la seva pel·lícula documental Black is Beltza juntament amb el llibre que porta el mateix títol.
El CineBaix de Sant Feliu de Llobregat ha presentat La Mostra de CineBaix amb aquest cinefòrum del documental d’animació organitzat per l’Associació CineBaix i el Casal Popular Blanca Bardiera.
Fermín Muguruza, és un music i cantant basc, que va formar part del reconegut grup musical Kortatu, un dels grups més influents del Rock Radical Basc. Un cop dissolt Kortatu va fundar el grup Negu Gorriak i posteriorment la discogràfica Esan Ozenki Records. Actualment segueix la seva carrera en solitari.
A part de la música, Muguruza ha estat implicat en molts altres àmbits. Ha participat com a columnista a diaris com Argia i Egin, i va dur a terme un programa de ràdio a Egin Irratia. Però, sobretot, se’l reconeix per simpatitzar en nombroses organitzacions socials i polítiques, com Herri Batasuna i haver-se presentat com a candidat independent a les europees per Euskal Herritarrok.
D’esquerres, abrertzale i internacionalista, Muguruza, torna al cinema després de la seva última pel·lícula, Nola?, de l’any 2015, amb Black is Beltza. Octubre de 1965, Pamplona, la comparsa de gegants, imatge típica de les festes de Sant Fermín és convidada a desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York. Però no tots poden sortir, a causa de la discriminació racial, les autoritats nord americanes prohibeixen la participació de dos gegants negres.
A partir d’aquí, Muguruza explica la història de Manex Unanue, un mosso encarregat de portar un dels gegants. La pel·lícula explica des de la mirada d’aquest jove els esdeveniments que van marcar la societat de mitjans dels seixanta, els disturbis derivats de la mort de Malcolm x, les excentricitats dels personatges de The Factory, les aliances entre els serveis secrets cubans i els Black Panthers, la psicodelia de la proto-hippie que va inundar festivals de música, els jocs d’interessos d’espionatge durant la Guerra Freda, l’esperit del Che al Congo, Argelia i la seva mort a Bolivia, i la dictadura franquista.
La banda sonora de la pel·lícula va ser composada pel mateix Fermin Muguruza i Raül Refree, amb la col·laboració de Maika Makovski, Anari, Isea, Yacine, Amel Zen, The Sey Sisters, Ceci Bastida de Tijuana No!, Ana Tijoux i Manu Chao. A més, de talls dels seixata.
Muguruza, que durant el cinefòrum va parlar tota l’estona en català perquè va viure a Catalunya durant tres mesos i va decidir aprendre l’idioma. Va explicar que el principi de la pel·lícula és un fet real que li va succeir a ell mateix, però que tot el viatge que fa Manex també és un fet real. Muguruza, es trobava a Cuba per a fer un concert, i duia una samarreta dels Black Panters i alguns dels refugiats polítics bascos que es trobaven allà van explicar-li com feien les operacions secretes per a ajudar ells també als Black Panters.
El cantant basc ha afegit que “no he vingut a Sant Feliu perquè m’han trucat i prou sinó perquè aquí hi ha una historia de tradició cultural de resistència”amb el CineBaix, un cinema autogestionat per voluntaris, que ha projectat altres documentals i pel·lícules de Muguruza i per tant “era molt important per mi venir aquí a Sant Feliu i estar aquí amb vosaltres”
No hi ha hagut preguntes, però hi ha hagut música. Muguruza ha demanat al públic assistent que piqués de mans alhora per a que ell pogués recitar un poema de Bertolt Brecht que cantava amb el seu grup Negu Gorriak sota el títol de “Gaberako Aterbea”i que va ser traduït per primera vegada per Mikel Laboa, que apareix homenatjat a la pel·lícula. El poema parla del Carrer Brodway de Nova York i de la 26, que també apareixen a la pel·lícula.
| Kontatu didate Nueva York-en Broadway eta 26 karrikaren kantoian, Negu gorrian, gizon batek gabero jendeari otoi eskatzen aterbea bilatzen duela bilutsirik daudenentzat. |
Me han contado que en Nueva York en la esquina de la calle 26 con Broadway en los meses de invierno, hay un hombre todas las noches que, rogando a los transeúntes, procura un refugio a los desesperados que allí se reúnen. |
Va explicar que ells, i molts d’altres que havien cantat en euskera “venim de la resistència cultural que van fer gent com Mikel Laboa, que va estar censurat, com hem estat censurats nosaltres, i ho estarà la pròxima generació, però potser, la següent no”
Va acabar amb un vers d’una cançó de Mikel Laboa que diu, “Apur dezagun katea, trenquem la cadena, i això només es pot fer si cantem tot junts”
Black is Beltza, que vol dir negre en basc, és una pel·lícula antiracista que tot i que descriu una època passada és plenament vigent avui en dia.