El baixllobregatí Oriol Junqueras, juntament amb els seus companys Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull, empresonats a Lledoners, i el president Carles Puigdemont, van presentar el passat dijous, 20 de desembre una demanda davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per denunciar la vulneració dels seus drets polítics i civils, emparats per una convenció internacional de la qual Espanya és un Estat part.
El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan que verifica de manera periòdica que els Estats compleixin la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics. A més, amb els països que van ratificar un protocol addicional (com Espanya, que va fer-ho l’any 1985) el Comitè de Drets Humans també compet per examinar queixes individuals contra aquests. Tot i així, les decisions que es prenen al Comitè, no son vinculants i son els Estats els que tenen la potestat per seguir-les o no.
A la roda de premsa, celebrada el mateix dijous des de Ginebra,van participar-hi Carles Puigdemont, ex president de la Generalitat, Marta Rovira, secretaria general d’ERC, Maria Sirvent, diputada de la CUP, i Nico Krisch, representant legal dels denunciants.
Kirsch va expressar que els polítics que van presentar la denuncia es troben empresonats i que Puigdemont es troba “exiliat a causa de les seves activitats polítiques”, va afegir també que l’objectiu del procés judicial contra ells és “decapitar un moviment independentista pacifista”. Segons Kirsch, això és una “greu interferència en l’ordre democràtic i una violació del dret internacional”
El Comitè de Drets Humans ja va admetre a tràmit dues demandes per vulneració de drets polítics, una de Puigdemont i l’altre de Sànchez. En el cas de Sànchez, el Comitè va demanar que no se li apliquessin mesures cautelars, Pablo Llarena, però, no va tenir-ho en compte.