Karl Jacobi, que es vol presentar com a candidat d’extrema dreta a l’alcaldia de Barcelona a les properes eleccions municipals, entrevistat per un periodista que li demanava la seva opinió relativa al Tram, va començar a respondre convençut que li estaven preguntant pel Trump, Donald. Aclarit l’abast de la qüestió, la seva resposta sobre el tramvia fou que ell no entrava en temes de detall. Serveixi aquest còmic episodi per començar una article sobre un tema prou seriós. I és que les darreres setmanes s’han produït dues noticies que afecten el futur de la mobilitat del Baix Llobregat i un dels seus instruments: el tramvia.
Dues decisions transcendentals
L’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i el Govern de la Generalitat han acordat que el Trambaix, que actualment acaba el seu recorregut a la parada del Consell Comarcal, a l’entrada de Sant Feliu, perllongarà el seu itinerari per dins la ciutat. Aprofitant la importantíssima obra de soterrament de les vies de RENFE, que amb un pressupost de 133 milions d’euros ADIF ha de començar aquest any i finalitzarà el 2023, el tramvia arribarà fins l’extrem del casc urbà en direcció a Molins de Rei, incorporant dues noves parades: una al centre, que permetrà la connexió intermodal amb la nova estació de Rodalies, i una segona a tocar dels populosos barris de Can Maginás i la Salut ( i propera al polígon industrial el Pla) .Les obres del tramvia començaran com a més tard el desembre de l’any 2023, en acabar les del soterrament. Més enllà de les innegables millores de la mobilitat interior i exterior que suposa per a la capital del Baix Llobregat, aquest fet té també transcendència comarcal.
L’altra noticia ha estat la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de tornar a posar a votació al Ple municipal la prolongació del tramvia per la Diagonal fins a connectar amb la línia del Besós. El Baròmetre municipal de desembre de 2018 ha posat de manifest que un 62’9 per cent de les persones enquestades avala aquesta solució. El mes d’abril de l’any passat, la proposta de l’equip de govern d’Ada Colau va tenir el suport de Barcelona en comú, el PSC i d’un regidor no adscrit provinent de la llista de CIU però va ser rebutjada per la resta de grups municipals amb una insòlita aliança que va agrupar PP, Cs, PDECAT, ERC i la CUP. La raó esgrimida per alguns grups sobre la necessitat d’una gestió pública del servei no sembla un argument massa consistent quan el mateix equip de govern comparteix aquest objectiu. La CUP va manifestar que la seva organització “mai atorga un xec en blanc”, un principi que curiosament no han aplicat al Parlament en donar suport a presidents conservadors i als pressupostos antisocials de 2017. És legítim pensar que, més enllà de la qüestió del tramvia, sobre el posicionament de la majoria de grups hi planava una voluntat expressa de desgastar la gestió de l’alcaldessa. El tramvia sempre ha estat objecte de crítica per part de la dreta i d’alguns opinadors que observen la realitat des de condicionaments elitistes, però semblava una opció defensable des de posicions progressistes. Ara el Baròmetre ho ha confirmat: el 89’6 per cent dels votants de la CUP s’hi mostra favorable, el 69’3 dels d’ERC també, així com els dels grups que ja hi varen votar a favor el mes d’abril: els del PSC ( 67’1) , i lògicament els dels comuns (73’2). Fins i tot una mica més de la meitat dels electors del PDECAT ( 50’1) i de Ciutadans (54’8) en son partidaris. De fet personalitats convergents com l’ex conseller de la Generalitat, Pere Macias, s’han mostrat en contra de la tossuda oposició de l’exalcalde Xavier Trias al projecte; el mateix Macias ha estat fins fa ben poc l’encarregat per part de l’Ajuntament d’impulsar la connexió del tramvia ( una decisió que va caure com una bomba en l’entorn convergent i que explica en part la seva agressivitat excessiva contra el projecte). Macias va declarar: “Ningú vol donar aquest triomf a l’alcaldessa en un any preelectoral, però es farà”: més clar l’aigua. En la propera votació podria haver-hi canvis: l’ex regidor d’ERC, Juanjo Puigcorbé, podria votar favorablement i caldrà veure com afecta al posicionament d’ERC la sortida del consistori del seu cap de llista, Alfred Bosch.
L’impacte del Baròmetre ha anat precedit d’una decisió més que significativa del Parlament de Catalunya: el mes de novembre es va aprovar una proposta de Catalunya en comú-Podem de suport a la connexió del tramvia per la Diagonal que va comptar amb els vots del PSC i de Ciutadans; la majoria de govern es va dividir: ERC hi va votar favorablement i Junts per Catalunya es va abstenir, com la CUP. El PP hi va votar en contra. Així doncs, ara el projecte compta amb l’aval del nostre Parlament.
Una gran oportunitat per al Baix Llobregat
El Baix Llobregat no pot ser indiferent a aquest debat. De fet, nombrosos ajuntaments han adoptat acords en suport a la connexió; i algunes organitzacions locals d’ERC, PDECAT i CUP han discrepat de les posicions expressades pels seus grups municipals a Barcelona. La connexió per la Diagonal reforçaria la connectivitat dels municipis del Baix Llobregat que disposen de tramvia cap a l’Eixample de Barcelona i també permetria enllaçar amb la zona del Besós: seria un element més per trencar l’històric aïllament de les poblacions del Llobregat i del Besós. El tramvia és complementari del tren, el metro i els autobusos. Per anar a Sants o a Plaça Catalunya des de determinats municipis Rodalies de Renfe ( quan funciona correctament) és la millor alternativa. Però el tramvia dona resposta a unes altres necessitats. Aquest mitjà de transport presenta uns índexs d’ocupació elevadíssims: l’any 2018 ha batut el seu rècord portant més de 29 milions de viatgers ( amb un increment del 4’03 per cent); en concret el Trambaix ha tingut 19.059.687 viatgers (amb un augment del 4’6 per cent). Tot i així, de vegades s’escolten crítiques perquè la durada del trajecte es veu incrementada per la volta que dona per la carretera d’Esplugues. Però aquest fet està previst que es solucioni amb l’apertura d’un itinerari que travessarà Sant Just i Esplugues per la zona de la Carretera Reial i Laureà Miró i unirà les parades de la Rambla de Sant Just i la Plaça de la Magdalena d’Esplugues. Aquesta era una de les reivindicacions plantejades des de fa temps per la plataforma PTP ( Promoció del Transport Públic). La durada del trajecte entre Sant Feliu i la Plaça Francesc Macià es veurà doncs reduït. I cal no oblidar que el tramvia serveix també per connectar d’altres municipis com Sant Joan Despí i Cornellà i serveis públics de la comarca, començant per l’Hospital Moisès Broggi.
L’arribada del tramvia al límit de Sant Feliu i Molins de Rei farà més evident que mai la necessitat de continuar avançant fins l’interior de Molins i Sant Vicenç dels Horts: aquest fet milloraria substancialment la comunicació entre aquests municipis, afegiria una nova fórmula de travessar el riu Llobregat amb transport públic (un dels dèficits històrics de la comarca) ,connectaria les vies de tren de RENFE i dels Ferrocarrils de la Generalitat que circulen paral·leles al riu, permetria que el tramvia arribés fins a Pallejà i facilitaria l’accés a diversos polígons industrials. Aquesta és una proposta que defensen des de fa anys les organitzacions locals d’Iniciativa per Catalunya Verds dels quatre municipis afectats.
La decisió que pugui adoptar el Ple de Barcelona en relació al tramvia és el millor exemple de com les decisions de la capital afecten un territori més ampli, l’àrea metropolitana i més enllà tota la regió metropolitana ,àmbits dels que la comarca del Baix Llobregat és una part essencial. Seria bo que els partits polítics que a Barcelona s’han mogut fins ara per l’interès de desgastar un govern municipal que els hi resulta tremendament incòmode, optessin per un vot que tingués en compte els interessos de la ciutadania. I també seria positiu que determinats partits del Baix Llobregat fessin sentir més la seva veu davant els seus companys i companyes de Barcelona que fins ara s’han oposat a la connexió del tramvia per la Diagonal.
Jaume Bosch. Membre de Catalunya en Comú i exdiputat al Parlament.