Les federacions que treballen amb menors no acompanyats demanen passar de la gestió de l’emergència a la planificació de recursos estables
Les tres federacions d’entitats que treballen amb menors migrants no acompanyats -ECAS, FEDAIA i FEPA- han creat una aliança amb l’objectiu de poder incidir més en el disseny de les polítiques públiques, amb la mirada especialment posada en la presentació aquest divendres per part del Govern d’una estratègia catalana d’acollida i inclusió d’aquests joves.
Les entitats insten la Generalitat a presentar un “pla realment estratègic” i esperen escoltar una exposició “programàtica” i “pragmàtica” que permeti passar de la gestió de l’emergència a la planificació dels recursos estables.
Les federacions alerten que la “improvisació genera inseguretat jurídica i econòmica a les entitats” i demanen ordenar dins de la cartera de serveis els recursos que s’han activat en el marc de l’emergència, com per exemple, places de centres, serveis en l’àmbit educatiu o d’accés al món laboral, entre altres.
Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Federació d’Entitats d’Atenció i a la Infància i a l’Adolescència (FEDAIA) i la Federació d’Entitats amb Projectes i pisos Assistits (FEPA), que agrupen més de 200 entitats i que treballen amb els més de 3.500 adolescents i joves migrats que han arribat sols a Catalunya, han presentat aquest dimarts una aliança per millorar el sistema de protecció de la infància i la joventut en situació de vulnerabilitat.
ECAS, FEDAIA i FEPA esperen que l”Estratègia catalana d’acollida i inclusió del jovent que emigra sol’, que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té previst presentar aquest divendres a l’Hospitalet de Llobregat, sigui un “punt d’inflexió” per superar la gestió de l’emergència en l’acollida dels menors migrants no acompanyats i planificar els recursos davant aquest fenomen migratori, que és “estructural” i “global”, ha recalcat la portaveu d’ECAS, Loli Rodríguez.
El portaveu de la FEPA, Ferran Rodríguez, espera escoltar aquest divendres un “pla realment estratègic” que permeti treballar “millor” del que han pogut fer fins ara, sobretot per la urgència amb què ha calgut activar els recursos davant l’arribada de menors estrangers no acompanyats. Les federacions es postulen com a “garants” que es desplegui l’estratègia i també en volen ser “protagonistes”. “Hem de bastir un relat que ens tregui de la complaença i el catastrofisme i hem de centrar el debat en els discursos disponibles i les actuacions eficaces”, ha subratllat la portaveu d’ECAS.
Les federacions han insistit que les polítiques estructurals han de tenir una coordinació interdepartamental i que cal acompanyar-les amb recursos econòmics “ferms i de continuïtat, que ens donin estabilitat i seguretat jurídica”, ha assenyalat la portaveu de la FEDAIA, Pilar Nuñez. Les federacions ressalten que les entitats necessiten saber quina partida pressupostària empara els seus serveis de manera estable i que aquests siguin prestats d’acord amb un contracte.
Loli Rodríguez ha afirmat que la inseguretat jurídica va vinculada a aquesta inestabilitat econòmica, d’una banda, i de l’altra, amb procediments, com el d’identificació dels menors, documentació o ingrés dels joves als centres. “Per la complexitat dels procediments administratius en l’obertura de centres, s’han hagut de recórrer a mecanisme d’urgència en els últims mesos. Ara estem fent els processos d’acreditació dels centres que n’avalin la seguretat jurídica i l’acompanyament econòmic dels serveis”, ha afegit Núñez.
Les entitats destaquen que els centres han de comptar amb un projecte educatiu integral i que el creixement de places ha d’anar acompanyat de l’increment corresponent en la resta de recursos, com educació, salut, orientació o ocupació, amb itineraris individuals adaptats a la situació de cada jove, ja que el col·lectiu no és homogeni.
“Després de tres anys d’increment progressiu de les arribades és indispensable que els nous pressupostos prevegin l’obertura de nous recursos de tipologia diversa per donar resposta al conjunt de necessitats existents, tant immediates (habitatge, alimentació, etc.) com formatives, d’acompanyament i d’emancipació”, recull un document conjunt de les federacions, amb el suport de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya.
El document subratlla com a objectiu últim la “plena inclusió dels adolescents i joves migrats sols com a subjectes de drets i deures”. Una altra qüestió, entre altres, que esperen que el Govern concreti divendres és l’habilitació de l’espai per a la identificació dels menors en el que és la primera atenció. La intenció és que el dispositiu combini la identificació amb l’atenció sanitària i l’acompanyament emocional i educatiu dels menors fins que es derivin al sistema de protecció.A més, per a les tres federacions, l’estratègia conjunta ha de garantir un únic sistema de protecció que no diferenciï per qüestions d’origen. En aquest sentit, demanen crear un model integral d’atenció, que permeti passar de la resposta “institucionalitzada” a la “comunitària”.
Un projecte de recercaUna altra iniciativa de les tres federacions és un projecte de recerca en el marc del postgrau ‘Menors estrangers no acompanyats. Persones en trànsit a la recerca d’una vida digna’, que imparteix la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Col·legi de Treball Social i la Fundació Idea. Els resultats es presentaran aquest any en una jornada coorganitzada per les tres federacions.
Font: ACN. Imatge: Síndic Greuges València