L’alcalde del municipi, Eduard Rivas, vol que el patrimoni industrial de la població sigui un actiu turístic i cultural més
L’Ajuntament d’Esparreguera (Baix Llobregat) ha fet un pas endavant amb l’objectiu de recuperar i rehabilitar la Colònia Sedó, la més gran construïda a Catalunya. L’objectiu del consistori és sumar esforços amb l’Estat i la Generalitat per presentar un projecte “seriós i ambiciós” per anar a buscar finançament europeu.
L’alcalde del municipi, Eduard Rivas, assegura que ambdues administracions han mostrat el seu interès en el projecte i que ara toca treballar de forma conjunta per definir que s’hi vol fer. Actualment, la colònia, tancada des dels anys 70, acull un polígon privat d’indústries i mantenen habitades bona part de les cases originals, que són propietat de l’INCASÒL.
“No estem parlant d’una cosa artificial. A la colònia hi ha activitat i vida ara mateix i s’ha de mirar com explotar-ho al màxim en benefici del poble per posar en valor aquest patrimoni”, ha destacat Rivas.
L’alcalde d’Esparreguera assegura que el projecte ha d’anar englobat en una estratègia de turisme que sumi amb els altres atractius del municipi, Així, al passat terrisser d’Esparreguera i a la Passió, “que és el que ens dona nom”, es vol sumar el passat industrial del municipi. Aquí, Eduard Rivas ha reconegut que la Colònia Sedó ha estat durant molts anys “el pati del darrera del poble” i que molta gent de fora i els propis veïns ni tant sols la coneixen.
En la línia de la promoció turística, la colònia compta amb un museu gestionat pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) on, entre d’altres, es pot veure la turbina de 1.400 CV que donava energia a la colònia. Un museu, lamenta Rivas, que només obre a demanada i que caldria promocionar.
A més, en aquest mandat, el consistori ha donat suport a la creació de l’Associació Colònia Sedó, formada per gent del municipi que vol treballar en la seva promoció, i ha fet diverses jornades de portes obertes ala colònia durant la festa major d’hivern.Sobre un acord perquè la restauració de la colònia passi a ser una prioritat política, Rivas assegura que “el més difícil és alinear els astres per fer un projecte en temps i finançament”.
Amb tot, afegeix que “és un bon moment” perquè en els contactes que hi ha hagut amb el ministeri de Cultura i la Generalitat la predisposició ha existit. De fet, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, de visita al municipi fa unes setmanes, va assegurar que el projecte tenia “un potencial impressionant de futur”. “Sabem que des de l’Ajuntament hi ha hagut contactes amb el ministeri de Cultura i ens consta que el ministeri té moltes ganes de tirar endavant la col·laboració, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya», va afirmar.
Rivas ha deixat clar que aquest és un projecte de país que depassa molt les fronteres municipals i que abans de buscar finançament cal fer uns passos previs. El primer, per la seva magnitud, passa per la declaració de la colònia com a element històric i arquitectònic protegit (un Bé Cultural d’Interès Patrimonial). L’alcalde destaca que el projecte de Vies Blaves de la Diputació, que vol recuperar les lleres del Llobregat, és un altre projecte que pot ajudar la Colònia Sedó a ser més coneguda i, a partir d’aquí, situar-se com una prioritat política.
Un actor important en la futura recuperació de la colònia seran els industrials que hi treballen actualment ocupant bona part de la seva extensió. Per l’alcalde “han de ser part aliada d’aquest canvi de mentalitat”, però el cert és que els contactes previs que hi ha hagut molts d’ells s’han mostrat disposats a col·laborar i molt altres no. “Qui té una activitat industrial a la Colònia Sedó és conscient que té un plus i això ho hem d’aprofitar”, ha afegit.
Pel que fa a les cases de l’antiga colònia, propietat de l’INCASÒL, l’alcalde reconeix que s’hi hauria d’actuar perquè moltes estan força deteriorades. De fet, bona part de les més pròximes a l’església es van enderrocar fa uns anys. L’objectiu doncs seria crear una zona residencial consolidada on s’hi establís gent del poble i crear activitats paral·leles que servissin d’efecte crida. Aquí, per exemple, Rivas apunta la possibilitat de crear espais de ‘coworking’ o un complementar l’oferta educativa d’Esparreguera amb un grau superior de Formació Professional que portés genet jove a viure a la colònia.
Font: ACN