El jutge tanca provisionalment les últimes tres investigacions que quedaven obertes per una suposada humiliació a fills de guàrdies civils
El jutjat d’instrucció número 7 de Martorell (Baix Llobregat) ha arxivat provisionalment les tres denúncies que quedaven obertes contra els docents de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, investigats per presumptament haver menyspreat i humiliat alumnes fills de guàrdies civils després de l’1-O.
Segons ha pogut saber l’ACN, el jutge ha conclòs que no hi ha suficients indicis per mantenir la causa oberta pels delictes d’odi, contra la integritat moral i contra les institucions de l’Estat. El mateix jutge ja va arxivar mesos enrere cinc altres causes similars, i el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell va fa el mateix amb una investigació a un altre professor.
L’Associació espanyola de la Guàrdia Civil ha avançat que recorrerà l’arxiu, com ha fet amb les altres causes tancades.
Un dels tres casos que ara s’han arxivat va arrencar amb la denúncia d’una alumna de 1r de Batxillerat, filla d’un agent de la Guàrdia Civil de la caserna de Sant Andreu. Segons la denúncia, el 2 d’octubre de 2017 la professora va dir davant l’aula que no estava en condicions d’impartir classe perquè els agents que havien intervingut el dia del referèndum havien estat uns “salvatges”, motiu pel qual preferia obrir un debat sobre l’1-O.
La mateixa alumna va explicar que la professora els demanava que participessin a una concentració organitzada al pati contra l’actuació dels agents estatals i va assegurar que l’havia convidat a marxar de l’aula si se sentia incòmode.
Segons la Fiscalia, el comportament de la professora podria ser objecte d’un delicte contra l’exercici dels drets fonamentals, contra la integritat moral i contra les institucions de l’Estat. El jutge però, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’ACN, assegura que “no hi ha indicis suficients” que justifiquin aquestes acusacions i assenyala que els fets “no van ocórrer exactament com es reflecteix a la denúncia inicial”.
El magistrat recorda que, després de la denúncia, l’alumna va ser citada a declarar i va relatar que el dia 2 d’octubre es va poder quedar a l’aula mentre altres companys decidien unir-se a la concentració contra l’actuació policial de l’1-O. A la mateixa declaració, va explicar que, en tornar tots els alumnes a classe, ella s’havia oposat a participar a cap debat sobre el referèndum. En aquell moment, la docent li va proposar sortir de l’aula si no s’hi sentia còmode.
El jutge demana valorar els fets en el context social en què es van produir, en el marc d’una crítica pública i general a l’actuació dels cossos de seguretat de l’estat espanyol. “Per tant, no es pot concloure que la docent tingués la finalitat d’humiliar, vexar o menysprear l’alumna per provocar el rebuig dels companys pel fet de ser filla d’un guàrdia civil, sinó criticar una concreta actuació policial en l’exercici de la seva llibertat d’expressió”, conclou el magistrat.
Incompliment de la LEC i investigació del Departament
Tot i refusar qualsevol intenció de menyspreu a l’alumna, el jutge adverteix que l’actuació de la docent podria ser contrària als principis de la Llei d’Educació de Catalunya. Es refereix, entre altres, a qüestions com el respecte als drets i deures derivats de l’Estatut i la Constitució, a la transmissió dels “valors propis d’una societat democràtica”, a la “integració de tots els col•lectius”, a la “llibertat de consciència dels alumnes” i a “l’exclusió de qualsevol tipus d’adoctrinament”.
Sobre aquesta última qüestió, el jutge diu que la professora “va aprofitar la classe per expressar la seva opinió sobre uns fets concrets, exclusivament sota el seu punt de vista, en un clima de crispació social com el que es vivia a Catalunya”. També destaca que ho va fer davant adolescents menors d’edat, “sense tenir en compte que podia haver alumnes i pares d’aquests que no ho compartissin”.
El jutge recorda el relat fet per l’alumna, que va assegurar que la docent deia que estava “preocupada” per “l’actitud poc democràtica” d’algunes institucions vers l’1-O, mentre va anunciar que secundaria l’aturada de país prevista per a l’endemà. “No va parlar als alumnes ni dels valors de la Constitució espanyola, ni de la obligació dels ciutadans a acatar i complir la llei”, subratlla el magistrat, que demana traslladar la informació al Departament d’Ensenyament.
Segons el jutge, la Generalitat hauria de valorar si l’actuació de la docent és constitutiva d’alguna infracció administrativa i, si fos així, caldria “depurar possibles responsabilitats disciplinàries”.
Nega la causa penal i obre la porta a una causa administrativa
D’altra banda, el jutge recorda l’arxiu de casos similars amb docents de la Seu d’Urgell, i considera que l’actuació d’aquesta professora de l’IES El Palau és un exemple de casos en què col•lideixen la llibertat d’expressió amb manifestacions que poden “avivar la violència”.
En aquestes situacions, el magistrat recorda que la justícia preveu sancionar les actituds que “propaguin, promoguin o justifiquin l’odi basat en la intolerància”, però també assenyala que la via penal només investiga fets de gravetat. En el cas de la docent del Palau, diu que la investigació s’hauria de fer, si fos precís, a través de la via administrativa. Per això descarta seguir amb la causa penal al jutjat de Martorell i decreta el sobreseïment provisional.
La Guàrdia Civil considera provada la incitació a l’odi
Des de l’Associació Espanyola de Guàrdies Civils (AEGC), l’advocat Jorge Piedrafita ha lamentat a l’ACN l’arxiu de la causa. El lletrat representa l’alumna de 1r de Batxillerat que va denunciar la docent que l’hauria convidat a sortir de l’aula. Piedrafita ja ha avançat que recorrerà l’arxiu al mateix jutge d’instrucció, perquè considera “acreditat” que hi va haver una “extralimitació de funcions” per part de la professora.
L’advocat ha subratllat que la docent “va donar un punt de vista exclusiu als alumnes, sense explicar els valors constitucionals, el respecte i acatament a les sentències, i la independència del poder judicial com a valors d’un estat democràtic de dret”. L’advocat considera que aquest posicionament queda demostrat en el moment que el jutge assenyala que els fets es poden investigar per la via administrativa.
En la mateixa línia, el lletrat ha insistit que el comportament de la professora a l’aula “no pot resultar emparat per la llibertat d’expressió, que no és un valor absolut”. “Dels fets acreditats, es desprèn que sí que hi va haver un detriment i incitació a l’odi als alumnes fills de guardis civils, el qual requereix una resposta jurídica adequada”, ha afegit.
Nou denúncies, dues causes
El mateix jutjat d’instrucció número 7 que ara ha arxivat les últimes tres denúncies també va decidir tancar altres cinc casos contra altres docents del Palau. Tots estaven acusats de delictes d’odi i contra la integritat moral. L’Associació espanyola de la Guàrdia Civil va presentar un recurs davant d’Audiència de Barcelona refusant l’arxiu, com també ho va fer la Fiscalia, però encara els tribunals encara no han respòs.
A banda, el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell va arxivar un cas paral•lel amb què s’investigava un altre docent del Palau. En aquella causa, el jutge volia esclarir l’actuació del professor en una assemblea en què els alumnes votaven secundar la vaga general d’estudiants contra l’actuació policial de l’1-O.
Un dels joves va assegurar que el professor havia demanat que aixequessin el braç aquells alumnes que fossin fills d’agents de la Guàrdia Civil. El jutge, però, va constatar incongruències en el relat del noi quan el va citar a declarar i va tancar el cas.
Font: ACN