Les Festes del Modernisme recreen determinats elements de la vida de la Colònia Güell de cent anys enrere. Entre ells, s’hi pot trobar Gaudí amb alguns companys de professió, una boda de la classe benestant o unes bugaderes fent safareig…
Aquesta recreació utilitza el mètode d’història viva mitjançant teatralitzacions al carrer i altres activitats culturals, totes elles en un context festiu i en el marc arquitectònic incomparable de la pròpia Colònia, situada a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat.
Així, demà finalitza aquesta festa que recrea les escenes quotidianes de fa cent anys. Vestits d’època, tenint cura de tots els detalls i amb uns guions més que creïbles. Els actors que hi participen et faran viatjar de cop a la colònia de principi de segle XX. Si no hi has estat mai, et permetrà imaginar a la perfecció com va ser durant la seva època daurada!
La Colònia Güell
Va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal·lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals.
En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa) i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia. En això darrer la família Güell hi va excel·lir.
Una important dotació de serveis i d’equipaments socials va posar el poblat obrer en una situació envejable, i va acollir una mà d’obra que procedia majoritàriament del camp, sense tradició sindical ni revolucionària.
El catalanisme com a política de confluència de classes i l’acció social de l’església van ajudar a desenvolupar una mentalitat col·lectiva ben allunyada de les lluites obreres i dels grans conflictes socials, proporcionant un desenvolupament industrial assossegat i sense traumes durant més de trenta anys.
La situació descrita es va trencar irreversiblement durant la guerra civil, en que, per absència dels Güell, la fàbrica va ser col·lectivitzada pels obrers.