Sembla que el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat proposada per Aena i que ha provocat un ampli rebuig a la comarca del Baix Llobregat, comença a generar debat polític.
Ramón Tremosa, destacat membre de Junts per Catalunya, diputat de CIU al Parlament europeu des del 2009 al 2019 i persona molt propera a Carles Puigdemont, defensa aquesta setmana en un article a la revista El Temps, la proposta d’Aena.
A l’article, titulat de forma inequívoca “Aeroport de Barcelona: Aena té raó”, el dirigent postconvergent afirma que allargar 500 metres la pista més propera al mar és “l’única solució que pot consolidar i millorar la posició intercontinental de Barcelona”.
Segons Tremosa, “si alguns ajuntaments” ( en clara referència al del Prat de Llobregat i al de Barcelona) “i partits catalans la bloquegen es posarà en risc el salt que Barcelona ha fet en deu anys”.
L’autor de l’article afirma que el Govern català, integrat per Junts per Catalunya i ERC, “ha de liderar una solució de país i pactar-la amb el govern del PSOE”, fet que fa preveure que aquest tema serà un del aspectes programàtics destacats sotmès a debat en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Tremosa no fa cap referència als problemes ambientals i sobre la protecció del territori del Delta que l’ampliació suposaria. L’únic comentari en aquest sentit el posa en boca de l’exconseller convergent de la Generalitat, Andreu Mas Colell, que ha afirmat que “retallar vols des de Catalunya per motius ambientals equival que els ofereixi un aeroport competidor”.
L’exeurodiputat de CIU afegeix encara un argument més des de la perspectiva nacionalista: “No deixem que les dissensions internes permetin al centralisme madrileny frenar una vegada més el creixement català”.
Aquestes polèmiques declaracions semblen prefigurar una situació al Baix LLobregat similar a la que es produí davant el projecte d’Eurovegas: en aquella ocasió dirigents nacionals de CIU defensaren aferrissadament aquella proposta, membre que molts ajuntaments, partits i sectors socials de la comarca s’hi oposaren.