Vivim temps complicats. I els diaris digitals ens hem d’adaptar a una situació nova i inesperada. La nostra obligació principal continua essent la informació de tot allò que passa, inevitablement centrada en la crisi del coronavirus, i l’oferir notícies que puguin ser d’utilitat per a totes les persones que viuen al Baix Llobregat.
Però el confinament ens marca també la necessitat d’aportar idees per passar el millor possible el temps a casa. És el que fem amb la secció #joemquedoacasa i què puc fer? oferint alternatives culturals, d’entreteniment i d’activitat física.
I seguim avui amb una altra secció #desdelbaix: Reflexions en quarantena. El temps a casa en pot ser útil per a reflexionar amb una certa profunditat sobre determinats temes, relacionats o no amb el coronavirus. Per això hem demanat a diverses persones de la comarca que utilitzen habitualment l’escriptura o l’art per a comunicar-se que elaborin articles, escrits, contes…que ens permetin analitzar aspectes diversos de la nostra societat. I que ho facin no per parlar exclusivament de temes del Baix Llobregat, però sí des del Baix Llobregat.
Prem el botó: ens hem de reiniciar de Lluis carrasco
Llicenciat en Història i delegat Territorial de l’Associació per la Promoció del Transport Públic del Baix Llobregat. Molins de Rei.
L’aturada total que ens ha portat el coronavirus, confinats a casa, malgrat les desgracies de pèrdues personals que totes i tots estem patint, ens ha permès retrobar-nos a nosaltres mateixos, a jugar amb els fills, a parlar molt més amb els essers estimats encara que sigui per telèfon o videoconferència.
Tenim temps per pensar en els que tenim al costat i també en nosaltres; és moment de reflexió i de considerar que farem el dia després amb les nostres vides i amb la nostre societat.
L’economia s’ha aturat, i a totes i tots ens preocupa com acabaran els milers i milers de ERTOS, si continuarem treballant i consumint com el dia d’abans de que comencés aquesta maleïda pandèmia i si seran suficients les mesures socials que els governs estan prenent per pal·liar en el possible el desastre econòmic i social que ens està caient a sobre. Sens dubte, moltes son les incògnites que tenim respecte al futur.
Òbviament, hem de treballar tots plegats per recuperar la normalitat , però aquests dies d’aturada total hem pogut veure com la pretesa “normalitat” no era tan normal. La contaminació pràcticament ha desaparegut, escoltem als ocells cantar en els arbres i del individualisme aïllat, hem tornat a recuperar el valor de les relacions personals.
Un cop passat el confinament és evident que hem de reprendre les nostres vides, però ho hem de fer com si res hagués passat, o és el moment de prémer el botó de reinici de la nostra actual societat ? Hem de seguir consumint compulsivament ?, hem de seguir tenint la hiperdependència econòmica i productiva actual ? Hem des seguir abocant plàstics i residus al mar i la natura? Hem de seguir creixent en base a grans superfícies comercials i l’ús massiu dels cotxes ? Hem de seguir retallant la despesa social i sanitària ? Hem de seguir d’esquena a la natura que ens envolta?
Estic convençut que ara és el moment i, especialment en la nostre comarca de treballar de valent en diferents fronts:
Aconseguir recuperar un parc agrari potent i rentable pels pagesos, impulsant els cultius ecològics, l’agricultura i la comercialització de proximitat que aquest dies hem vist més que necessària.
Replantejar-nos el model de consum comercial basat en les grans superfícies, potenciant decididament el comerç de proximitat avui en perill d’extinció, i que tant útil s’ha mostrat en aquesta crisi pandèmica.
Replantejar molt a fons la situació dels nostres polígons industrials afectats per la deslocalització i convertits cada vegada mes en simples magatzems logístics, recuperant produccions que evitin en un futur la interdependència industrial i manufacturera que hem viscut i patit en directe aquests dies.
Promoure decididament la utilització de tots els sostres industrials i públics per fer energia renovable solar pròpia, que ens permeti l’autoconsum i la menor dependència energètica del petroli o del gas i la reducció de la contaminació atmosfèrica.
Recuperar i cuidar tots els nostres espais verds: Parc de Collserola i Muntanyes del Baix Llobregat en perill per les conseqüències del canvi climàtic, invertint en el seu manteniment i en la neteja d’elements provocadors d’incendis. Tenint també especial cura en els parcs urbans i en l’arbrat viari amb el que convivim cada dia i que ens proporcionen moltequilibri ecològic i ens permeten una biodiversitat imprescindible, el control de l’erosió hídrica i eòlica, minorar els efectes climàtics (vent, temperatura i radiació solar) i també el control que exerceixen en la contaminació atmosfèrica i el soroll
Cal replantejar-se a fons l’actual model sanitari i enfortir una sanitat pública potent i suficient per atendre a tothom, dotant-la de mitjans i professionals , acabant paulatinament amb el negoci de la salut que suposa la sanitat privada.
Ja ningú posa en qüestió que la creació d’una renda bàsica de subsistència ha de ser una realitat immediata; el creixement econòmic no pot ser una excusa per no redistribuir la riquesa amb els més necessitats.
És evident que hem de replantejar a fons com ens movem i hem de modificar hàbits i conductes; en primer lloc evitar, mitjançant el teletreball, els desplaçaments innecessaris. En segon lloc toca finançar i invertir en transport públic, acabar i estendre les infraestructures lleugeres pendents i econòmicament viables: tramvia, carrils busos, etc., i replantejar i potenciar la xarxa actual d’autobusos de la comarca. Però sobre aquest tema ja m’estendré en un posterior article.
Ara toca prémer el botó i fer front a aquests i mols altres reptes que tenim en el calaix; ara és el moment de reiniciar-nos i ho hem de fer totes i tots, colze amb colze, units i decidits.
O ens reiniciem de veritat o el planeta i la natura ens posarà al lloc que ens pertoca…