Vivim temps complicats. I els diaris digitals ens hem d’adaptar a una situació nova i inesperada. La nostra obligació principal continua essent la informació de tot allò que passa, inevitablement centrada en la crisi del coronavirus, i l’oferir notícies que puguin ser d’utilitat per a totes les persones que viuen al Baix Llobregat.
Seguim amb la secció #desdelbaix: Reflexions en quarantena. El temps a casa en pot ser útil per a reflexionar amb una certa profunditat sobre determinats temes, relacionats o no amb el coronavirus. Per això hem demanat a diverses persones de la comarca que utilitzen habitualment l’escriptura o l’art per a comunicar-se que elaborin articles, escrits, contes…que ens permetin analitzar aspectes diversos de la nostra societat. I que ho facin no per parlar exclusivament de temes del Baix Llobregat, però sí des del Baix Llobregat.
ConfinaMENT endins de Marc Olivella
Graduat en biologia humana i estudiant de Salut Pública. Sant Feliu de Llobregat
A mitjans de març la vida de molts i moltes de nosaltres va canviar radicalment. La meva no és una excepció. El Treball de Final de Màster quedava alterat i la jornada laboral aturada del tot. Els meus plans i la vida social s’esfumava d’un dia per l’altre i la major part de la gent important per mi quedava a l’altra banda de fronteres imaginàries que resultarien infranquejables durant mesos. A simple vista podria semblar que la meva quotidianitat quedaria relegada a l’avorriment i a la monotonia però ràpidament vaig comprovar que m’equivocava. Una quantitat, cada dia més gran, de noves activitats i iniciatives m’anava ocupant la ment i les hores. La il·lusió de provar i experimentar amb coses que fins ara no m’havia donat el luxe d’intentar era cada dia creixent. L’atreviment va vèncer a la vergonya i la ment positiva a la resignació.
El primer que vaig fer -i segurament la clau de tot plegat- va ser començar a meditar. Portava mesos dient-me que ja era hora de dedicar-me uns minuts al dia per focalitzar la ment en tot i res alhora. Des d’aleshores estic aprenent a ser subjecte observador a qui tot el que li passa durant el dia, allò bo i allò dolent, és una experiència més a ser acceptada. Així, ràpidament vaig aprendre a acceptar i incorporar que sí, que m’hauria d’estar unes setmanes tancat a casa sense poder veure a ningú, sense fer cap cervesa amb amics i sense la meva activitat predilecta, anar d’excursió. Amb un equilibri interior tot ha estat molt més senzill i el camí endins que he iniciat ha estat la causa de la resta de coses.
Una d’aquestes va ser la meva implicació, des del seu inici, amb la Xarxa Santfeliuenca, una iniciativa popular de voluntariat i autogestionada inicialment per joves de Sant Feliu que durant aquest confinament ha servit per abastir amb materials de protecció centenars i centenars de persones, hospitals, residències i comerços de la ciutat i voltants. Si la nostra ciutat és una de les que té l’índex més baix de contagi del territori no és pura casualitat, és perquè els barris han teixit la solidaritat i el suport mutu necessaris per salvaguardar la nostra salut pública i comunitària. No puc estar més orgullós de veure com tantes persones, malgrat la seves situacions personals i familiars, han volgut oferir la seva ajuda per fer més fàcil la vida de persones vulnerables i gent gran del municipi. Ara, més que mai, em sento molt de Sant Feliu!
La segona iniciativa van ser tot un seguit de concerts al balcó que vaig fer els diumenges al migdia. Un total de 7, plogués o fes sol, ininterrompudament! Aquesta idea -que també va sortir després d’un vespre de meditació- va ser la meva forma de connectar amb el veïnat. Alguns dies em cridaven les peticions des del balcó i a mi em tocava improvitzar-ne la versió. Altres dies portava preparat un repertori molt variat, des de clàssics com el Bella Ciao fins al reggaeton de Daddy Yankee o Luis Fonsi, passant per les obligades covers de Resistiré, Hallelujah (amb la meva mare), Som i La Flama d’Obrint Pas i el Flying Free. La resposta del barri cada diumenge era emocionant i, malgrat ara ja no en faré més, ens seguim a les xarxes socials i tenim un contacte que fins aleshores no havia existit.
¡L’últim projecte, i segurament el que més m’està emocionant, és el de #MúsicaQueCura. Ja des de principis d’abril, vaig començar a enviar versions amb dedicatòries personalitzades a pacients d’hospitals i gent gran aïllada a residències. També vaig composar una cançó per tot el personal sanitari i per aquelles persones que estaven patint la malaltia. El tema es diu He·art· i és un humil homenatge a l’art fet gràcies a la col·laboració d’una trentena d’artistes que van voler participar en el vídeo. Vaig entendre millor fins a quin punt la música i d’altres coses que no tenen forma de pastilla poden arribar a curar i a millorar la qualitat de vida de les persones. Per tot això, actualment un grup de músics cada vegada més nombrós hem decidit organitzar-nos per recollir peticions de familiars o amistats de persones que s’estan veient afectades per la crisi i així poder enviar les seves melodies preferides per animar-los. Les peticions es poden fer a través de la pàgina d’Instagram,Facebook,Twitter o per correu electrònic a musicaquecura2020@gmail.com, especificant la cançó que es vol dedicar i a qui va dirigida. En qüestió de pocs dies, la persona que realitza la petició rep un vídeo personalitzat i enregistrat per un dels músics que conformen la iniciativa.
A dia d’avui, ja hem enviat diversos vídeos versionant cançons d’òpera com Caruso o la Piccolissima Serenata i versions de piano com Primavera, de Ludovico Einaudi. També hem versionat cançons de pop-rock com Escriurem de Miki Núñez, Angels de Robbie Williams o Siempre Fuertes, de Manuel Carrasco. Qualsevol estil és vàlid! La majoria de persones destinatàries s’han emocionat al rebre els vídeos i això és el que realment dóna sentit a la iniciativa.
Aquest està sent el meu confinament, que intento combinar amb les classes online del màster i la meva militància política. Malgrat m’enduc una gran quantitat d’aprenentatges, reflexions introspectives i altres coses positives, espero que ben aviat tot això torni a ser com abans i, sobretot, que tornin les abraçades!