Al Baix Llobregat, igual que a tot el món, estem vivim uns moments duríssims. La Covid- 19, no solament ha generat una crisi sanitària sense precedents, sinó també una crisi social i econòmica que està afectant la vida de milers de persones.
Les persones signants d’aquest article, regidors i regidores de medi ambient i de sostenibilitat de la coalició dels comuns del Baix Llobregat, defensem, que per sortir plegades i enfortides d’aquesta crisi, cal elaborar una renovada agenda ambiental que estigui lligada a la necessària recuperació econòmica, a un canvi del model productiu i de consum i també a la defensa del nostre planeta.
El procés de desescalada del desconfinament i l’horitzó continua ple d’incerteses i preguntes sense resoldre, però davant d’un context com l’actual, no podem tornar enrere com el 2008, amb una sortida capitalista austericida plena de retallades socials i dels nostres drets, sinó tot el contrari, hem d’inspirar-nos amb noves idees i propostes en clau ecosocial que posin al centre l’economia que sustenta la vida.
L’economia basada en les emissions de carboni ja ens ha dut a una crisi climàtica sense precedents i està tocant a la seva fi. El 8% del PIB d’Espanya es dedica a pagar una factura energètica, que és un llast per al desenvolupament de l’economia i un fre a la sobirania. I això a l’Estat de la UE, amb més hores de Sol.
Cal reorientar el nostre model productiu cap a realitats més sostenibles que tinguin capacitat per connectar-se amb els nous nínxols d’ocupació verda com són la lluita contra el canvi climàtic i el foment de les energies renovables, com un vector amb capacitat de generar ocupació de qualitat. De la mateixa manera que la mobilitat sostenible pot ser i ha de ser un pilar industrial indiscutible al nostre país i a la nostra comarca, que ja compta amb una base i un coneixement històrics. En aquest sentit és imprescindible alinear la formació professional i ocupacional amb aquests perfils professionals, actualitzant la formació existents i implementant-la al territori.
En aquest sector, ha de tenir una importància creixent la rehabilitació energètica del parc d’habitatge envellit i insostenible que tenim en molts barris de les nostres ciutats i pobles. Per això, caldrà un impuls de l’administració pública, alhora que un acompanyament a les petites i mitjanes empreses i comerços locals a transitar cap a una major eficiencia energètica i cap a un consum responsable de les seves activitats i instal·lacions. També cal apostar per la transició energètica cap a fonts d’energia renovables, una energia neta, propera, descentralitzada i sostenible; produir energia en equipaments municipals, incentivar el canvi de model en el teixit econòmic i assessorar a les comunitats ciutadanes perquè apostin per les energies renovables.
Un altre factor clau, que ha sortit a la llum amb aquesta crisi, és la qualitat de l’aire de les nostres ciutats i l’impacte tan directe que té en la salut de totes nosaltres. Un estudi, elaborat als Estats Units, per experts de la Universitat de Harvard, ha descobert la relació existent i directa entre l’augment de la mortalitat per Covid-19, amb una exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica.
Està clar que el confinament i les mesures restrictives a la mobilitat han reduït dràsticament la contaminació de l’aire de les ciutats, fins a arribar al 55% menys a tot l’Estat, segons l’últim informe d’Ecologistes en Acció. No podem obviar, que aquesta millora de la qualitat de l’aire s’ha produït degut una situació excepcional, i en absolut desitjable, que està generant un impacte molt negatiu en les vides de milers de persones.
No obstant això, aquestes dades sí que ens demostren, que canviar les pautes de mobilitat, és la millor eina per combatre la contaminació de les nostres ciutats i per tant, poder viure en espais saludables per a tothom. Pautes i modes de mobilitat on el petroli deixi de ser el centre del sistema.
Avui, és més necessari que mai apostar per un canvi de model, on les polítiques de mobilitat urbana estiguin marcades per la sostenibilitat, on s’implantin zones de baixes emissions arreu de les àrees urbanes més contaminants i on la promoció del transport públic i l’ús de la bicicleta sigui una realitat. També per impulsar nous patrons de consum on la proximitat sigui un element clau, reduint la petjada de ecològica del que es consumeix. Perquè en definitiva, el que està en joc és la nostra salut i la vida futura.
Per tot això, caldrà un impuls decidit de l’administració pública, on les polítiques ambientals han de tenir un paper clau en la reconstrucció econòmica i social que tenim per endavant. Cal transitar cap a un sistema que posi la vida al centre i que alhora protegeix el nostre entorn.
Davant del risc d’entendre aquestes polítiques com un luxe prescindible hem de ser contundents: la creació d’una societat més justa només és possible si canviem la nostra forma de produir, distribuir i consumir recursos, alhora que reduïm de manera drástica l’impacte de l’activitat humana. És a dir una nova fraternitat ampliada; entre éssers humans i amb el planeta.
Hem de superar aquesta crisi i prevenir-ne de futures. Cal aprendre una de les lliçons d’aquest context: la destrucció de la biodiversitat, la superpoblació, el desglaç de masses congelades on es concentren bactèries i virus, el tràfic d’espècies, o la producció intensiva el consum alimentari animal descontrolat són alteracions de gran impacte, pròpies del model actual de globalització capitalista, que propicien la propagació de virus com el SARS-CoV-2.
Per això, és imprescindible preservar els espais naturals, també a la nostra comarca, des del Delta del Llobregat fins al Parc de Collserola, passant pel Parc Agrari al sud, les Muntanyes del Baix al centre i fins arribar al Parc Natural de Montserrat al nord. Tots aquests entorns formen una barrera estratègica de protecció natural amb un valor ecològic incalculable. Són les nostres infraestructures verdes del Baix Llobregat, que esdevenen un patrimoni indispensable en l’actual context d’emergència climàtica i de sortida de la crisi del Covid-19.
Cal adaptar la nostra estructura productiva als reptes que ens posen al davant aquestes diverses crisis que patim. Un sector primari que recuperi la proximitat com a valor, un sector industrial innovador, que aposti pel I+D+I i per la sostenibilitat ambiental, i un sector serveis on les cures esdevinguin el centre de principal del suport a la vida, a totes les seves etapes.
En definitiva, aquesta crisi, marcada pel distanciament físic, també ens ha demostrat la necessitat i la importància de la proximitat per cuidar-nos, per fer comunitat, per defensar les polítiques públiques. Ara, més que mai, el bé comú, els serveis públics i el nostre medi ambient agafen una rellevància clau per sortir unides d’aquesta crisi i construir plegades una nova manera de viure i de conviure.
19 de maig de 2020
Regidors i regidores de Medi Ambient i Sostenibilitat de Catalunya en Comú del Baix Llobregat
Anna Martín, regidora d’acció ambiental i energia al Prat de Llobregat.
Claudio Carmona, regidor de polítiques ambientals i comunitàries a Cornellà de Llobregat.
Candela López, regidora de medi ambient a Castelldefels
Daniel Martínez, regidor de transició energètica i hídrica a Sant Boi de Llobregat.
Emmanuel Ortí, regidor d’espai natural a Esparreguera.
Encarni García, regidora de medi ambient i sostenibilitat a Viladecans.
Jordi Carbonell, regidor de medi ambient a Pallejà.
Just Fosalva, regidor de transició energètica, medi ambient i espai natural a Sant Just
Desvern.
Manuel Leiva, regidor de medi ambient, mobilitat i lluita contra el canvi climàtic a Sant Feliu de Llobregat.
Susana Gaitán, regidora de medi ambient i agricultura a Santa Coloma de Cervelló.
Xavier González, alcalde i regidor de medi ambient a La Palma de Cervelló.