La intervenció, subvencionada per la Diputació de Barcelona, ha consistit en l’excavació arqueològica i restauració de la muralla del segle XIV, la reconducció d’escorrentia d’aigües superficials que malmeten la muralla i la consolidació de la torre i d’un dels arcs del costat de llevant del recinte sobirà
Aquest estiu s’ha portat a terme una nova campanya de treballs d’excavació arqueològica i de consolidació arquitectònica al castell d’Eramprunyà. Ha estat la primera intervenció inclosa al seu Pla Director. Un document redactat per Arcadio Arribas i Cecília Sanjurjo, tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, lliurat a l’Ajuntament l’any 2017, que recull les actuacions a realitzar per garantir la pervivència del conjunt monumental i potenciar-ne el coneixement entre la ciutadania.
Els treballs s’han allargat durant quatre mesos, s’emmarquen en l’anomenada etapa 0 del Pla, que inclou les intervencions prioritàries per preservar el castell. L’actuació ha comportat una inversió de 200.000 euros, subvencionada per la Diputació de Barcelona dins del Programa Complementari de Reforma i Millora d’Equipaments Locals, en l’apartat d’Edificis singulars i elements patrimonials.
La intervenció ha estat projectada per l’arquitecte Roger Guitart, que ha dirigit els treballs en col·laboració de l’arqueòleg i arquitecte tècnic Eduard Piriz. Les obres han estat realitzades per l’empresa Rècop. Restauracions, i s’han executat atenent escrupolosament totes les mesures de seguretat establertes amb motiu de l’alarma sanitària per la COVID- 19.
Ampliació del perímetre de tancament i obres de consolidació
L’actuació ha inclòs bona part de les intervencions considerades prioritàries en el pla director del castell d’Eramprunyà, per garantir la integritat del monument i la seguretat de les persones.
Detallem a continuació les intervencions realitzades:
- Ampliació del perímetre de tancament de protecció del recinte monumental, que ara deixa exposades tot un seguit d’estructures.
Aquests treballs permeten incorporar al conjunt monumental el tram principal de la muralla, les darreres troballes arqueològiques (possible base d’una torre de la muralla) i les construccions annexes, actualment fora del recinte i que queden desprotegides.
També s’ha portat a terme l’anivellació prèvia del terreny, la modificació del recorregut d’algun tram de la tanca metàl·lica actual i l’allargament del traçat.
- Consolidació d’elements i estructures per garantir-ne la perdurabilitat:
- Consolidació dels paraments de muralla del recinte clos.
- Consolidació dels murs de ponent i tramuntana del recinte sobirà.
- Consolidació d’un dels arcs del pati del recinte sobirà.
- Reconducció provisional de les aigües de pluja fins a l’exterior del recinte clos. L’acció de l’aigua és un dels elements que més ha afectat tant les estructures arquitectòniques com els sediments d’interès arqueològics conservats. La seva incidència sobre els carreus, els morters, el terreny i la roca sobre la qual recolzen les estructures ha provocat greus patologies a nivell d’erosió, fractures, despreniments, inestabilitats, etc. Actualment, una de les principals afectacions és la circulació descontrolada de l’escorrentia de l’aigua de pluja en els vessants del recinte clos, que contribueix activament al deteriorament de la muralla.
Amb l’informe favorable del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament s’ha procedit també, per part de l’ADF i l’empresa constructora, a la tala i esbrossada necessària dins del recinte tant per poder executar els treballs com per evitar la degradació de les construccions per l’acció dels arbres i arbustos. Una actuació que s’ha posat en coneixement dels responsables del Parc del Garraf, atès que el conjunt monumental es troba dins del seu àmbit.
En concret s’ha talat un exemplar d’ullastre i altres tres s’han desbrossat. D’aquests exemplars, tres es trobaven en fase arbustiva, i un era un peu menor. També s’han retirat 6 alzines, majoritàriament de rebrot, que estaven just en el punt on s’havia d’actuar per evitar la degradació de la muralla per acció de l’aigua. En aquesta actuació de tala i desbrossada s’ha prioritzat la preservació del monument.
La condició de Bé Cultural d’Interès Nacional del castell d’Eramprunyà ha obligat que el projecte arquitectònic hagi estat aprovat per la Comissió de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. La intervenció també s’ha executat en coordinació i amb el vistiplau del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
D’altra banda, les visites guiades que organitza l’Ajuntament amb el suport de la Unió Muntanyenca Eramprunyà cada segon diumenge de mes que es van interrompre amb motiu de l’alarma sanitària, es preveu reprendre-les el proper mes d’octubre, coincidint amb l’Aplec de Sant Miquel, amb els protocols i mesures que estableixin les autoritats sanitàries davant l’evolució de la pandèmia de la Covid-19.
Estudi geològic
L’etapa 0 del pla director del castell d’Eramprunyà també incorpora la realització d’un estudi de risc geològic i la consolidació de la cisterna del recinte sobirà. Dues intervencions que quedaven fora de l’actual intervenció perquè no comptaven amb la necessària dotació pressupostaria.
L’Ajuntament de Gavà, conscient de la necessitat d’estudiar el substrat rocós del turo del castell per identificar i mesurar el risc de despreniments que afectin la seva estabilitat, ha decidit finançar l’estudi geològic amb recursos propis (uns 3.400 euros). Ara està en procés de realització per part del geòleg David Sánchez.
La consolidació de la cisterna del recinte sobirà es posposa, atès que està protegida amb una coberta metàl·lica.
Més d’una dècada d’intervencions
Els treballs realitzats en aquests mesos, suposen un pas definitiu per a la conservació i restauració del castell d’Eramprunyà. Un camí que es va iniciar l’any 2007 arran de la seva adquisició per part de l’Ajuntament, i la immediata creació d’una comissió cívica per elaborar propostes per a la seva recuperació.
L’any 2009, l’Ajuntament va signar un conveni amb la Diputació de Barcelona per actuar sobre el monument, garantint-ne l’estabilitat, el coneixement, la difusió i la seguretat dels seus visitants.
En l’última dècada s’han realitzat diferents intervencions: aixecaments planimètrics, tancament, recerques arqueològiques, estudis històrics, treballs de consolidació i restauració (espadanya, coberta de l’església, façana de migdia, i altres), desbrossades, control de deformacions i protecció de la cisterna del recinte sobirà. També s’han dut a terme campanyes d’excavació arqueològica, a través de camps de treball per a joves.
Aquests treballs van posar de manifest la necessitat de redactar un pla director per establir una metodologia d’actuació, identificar les prioritats i quantificar les inversions necessàries, que s’estimen en uns 4 milions d’euros. L’objectiu: recuperar les preexistències històriques i arquitectòniques del conjunt; facilitar el reconeixement de les restes fent-les entenedores per a la visita pública; mantenir l’ús que tradicionalment s’ha fet del castell per al gaudi col·lectiu, i compatibilitzar el seu ús amb el del seu entorn més proper.
Les actuacions establertes al Pla director estan distribuïdes en set etapes d’intervenció a llarg termini. Un cop finalitzada la darrera d’elles, s’hauran restaurat els diferents recintes del castell (sobirà, jussà i clos) i s’haurà dut a terme una nova adequació de tots ells per a la visita pública.
Font: Aj. Gavà