Sant Feliu ha obert a la ciutadania la plaça Elisabeth Eidenbenz.
Eidenbenz va ser la fundadora de la maternitat d’Elna, l’any 1939, per a ajudar a les dones embarassades dels camps de concentració del sud de França.
La plaça Elisabeth Eidenbenz
L’alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Muñoz, va visitar el passat 20 de novembre la nova plaça d’Elisabeth Eidenbenz, situada entre els carrers d’Armenteres, Sant Antoni, Josep Maria de Segarra i Anselm Clavé, hores abans de la seva obertura a la resta de ciutadania. El nou espai s’havia d’inaugurar el passat 23 d’octubre, però no es va poder realitzar cap acte ateses les restriccions derivades de la COVID-19.
Durant la visita, en què la van acompanyar el promotor de l’obra, el director de Serveis Territorials de l’Ajuntament i altres membres del consistori, l’alcaldessa va ressaltar el nom de la plaça, vinculat a la Maternitat d’Elna. En paraules de Muñoz, “aquest és un espai de memòria, on hi figura una placa amb una al·legoria que té com a protagonista una rosa amb punxes que representen els pètals i alhora les punxes dels camps de concentració. Aquesta plaça és un oasi a la nostra ciutat”. També va posar en valor la nova configuració de la plaça, adduint que “es tracta d’un espai públic que podrà acollir actes socials, trobades més formals i zona de jocs infantils molt naturalitzada, amb molts materials naturals. Volem iniciar un canvi en els jocs infantils per a incentivar la creativitat dels nens i nenes”.
La construcció de la plaça, contemplada en el projecte d’urbanització aprovat definitivament per l’Ajuntament el 13 de juny de 2018, ha anat a càrrec del promotor del pla urbanístic Armenteres/Anselm Clavé. En total s’han urbanitzat i edificat 7.900 metres quadrats, dels quals 3.750 esdevenen espais de prioritat per a vianants entre porxos i vials peatonals, i 2.040 corresponen a zona verda. A més, s’han realitzat importants millores en les voreres dels carrers d’Anselm Clavé i d’Armenteres, amb nou arbrat i enllumenat. La plaça compta amb una superfície diàfana a la part del carrer d’Armenteres, on s’ha preservat un pi de l’anterior masia Boloix, i una superfície més tova, amb jocs infantils a la banda del carrer de Josep Maria de Segarra.
Qui va ser Elisabeth Eidenbenz?
Nascuda a Suissa l’any 1913, va ser una mestra i infermera que va fundar la Maternitat d’Elna, que entre els anys 1939 i 1944 va aconseguir salvar aproximadament a uns 600 nens i nenes refugiats republicans i jueus que fugien de la invasió nazi.
Abans, havia treballat a Suissa i a Dinamarca com a mestra fins que va decidir integrar-se a l’Associació d’Ajuda als Nens de la Guerra. Va arribar a Madrid a l’abril de 1937 i va oferir-se voluntaria per ajudar a mares i a les seves criatures del camp de concentració Argelès-sur-Mer durant la Guerra Civil. Les condicions sanitàries eren nefastes, i les dones embarassades estaven gairebé condemnades a perdre als seus infants. Per aquest motiu, va fundar, a un petit palau abandonat prop de la ciutat d’Elna, una maternitat.
Després de la seva tasca a Elna, va retirarse a la població de Rekawinkel, a 30 quilòmetres de Viena, i no va ser fins l’any 2002 que va a començar rebre el seu merescut reconeixement. Es van publicar llibres i se li van concedir distincions individuals. Elisabeth va morir l’any 2011 als 97 anys.
La maternitat d’Elna
La maternitat d’Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar a dones exiliades que estaven internades als camps de concentració propers a la zona. Allà van néixer 597 infants, fills de les refugiades de la Guerra Civil espanyola que havien creuat la frontera.
També s’anomenava la maternitat suissa, per la nacionalitat d’Eidenbenz. Va deixar de funcionar l’any 1944 per ordre dels nazis durant l’ocupació de França.
Era gener de 1939 quan es va produir la major diàspora de la historia d’Espanya, fugint de les acaballes de la Guerra Civil, mig milió de refugiats van intentar creuar la frontera cap a França. El govern francès, impotent davant la situació, va conduir els exiliats cap a les platges d’Argelers envoltant la zona amb filferro puntxant. La situació va convertir-se en un caos i les condicions de vida van fer que les possibilitats de supervivència d’un nadó fossin pràcticament nul·les com també les de les dones al parir.
La maternitat feia servir els corredors sanitaris de la Creu Roja Internacional per als subministraments, rebien principalment llet condensada, xocolata, formatge etc… també rebien biberons i medicaments. La resta de coses que rebien era procedent de col·lectes i d’ajuda humanitària. La maternitat comptava amb dos o tres professionals d’infermeria enviats per Suissa. Tenia 50 llits repartits en habitacions de 4 o 8 llits i una sala de parts.
Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, la maternitat va acollir mares jueves que escapaven de la persecussió nazi. Hi van néixer uns 200 nens jueus. La Gestapo va començar a fer visites i inspeccions a la maternitat fins que va decidir tancar-la.
LA MATERNITAT D’ELNA AVUI
Des del 2013 la Maternitat es pot visitar. El govern la va adquirir i la va convertir en un espai museístic on s’hi poden veure encara moltes de les coses i dels espais que van utilitzar-se durant els anys que va estar en funcionament.
En l’actualitat, està tancat temporalment per la situació de pandemia.
El passat 28 d’agost, que encara es podia sortir de Catalunya, Lidia Muñoz, alcaldessa de Sant Feliu, a poder visitar la maternitat acompanyada de l’alcalde d’Elna, Nicolás Garcia. Muñoz el va convidar a la inauguració de la plaça, que s’ha vist readaptada per la complicació de situació.
https://www.facebook.com/lidia.munoz.566/posts/10224002896317054