La candidata dels comuns a la Presidència de la Generalitat, Jéssica Albiach, ha visitat el Baix Llobregat per presentar la proposta de nova Llei de Barris d’En Comú Podem, així com per conèixer l’agricultura i la pagesia de la zona
Avui la Jèssica Albiach, cap de llista d’En Comú Podem a les eleccions al
Parlament de Catalunya, ha visitat Sant Feliu per presentar la proposta de nova Llei de Barris d’En Comú Podem. La candidata, acompanyada per diversos regidors i regidores baixllobregatins, ha aprofitat també per visitar El Prat i la granja local de Pota Blava; com a exponent de l’agricultura, la pagesia i el comerç local de la zona.
La Llei de Barris que va posar en marxa el govern d esquerres, tenia com a gran objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació, millorar les condicions dels ciutadans i ciutadanes residents en aquestes àrees, i afavorir la cohesió social.
Com ha explicat a la roda de premsa l’alcaldessa de Sant Feliu, que ha fet una intervenció inicial com a amfitriona; la capital del Baix a Llobregat va aconseguir 5.400.000 € de la Llei de barris, per a la rehabilitació dels barris de Can Calders i la Salut.
El diumenge 5 d’octubre de 2014 es va inaugurar aquest Centre Cívic les Tovalloles on ens trobem, al lloc on hi havia l’anomenada “fàbrica de les tovalloles”. Va ser la darrera actuació urbanística d’aquesta Llei de Barris, i que va permetre la completa transformació urbanística i l’enfortiment dels programes socials als barris santfeliuencs de la Salut -on s’ha realitzat la roda de premsa- i de Can Calders -on ara hi tenim la nova seu comarcal i de Sant Feliu en Comú Podem.
La inauguració del Centre Cívic i la urbanització de la Riera de la Salut són dos grans resultats de la Llei de Barris a Sant Feliu, però abans n’hi va haver d’altres: la urbanització de la plaça de les Roses, la millora dels carrers de Can Calders (Santa Creu, Francesc Mestres, Can Calders, Agustín Domingo), la millora del carrer Sagrament, al barri de la Salut, la realització de millores en les comunitats dels barris (supressió d’aigües de dipòsit, instal·lació d’ascensors, rampes d’entrada als edificis,…), etc.
I també mesures de caràcter social i cultural, sobretot basades en els projectes de formació i d’ocupació que es van dur a terme des de l’oficina de Fem Barri o en la recuperació de la memòria històrica dels dos barris. En total, en vuit anys, la Salut i Can Calders va tenir una inversió d’onze milions d’euros; realitzada al 50% Generalitat i al 50% per l’Ajuntament de Sant Feliu.
“L’equipament on ens trobem va costar 2,1 milions d’€, dins d’aquests onze. És un equipament cultural multifuncional i intergeneracional que serveix de punt de trobada dels veïns i veïnes i de les entitats dels barris de La Salut i Can Calders. Un Centre Cívic que potencia els vincles socials a través d’activitats de difusió cultural, cursos de formació o altres propostes de foment de la creació i d’educació en el lleure”, ha explicat l’alcaldessa de Sant Feliu, Lídia Muñoz.
L’alcaldessa també ha explicat que “just davant, hi trobem la ferida urbana més gran de Sant Feliu, la via del tren que creua de banda a banda el nostre traçat urbà i que esperem veure desaparèixer molt aviat amb el soterrament de la via, pressupostat en els darrers PPGGE i esperant el seu inici imminent, fet que obrirà noves possibilitats per al barri i per a tota la ciutat de Sant Feliu, l’urbanisme i les infraestructures son fonamentals per garantir la qualitat de vida als nostres pobles i ciutats, i el model de ciutat té un impacte directe també en el dia a dia de la ciutadania i en el seu accés als serveis en condicions d’igualtat”.
“Per últim, vull destacar que la proposta que ara presentarà la nostra candidata a presidenta de la Generalitat, la Jessica Albiach, recupera el bo i millor d’aquella Llei de Barris progressista i pionera, que tant d’impacte va tenir a moltes ciutats metropolitanes, i del que els barris de Can Calders i la Salut en son clar exemple. Així, la Llei de Barris va dignificar els entorns ciutadans, o sigui, els barris com a espai públic, no només com a façana sinó que aquest fet va comportar la revitalització d’aquestes zones a nivell comercial, cultural, social etc”, ha sentenciat
Muñoz ha finalitzat defensant que “ara cal un pas fonamental, entrar a les cases. Restaurar, remodelar, ajudar a millorar les condicions de vida de les famílies dins dels immobles, saber com viuen i invertir en millorar aquestes condicions des d’una perspectiva comunitària. I per fer això, Catalunya necessita un govern d’esquerres i al capdavant una persona com la Jessica Albiach”.
Reivindicació del llegat del govern d’esquerres i proposta de futur
Al seu torn, Albiach ha entroncat el seu discurs amb aquesta tradició del catalanisme d’esquerres i popular, i ha explicat que des d’En Comú Podem “fem una proposta tancar la ferida de la desigualtat social que encara pateix el nostre país i impulsem una nova Llei de Barris Verds. Ja és l’hora d’enfrontar els reptes que tenim com a país: combat contra la desigualtat, l’impuls d’una transició ecològica justa i el final del desequilibri territorial”.
Uns reptes que encara han cobrat més actualitat amb l’impacte de la crisi sanitària generada per la pandèmia de la COVID-19. “Aquesta ha posat en evidència aquestes desigualtats als barris més vulnerables, on hi ha major densitat de població, on hi ha més proximitat física, on hi ha més habitatges més petits, on hi ha menys ventilació i es disposen de menys espais públics de qualitat. Les zones més empobrides de les ciutats han sigut les zones amb més afectació de la COVID-19. Com hem pogut comprovar el virus si entén de classes socials. Després de tots els sacrificis que ha fet la gent durant el confinament i els darrers mesos, cal tornar a donar un impuls als pobles i barris de les nostres ciutats metropolitanes”, ha explicat la candidata a la presidència de la Generalitat.
“Aquesta nova Llei de Barris Verds és una peça clau del projecte de Gran Acord Verd per a Catalunya. Un projecte que no tracta només de combatre l’emergència climàtica, sinó de modernitzar la nostra economia i crear llocs de feina de qualitat en clau verda. Aquestes actuacions ecourbanístiques de rehabilitació han de permetre fixar les persones residents als barris, atraure població més jove i talent, i construir vida veïnal i comunitària al voltant de la solidaritat col·lectiva”, ha sentenciat Albiach.
El candidat pel Baix Llobregat al Parlament de Catalunya, Arnau Funes, ha denunciat que “portem 15 anys de d’aturada en inversió en els barris populars com els que farceixen la nostra comarca. Cal invertir per evitar el seu deteriorament. Cal invertir per millorar la situació social i comunitària de qui viu als barris populars. Cal un govern que en inverteixi en eficiència energètica del edificis, per actuacions de dignificació urbanística que elimini la segregació, per rehabilitació dels habitatges, per mantenir activitat comercial i per reforçar la xarxa comunitària”, ha sentenciat.
Agricultura, pagesia i comerç local, segell del Prat
En motiu de la capitalitat alimentària de Barcelona el proper 2021, Albiach també s’ha desplaçat a la Granja Torres, que va ser municipalitzada fa més de 5 anys per l’Ajuntament del Prat, per protegir la raça de pollastre autòctona, la raça Potablava.
La Raça Prat, igual que la nostra carxofa de la mateixa zona, compten amb el distintiu de qualitat europeu d’Indicació Geogràfica Protegida.
L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha acompanyat a Albiach en aquesta visita, així com la candidata del Baix Llobregat a les eleccions al Parlamenf, Alba Martínez. La regidora de Sant Boi, una altra de les ciutats que formen part del Parc Agrari del Baix Llobregat, que ha explicat que “el
Parc Agrari del Baix Llobregat és un clar exemple d’agricultura periurbana sostenible i que posa en valor el comerç de proximitat i la sobirania alimentària”.
Per la seva banda, l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha definit el projecte de municipalització de la granja de pollastres de Pota Blava – realitzada al 2015 -, com una “conquesta ciutadana, aconseguida gràcies a la feina de municipalisme, una aposta per un territori equilibrat i pel foment De la sostenibilitat i del km 0”.