El PSC s’imposa al Baix Llobregat, seguit per ERC i JxCat
La participació cau més de 20 punts
Les meses electorals es van constituir amb normalitat i les mesures de seguretat van dur-se a terme amb èxit
PANDÈMIA I BAIXA PARTICIPACIÓ
Eren unes eleccions en un context diferent al que mai haviem viscut degut a la pandemia. El temor per la impossibilitat de constituir les meses electorals va desaparèixer i tot i els milers d’alegacions, amb titulars o suplents, les meses estaven constituides amb la mateixa normalitat que en comicis anteriors.
Des de primera hora, el descens de la participació ja va ser destacat, si més no, el fet que fins a les 12 del matí s’hagués recomanat l’assistència únicament a persones vulnerables o de risc, va fer pensar que les dades podrien millorar. Tot i així, potser la pandemia o potser la desconfianca han acabat duent a uns comicis amb més de 20 punts menys de participació respecte els anteriors.
Tot i així, les mesures organitzatives i de seguretat han resultat ser un èxit. Les cues s’han fet mantenint la distància de seguretat i la població ha votat amb calma i ordenadament. Els membres de les meses, generalment, han disposat del material necessari, sobretot a partir de les 19, hora en la que les persones confinades i amb Covid-19 podien anar a votar.
EL PSC S’IMPOSA
Pel que fa a resultats, al Baix Llobregat s’ha imposat el PSC amb un 31,83% dels vots, seguit d’ERC amb un 19,80% i JxCat amb un 10,76%. S’observa doncs una gran pujada del PSC que als passats comicis va obtenir el 19,27%, també puja ERC de manera més moderada ja que a les anteriors eleccions havia obtingut el 18,79%
Pel que fa a Catalunya, el PSC ha obtingut el 23,02% dels vots i 33 diputats/des, seguit d’ERC amb un 21,31% i 33 diputats/des i de JxCat amb un 20,06% i 32 diputats/des. El PSC puja deu punts respecte els comicis anteriors on els republicans també van quedar segona força gairebé amb els mateixos resultats que en aquestes eleccions.
En Comú Podem baixa un mica més d’un punt obtenint el 8.57% respecte el 9.70% de les passades eleccions. A Catalunya els resultats pels comuns son similars; 6,86% dels vots respecte el 7,46% dels anteriors comicis, i un total de 8 diputats/des.
Al revés succeeix amb la CUP que obté el 4,22% respecte el 3,05% de les passades eleccions. A Catalunya la pujada és encara més destacada amb un 6,68% respecte el 4,46% obtingut el 2017 i amb un total de 9 diputats/des.
La gran devallada és, també al Baix Llobregat, la de Ciutadans que passa de la primera força amb un 31,65% dels vots a un discret 7,29%. De la mateixa manera ha succeït a Catalunya on, als passats comicis, amb més d’un milió de vots, obtenien el 25,35% situant-se com a guanyadors, si més no, en aquestes eleccions han obtingut un modest 5,57%, és a dir, al voltant d’uns 158.000 vots i un total de 6 diputats/des.
El PP recula lleument passant d’un 4,25% a un 4,14%, de la mateixa manera que ocorre a Catalunya; 3,85% dels vots davant del 4,24% dels passats comicis, amb 3 diputats/des, és a dir, no formen grup parlamentari i PDeCAT, que no aconsegueix entrar al Parlament, obté a la comarca un discret 1,56% dels vots.
VOX, TAMBÉ AL BAIX LLOBREGAT
L’extrema dreta també ha arribat al Baix Llobregat. Tot i que els resultats no son extremadament alts a la comarca, sí que cal destacar que son la quarta força política, passant per davant de la CUP, ECP, Cs, PP i PDeCAT.
Aquests resultats deixen entreveure els possibles moviments que s’han pogut donar dins els votants de la dreta constitucionalista. Cal recordar que VOX als anteriors comicis no va presentar-se, i en aquests ha obtingut el 9,32% és a dir més de 29.000 vots.
A Catalunya ha obtingut un 7,6% dels vots, és a dir, més de 200.000 vots, i ha obtingut 11 escons, situant-se també com a quarta força.
DUES PROPOSTES DAMUNT LA TAULA
S’observa doncs, que l’independentisme ha tret els seus millors resultats però que també ho han fet les esquerres. Ara cal que es defineixi quin dels dos eixos serà el que marqui les decisions dels grups polítics.
Jessica Albiach va expressar ahir la seva voluntat de trucar a Pere Aragonès i a Salvador Illa per a recuperar un possible “tripartit”, és a dir, per a constituir un govern plenament d’esquerres. Caldria veure, però, quin paper hi jugaria la CUP.
Per altra banda, les forces independentistes, és a dir, ERC, JxCat i la CUP podrien constituir també govern, aquest, més similar al que ja va succeïr les passades eleccions amb els republicans i Junts per Catalunya. Caldria veure si la CUP hi entraria o actuaria com en els passats comicis i quin paper hi jugaria En Comú Podem.