El 23 de febrer de 1981, ara fa quaranta anys, es va produir el cop d’estat militar contra el sistema democràtic. El tinent coronel de la Guàrdia Civil, Tejero, al Congrés de Diputats a Madrid i el general Milans del Bosch a València, foren els protagonistes principals, però no únics, d’un intent de retorn al franquisme.
A la comarca del Baix LLobregat en aquell moment hi havia una clara majoria de les esquerres als Ajuntaments: no feia ni dos anys de les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme. Moltes alcaldies eren en mans del PSUC (El Prat, Cornellà, Sant Feliu, Viladecans, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei) i d’altres tenien alcaldes socialistes ( Castelldefels, Gavà, Sant Boi, Esplugues..). A Molins de Rei havia guanyat les eleccions una dona, Antonia Castellana, un fet inusual en aquells temps, i Sant Vicenç tenia com alcalde a Pere Cuyàs, un dels pocs exiliats del PSUC retornats que havia encapçalat una llista electoral. Feia menys de tres anys de l’aprovació de la Constitució i només quatre de la matança d’advocats de CCOO i del PCE al despatx d’Atocha de Madrid. La dictadura era molt recent l extrema dreta tenia una gran activitat, també al Baix LLobregat.
En la majoria de municipis els membres dels consistoris es van reunir a l’edifici de l’Ajuntament, acompanyats de sindicalistes i militants dels partits, van establir una vigilància discreta a càrrec de les Policies Locals i van mantenir una comunicació constant amb el Govern de la Generalitat. En molts casos es van tancar les portes de la Casa consistorial perquè arribaven noticies de trets disparats per grups d’extrema dreta contra ajuntaments governats pel PSUC (Santa Coloma de Gramenet o Montcada i Reixac)
En general la Policia Nacional i els Cos Superior de Policia ( que després s’unificarien en l’actual Cos Nacional de Policia), i que eren presents en diverses comissaries en diferents ciutats, es van posar a les ordres del govern legítim i van mantenir el contacte amb els alcaldes. La Guàrdia Civil, que llavors estava desplegada en més municipis de la comarca que en l’actualitat, va mantenir una actitud ambigua afirmant que estaven “esperant ordres” sense concretar de qui.
Pel matí, les persones concentrades als Ajuntaments van sortir amb l’alleujament de que no s’havia produït el retorn a la dictadura que els colpistes pretenien.