Aquest 8 de març és diferent però tant o més important que tots els anteriors, és per això que, des de Elbaix.cat hem volgut conèixer de primera mà com es viu a la comarca i quin significat té per a les protagonistes. Hem donat veu a dotze dones del Baix Llobregat d’àmbits i edats molt diferents i els hem fet dues preguntes: Què és per tu el 8 de març? i Com viuràs el 8 de març d’enguany?
Pretenem amb aquests escrits poder conèixer de manera més propera el significat i la importància que té el Dia Internacional de la Dona amb veus en primera persona i de quina manera es viu a una comarca on la lluita feminista sempre hi ha tingut un paper destacat.
MARI LUZ RETUERTA
Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat – Sant Feliu de Llobregat
Per mi el 8 de març és un dia per tenir present tot allò que hem aconseguit gràcies a les lluites de les nostres predecessores i també una jornada per projectar les nostres reivindicacions actuals i per caminar cap a una societat més justa i equitativa.
Enguany viuré un 8 de març diferent perquè justament ara estic enllestint el llibre Les santfeliuenques i la història de la ciutat que es presentarà per Sant Jordi. Durant els últims mesos he estat immersa en la recuperació de dones del passat, moltes desconegudes i oblidades en el present. He estat rastrejant les migrants, les treballadores del camp, de la indústria i dels serveis, les dones artesanes (modistes, puntaires, cotillaires), les dones que han tingut cura dels altres (esclaves, minyones, mainaderes, llevadores, infermeres, mestresses de casa…), les dones que han fet ciència i ara investiguen (la primera farmacèutica, les matemàtiques, les biòlogues, les historiadores, les geògrafes), les esportistes, les creadores, les periodistes, les bibliotecàries, les feministes, les polítiques… M’he pogut apropar a la primera vaga coneguda d’obreres de Sant Feliu de l’any 1913. He llegit un dels primers discursos feministes que van sentir les santfeliuenques l’any 1918 i he recordat la lluita per l’alliberament de les dones durant els anys setanta. Ara només vull que aquestes petites històries puguin ser compartides per totes les dones de la ciutat.
Sentir les veus de les dones del passat ens vivifica. Recordar les antigues lluites pot servir per continuar avançant. Perquè com va dir l’anarcosindicalista Lola Ferrer a les obreres santfeliuenques l’any 1918: “Rebel·leu-vos, no patiu més, Oh amigues i companyes meves; sigueu dignes de vosaltres mateixes!
Visca la llibertat!”
NÚRIA PRADaS
ESCRIPTORA – SANT ESTEVE sESROVIRES
Què és per tu el 8 de març? Crec que soc una dona que té molt present la lluita femenina i feminista. Penso en l’esforç que hem hagut de fer per anar conquerint espais en una societat patriarcal que sovint ens ha negat el més elemental. El dia 8 de març és el dia que moltes dones pensem en aquest fet alhora. És un dia per fer sentir moltes veus juntes.
Sempre el visc treballant i si miro l’agenda veig que aquest any no variarà gaire. És la millor manera de defensar el lloc on les dones volem estar. Enguany, però, hi haurà les restriccions que marquen la nostra vida des de fa un any. Ens hi acomodarem. També en això vencerem!
LAIA LA PARRA
INFERMERA – SANT FELIU DE LLOBREGAT
Si busquem a Internet, el dia 8 de març apareix com el dia Internacional de les Dones. Un dia en que es reivindiquen els drets de les dones i la igualtat efectiva entre dones i homes. Per mi aquesta lluita, ha de ser una lluita diària, transversal i que englobi a totes les dones de la societat actual; el feminisme ha de lluitar pels drets de totes nosaltres, sense excepcions.
El viuré exercint la meva professió i passió, la infermeria. Passaré el matí atentenent pacients a Hospital de dia i la tarda a les consultes externes del centre sanitari on treballo.
Carme Figueras Siñol
MEMBRE DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA, EXDIPUTADA DEL PSC – MOLINS DE REI
El 8 de març és una jornada reivindicativa de la igualtat entre dones i homes. Aquesta no ha de ser una tasca d’un dia a l’any, sinó que l’esperit del 8 de març hauria d’estar present sempre en les accions de totes i tots. Les desigualtats són molt grans encara: a la feina, en l’àmbit domèstic, en els llocs de decisió… A molts països del món, on les dones pateixen situacions de vexació, opressió i violència intolerables, la situació de les dones és molt més dramàtica que en l’anomenat “primer món”. El Dia Internacional de les Dones les ha de posar en primer terme.
Enguany, com en tantes altres coses des de fa gairebé un any, el 8 de març serà diferent. Serà el primer en molts anys que no aniré a la “mani del 8 de març” amb amigues i companyes. Ho trobaré a faltar. Serà un 8 de març telemàtic. Amb la setmana prèvia preparant la publicació de dades del CAC sobre la presència de les dones als mitjans de comunicació i una ponència en el panel sobre mitjans de comunicació i violències masclistes del III Congrés internacional de ciència, feminismes i masculinitats, entre altres activitats.
MAITE CARRANZA
ESCRIPTORA – sant feliu de llobregat
El 8 de març, per a mi, és un dia de sororitat, de sentir-me prop de les amigues, les germanes, les dones de la meva vida, que en són moltes i totes molt valuoses. I en veure’m reflectida en elles em sento dona i me n’orgulleixo. És el dia de la dona treballadora i el felicito així, amb aquestes paraules. Perquè a les dones ens ha costat suor i sang aconseguir els drets que tenim i que encara no en són tots els que caldria.
Aquest 2021 tan estrany faré sessions amb els meus alumnes al voltant de la història de la dona treballadora. Molts joves ignoren d’on venim. I per saber on som cal conèixer el nostre passat immediat. Això és que faré: felicitar les dones de la meva vida i debatre a les aules sobre la lluita de les dones en l’aconseguiment de la igualtat. Un llarg camí que les nostres besàvies van encetar i que espero que les nostres filles i netes aconsegueixin d’una vegada per totes.
Mónica Alarcón León
SECRETÀRIA DE DONES, IGUALTAT I LGTBI. CCOO BAIX LLOBREGAT – cornellà
Som Dones, Som Essencials
El significat i la importància que té el Dia Internacional de la Dona, es un reflexa del treball diari que realitzem a CCOO, fem una aposta per un sindicalisme feminista, exigint coeducació que integri educació en igualtat i respecte a la diversitat; l’increment del salari mínim fins el 60% de la mitjana salarial; estendre la negociació dels plans d’igualtat a les empreses de més de cinquanta persones treballadores; implementar sistemes retributius i de promoció interna transparents per eradicar la bretxa salarial; teletreball amb drets que no suposin retrocessos; doblar drets de guarda legal en famílies monoparentals per garantir el dret de cura a les criatures; integrar la visió de gènere a la prevenció i vigilància de la salut; redefinir la jornada laboral perquè impacti positivament en la reducció de la parcialitat i derogar les reformes laborals i la de pensions de 2013, perquè les més baixes afecten majoritàriament a les dones.
En aquest 8M, després d’un any de pandèmia molt dur, difícil per a tothom, i molt especialment per a les dones, no podrem convocar mobilitzacions multitudinàries, però reinventarem la mobilització per continuar lluitant des de la sororitat empoderadora, contra les discriminacions envers les dones, les desigualtats, la cosificació, els abusos i les violències masclistes.
Tornem a fer una crida al valor democràtic de defensar la igualtat i continuarem donant la batalla política i cultural davant l’aparició de discursos contra els drets de les dones, que situen el moviment feminista en el seu punt de mira. El nostre horitzó és un futur de corresponsabilitat, lliure de desigualtats, d’exigència d’igualtat real i efectiva, perquè som feministes i som essencials.
MÒNICA XIMENO
REPRESENTANT DE SUDS – ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ – SANT FELIU DE LLOBREGAT
Fa molts anys que celebro el 8 de març, des de quan les lluites de les dones intentaven aconseguir petites victòries: moltes manifestacions, moltes jornades, moltes iniciatives per tal que l’avortament o el divorci fossin possibles.
Amb el temps s’ha produït un canvi de paradigma que ens ha portat a enfocar les nostres reivindicacions al bell mig d’un sistema injust i abusiu. Les reivindicacions que acompanyen el 8 de març, i la resta de dies de l’any, ens situen en una lluita global, on dones de tot arreu reivindiquem els nostres drets i la nostra posició al mon. Hem de ser actores principals de la nostra vida i de la vida dels altres.
El treball en xarxa ha resultat una de les capacitats que més força ha tingut en totes les reivindicacions, ens ha permès aprendre de les diverses lluites feministes arreu del món i compartir-les, i fer possibles les nostres les exigències i l’assoliment dels drets de les dones des de llocs i models molts diversos. Per a mi aquest ha estat l’aprenentatge més intens de tots els 8 de març.
El 8 de març de 2021 serà especial, tal i com ha estat l’últim any, diferent i dur. Serà essencial i important, serà el dia on les dones d’arreu ens sentim acompanyades en les nostres batalles de cada dia, on juntes d’una forma o un altra alçarem la veu amb complicitat per ser escoltades, on no deixarem a ningú fora de les nostres reivindicacions de justícia, diverses però unides en un clam universal, en un clam de canvi de model que situï per fi les dones al bell mig de la vida.
Genoveva Català
PRESIDENTA DEL Centre d’estudis Comarcals del Baix LLobregat – MOLINS DE REI
Som dones, som essencials.
El dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, reconegut per Nacions Unides. El moviment feminista aprofita aquesta data per fer patents les seves reivindicacions. Els anys 2017 i 2018 van estar convocades vagues internacionals a més de 50 països, a fi de fer visible la violència masclista en totes les seves formes i expressions: social, cultural, política i econòmica.
Enguany el clam és Som dones, som essencials, La commemoració 2021 d’aquest 8-M està, malauradament, marcada per un any de pandèmia que ens ha abocat a una crisi sanitària i econòmica mundial sense precedents. Són molts els impactes que la COVID-19 ha tingut en les nostres vides i en les nostres feines.
Entre les múltiples activitats essencials que al llarg dels anys hem fet les dones (sovint invisibles o gens valorades) hi ha la cura de la família i la feina d’elaborar aliments. Des del CECBLL ens plantegem fer un cicle de conferències, en el marc de la Carta alimentària Metropolitana, i sota el paraïgua “de l’hort al plat”, l’iniciarem dilluns dia 22 de març, la primera sessió s’aixopluga en la dita “les mans de la cuinera, fan de cullera”, la doctora Elena Carrillo (URL) especialitzada en alimentació, ens parlarà de “desigualtats de gènere en el dret a l’alimentació”.
El feminisme del segle XXI és avui l’única mirada i corrent de pensament que aborda una anàlisi de la realitat de manera global, alhora que proposa models alternatius integrals, sense exclusions, en tots els àmbits. Posar en valor els serveis essencials, les activitats de cura i d’alimentació, avui és revolucionari.
Carmen Romero
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ PER A LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA DEL BAIX LLOBREGAT – CORNELLÀ
Em declaro dona de classe treballadora, d’esquerres, força inconformista i rebel. A més soc una docent jubilada activa sindicalment i socialment. Per això el dia 8 de març, que sempre ha tingut un caire reivindicatiu i de visualització de la dona treballadora, en tots els àmbits en els que està present, ara, com a dona gran , encara se’n fa més obligat celebrar-lo. Perquè crec que , tot i que som imprescindibles moltes de les tasques que fen les dones “jubilades”, també correm el risc de ser només considerades com a “mestresses de casa” i prou.
Enguany no aniré a la manifestació unitària de Dones que es fa cada any a Barcelona i en la que ens trobem dones de tots tipus i tendències , però per un dia, como mínim, unides pel mateix propòsit. Si que he col·laborat, segons les noves formes de comunicació, en un vídeo que hem fet des de el Comitè de Dones de CCOO BLLAPAG, en el que es mostren bona part de les professions i ocupacions en les que estem les dones i som imprescindibles, no només les de cures a les persones o a la llar i mostrem quina és la bretxa salarial de cada sector.. Al matí llegirem el manifest corresponent, farem visible la nostra condició lila en el vestits, samarretes, mascareta, mocadors, guants, etc. I a la tarda estaré , a la plaça del poble, amb la resta de dones del Consell de les Dones de la ciutat a mostrar qui son.
A la meva ment acudirà, com altres anys, el que cantaven en algunes trobades feministes amb dones de tot l’Estat espanyol: “Manolo, esta noche te haces la cena solo “.
CARME PORTA
MEMBRE DE LA XARXA FEMINISTA I EXDIPUTADA D’ERC – ESPLUGUES
El 8 de març és un dia de commemoració de la lluita de tantes dones que ens precedeixen i de visibilitat de les demandes feministes. Per mi és un dia central, tot i que el purplewashing està sent enorme. Molts dels que no escolten el moviment feminista no dubten en penjar-se el llaç i l’etiqueta pel 8 de març. El 8 de març per mi és un dia de lluita per`+o cada dia hauria de ser 8 de març i aquesta és la demanda que fa el moviment, deixar de ser una anècdota per ser categoria.
Enguany com ja fa anys el 8 de març faré vaga. M’adhereixo a la vaga feminista: laboral, de cures i de consum. És important visibilitzar el que les dones aportem al món i la societat i més en un moment com el que vivim, en el que els nostres drets s’han trepitjat i les diferències en base a la discriminació s’han fet més grans. Ha crescut la bretxa salarial, l’atur femení, la precarietat dels contractes (quan n’hi ha) i això ens resta oportunitats en el present i en el futur. Cal doncs fer visible allò que és invisible: el treball de cures, el que tradicionalment fem les dones i que no es reconeix ni econòmicament ni socialment. Per això em sumo a la vaga i a les mobilitzacions convocades
CARLA GÓMEZ
DISSENYADORA de producte I RESPONSABLE DE L’ESPLAI SANT LLORENÇ – SANT FELIU de llobregat
El vuit de març per mi és visibilitzar la lluita de les dones envers l’estat patriarcal en el que vivim. Sí que és cert que hem millorat en molts aspectes, però continua existint una bretxa salarial entre dones i homes, segueixen existint rols masclistes dins de nuclis familiars, d’amics, en l’àmbit de treball… Últimament no paro de preguntar-me i qüestionar-me per què hem de riure dels comentaris masclistes que escoltem, o de les “bromes” del company de feina sobre les dones. Si no ric és perquè no em fan gràcia, punt, però aleshores per què m’he de sentir “malament”? Per què em fan sentir que soc la “rara” o que m’estic fent la “ofendidita”? Potser és que ets tú l’ofès perquè no hagi rigut de la teva broma pesada, sense gràcia i masclista, no? Potser és que (com a societat) seguim creient en el model patriarcal com a únic sistema (a banda del capitalisme), simplement perquè ja ens va “bé”.
Objectualitzar a una dona, no està bé; sexualitzar a les dones, no està bé; posar en dubte el nivell acadèmic i els mèrits propis de les dones, pel simple fet de ser dones, no està bé; Preguntar per què se celebra el 8 de març i no el dia dels homes, no està bé i a sobre és de ser ignorants; Denigrar, ridiculitzar i posar en evidència a una dona, no està bé; Cobrar menys pel mateix càrrec que un home, no està bé… Potser no està tant bé aquest sistema no?
És hora de trencar amb els rols masclistes, de no seguir el “rotllo”, de reivindicar els nostres drets com a dones i treballadores, és hora de recolzar-nos entre totes i lluitar juntes. No avui, sempre! És hora de desenmascarar el patriarcat i de sentir-nos segures, respectades, valorades… i també de mostrar que estem cansades, enfadades, tristes, però amb més ganes que mai de seguir lluitant per un futur feminista on la igualtat de gènere ja no s’hagi de qüestionar.
Enguany el viuré treballant… Molt trista de no poder sumar-me a la vaga però lluitant sempre. Crec que aquí és on està la lluita també, en no pensar que el dia de les dones és només avui 8 de març, sinó dia rere dia, comentari rere comentari. Entenc que hi ha generacions que els costa més concebre aquesta idea de societat feminista perquè tenen tant interioritzat el model en el que vivim que ja ho han normalitzat… és per això que ens toca a nosaltres lluitar per totes elles, tots els dies i sempre juntes.
CANDELA LÓPEZ
COORDINADORA NACIONAL DE CATALUNYA EN COMÚ. EXALCALDESSA DE CASTELLDEFELS
Podríem dir la típica frase de què tots els dies haurien de ser 8 de març, però lamentablement molts dies ens oblidem, fins i tot nosaltres, de reivindicar-nos, de sentir-nos orgulloses, de reconèixer cada dia el nostre poder feminista. I per tant el 8 de març és un dia per recordar-nos lliures i vives. I aquest any ens toca fer-ho molt més, agraint a tantes dones invisibles, les que han posat el seu cos per sostenir la vida durant aquest any tan difícil de pandèmia, i aquelles que han patit més que ningú, tancades aquests mesos, les violències masclistes, també és un dia per recordar-nos, que no estem soles. I per reafirmar el nostre compromís per continuar situant al centre de les polítiques a les dones, fent visible l’invisible.
Aquest 8 de març, la força del moviment feminista no omplirem com sempre els carrers com ens agradaria, però allà estarem, a les nostres places, tenyint de lila els nostres carrers, les nostres finestres, els nostres balcons, aconseguirem que igualment se’ns escolti per tots els carrers de tots els pobles i ciutats. Per dir-nos que juntes no hi ha por ens faci callar, que com sempre la lluita feminista també liderarà la lluita antifeixista, que continuarem avançant cap a un futur de decisions plenes i lliures d’imposicions i masclismes, un futur de llibertat, igualat i diversitat, també al Baix Llobregat.