El 2022 ha de ser l’any de la sortida de la crisi, de la recuperació econòmica i de les grans transformacions per avançar cap a la transició ecològica, i en aquest sentit els fons europeus Next Generation EU són una oportunitat per avançar en aquesta direcció
És evident que aquest debat sobre la sortida de la crisi, i la batalla contra la desigualtat, que ja era la principal urgència a Espanya i Catalunya abans de la pandèmia, es dóna en un context d’emergència climàtica generalitzada nivell mundial
A l’Informe de l’IPCC publicat recentment, els experts observen canvis en el clima en totes les regions de la terra i en tot el sistema climàtic són exemple: les onades de calor al Canadà, on han arribat als 50 graus; les catastròfiques inundacions a Terres de l’Ebre o la greu sequera que estem vivint a diverses zones de Catalunya. L’increment en l’escalfament global entre 1,5 i 2 graus no és simplement un problema de temperatura. Els seus efectes tindran una clara influència sobre l’agricultura, la salut de les persones i els processos migratoris, generant milions de desplaçats climàtics.
Per a fer front a la situació actual, la Comissió Europea ha presentat l’estratègia Fit for 55 per rebaixar la petjada de carboni a Europa, que fixa l’objectiu de reduir les emissions de CO₂ en un 55% el 2030. Per tant, la clau de la recuperació econòmica està en com impulsem la transició ecològica reduint les desigualtats existents acompanyant els sectors socials i econòmics que poden patir-ne les conseqüències.
Malauradament aquests objectius per fer front a l’emergència climàtica no han estat presents en la proposta fallida d’Ampliació de l’Aeroport impulsada per AENA, que ha comptat amb el suport entusiasta del PSC i Junts per Catalunya, i amb un president de la Generalitat de Catalunya que ha dit una cosa i la contrària depenent de qui fos l’interlocutor.
La teòrica inversió per ampliar la tercera pista de l’aeroport a més de suposar la destrucció directa de l’espai natural de la Ricarda i l’afectació de tot el sistema deltaic, comporta un augment desmesurat d’emissions de CO₂ al Delta del Llobregat i a l’àrea metropolitana de Barcelona . Aposta per la continuïtat del model turístic massiu de baix cost, que tant ha contribuït a tensar el mercat d’habitatge de Barcelona, que com a dany col·lateral ha suposat l’expulsió de segments importants de ciutadania de la capital catalana, contribuint alhora a densificar i tensionar encara més la comarca del Baix Llobregat. Exigim l’orientació d’aquesta inversió en infraestructures de mobilitat sostenible i a l’abast de la classe treballadora. Ara és el moment de reclamar al Govern de l’Estat el traspàs complet de la gestió del servei de Rodalies, i especialment els 200 milions d’euros anuals que han de permetre resoldre de manera definitiva els dèficits de la nostra xarxa ferroviària alhora que electrifiquem la nostra mobilitat per lluitar contra l’emergència climàtica.
La comarca del baix Llobregat per reduir les emissions i donar compliment a l’agenda 20/30 en matèria de mobilitat necessita ampliar el TramBaix, millorar la connectivitat en transport públic entre la zona Delta del Baix Llobregat amb la resta de la Comarca, les actualitzacions i millores que les catenàries de RENFE i les seves estacions necessiten i la prolongació de la línia L8 de FGC fins a l’estació de Gràcia són algunes de les actuacions necessàries per garantir un transport públic sostenible i de qualitat pels baixllobregatins i les baixllobregatines. Es tracta doncs d’aprofitar l’oportunitat de la transició ecològica i les ajudes dels fons europeus Next Generation per construir la Catalunya del Tren i dels i les ciutadanes.
David Cid (Portaveu d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya)
Encarnación García (4a tinenta d’alcalde de Medi Ambient i Sostenibilitat i portaveu del grup municipal Viladecans En Comú)