“Barbaritat”, aquest és el qualificatiu utilitzat per Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per descriure la proposta de l’empresa Aigües de Barcelona (AGBAR) d’encarir un 7’37 % el preu del rebut de l’aigua pel 2022.
Tant l’Ajuntament de Barcelona com l’Àrea Metropolitana de Barcelona han anunciat la seva oposició a la petició d’AGBAR, que l’empresa justifica per la variació de preus del servei de subministrament i per complir amb els principis de suficiència de la tarifa i de recuperació de costos.
Badia ha declarat que no hi ha precedents d’un increment tan elevat i ha recordat la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB de que la ciutadania noti l’augment el mínim possible.
L’increment plantejat per AGBAR afectaria a 23 municipis, una bona part pertanyents al Baix Llobregat, i a uns tres milions de persones. A la comarca, només El Prat, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Cervelló, La Palma, Corbera i Sant Andreu de la Barca depenen d’altres companyies, que en algun cas són municipals.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, presidenta de l’AMB, ha recordat que seria l’increment més elevat des del 2015 i ha qualificat la pujada d’inacceptable. Colau ha anunciat que, des de l’Ajuntament de Barcelona i des de l’Àrea Metropolitana, exigeix a AGBAR que retiri la pujada i ha recordat que “la ciutadania encara està patint els efectes de la pandèmia i és inacceptable que s’especuli amb un bé de primera necessitat com és l’aigua”. D’entrada, l’AMB ja ha exigit a AGBAR que aclareixi els motius d’aquest increment. És l’administració pública qui té la última paraula sobre la proposta d’augment de preus, fet que fa preveure que la proposta no serà aprovada.
Aigües de Barcelona porta temps protagonitzant un enfrontament molt virulent amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L’empresa ha arribat a denunciar a la líder dels Comuns davant el Tribunal de Comptes, denúncia que va ser arxivada. L’any 2018 AGBAR havia presentat un recurs contra una pregunta sobre la gestió de l’aigua en la Multiconsulta. Segons el digital Crític, en total l’Ajuntament i l’AMB acumulen una vintena de denúncies d‘AGBAR per voler auditar la xarxa, abaixar tarifes o intentar promoure la consulta abans citada. L’empresa també ha denunciat davant els tribunals una trentena d’ajuntaments catalans per voler remunicipalitzar la gestió de l’aigua.
Aigües de Barcelona és una societat mixta participada en un 70 % per AGBAR, un 15 % per l’AMB i un 15 % per CriteriaCaixa. Tot i que els darrers anys l’AMB ha imposat unes tarifes substancialment diferents a les que volia l’empresa, congelant o reduint les tarifes, AGBAR, segons el diari ARA, va acabar l’any 2019 amb uns beneficis nets de 22 milions d’euros i el 2020 amb uns beneficis de 3’8 milions d’euros.
El president d’AGBAR és Àngel Simón (a la fotografia amb Antonio Balmón, alcalde de Cornellà), de 64 anys, que, curiosament, els anys noranta, havia estat gerent de la Mancomunitat Metropolitana de Municipis de Barcelona, nomenat per Pasqual Maragall. Segons el digital Crític, “els seus vincles amb els dirigents metropolitans del PSC li han facilitat l’ascens a la cúpula de la companyia i, alhora, ajuden a entendre la influència del grup a Catalunya”.