Quan des de diversos àmbits es busquen alternatives a la desatenció de les entitats bancàries cap a la ciutadania, dotze ajuntaments han decidir passar de les paraules a l’acció. Divendres, es va constituir al Prat de Llobregat, la Xarxa de Municipis pel Dret als Serveis Bancaris Bàsics.
La nova Xarxa està integrada, de moment, per dotze ajuntaments, quatre del Baix Llobregat, El Prat, Sant Feliu de Llobregat, Pallejà i La Palma de Cervelló, i vuit de diferents comarques: Castellbisbal, Corbera d’Ebre, El Pinell de Brai, La Sènia, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Santa Perpetua de Mogoda i Sant Iscle de Vallalta. Està oberta a la possible incorporació d’altres municipis o comarques.
A la presentació (a la fotografia) hi van assistir Lluís Mijoler, alcalde del Prat, José Antonio Montero, alcalde de Montornès, Lidia Muñoz, alcaldessa de Sant Feliu, i la tinenta d’alcaldia de l’àrea social de Montcada i Reixac, Mar Sampere, a més de David Vicioso, tinent d’alcaldia d’Economia, Governança i Qualitat Democràtica, del Prat.
La Xarxa ha nascut amb l’objectiu d’estudiar la creació d’entitats bancàries d’àmbit municipal que garanteixin el dret ciutadà a l’accés als serveis bancaris. De fet, aquesta iniciativa sorgeix en un moment en què el dret ciutadà als serveis bancaris està en risc, davant l’exclusió financera des de la crisi de 2008 i el posterior procés de bancaritzaciò de les caixes d’estalvi i de concentració del sector. Segons dades de CCOO, l’Estat espanyol és l’estat europeu on més s’ha reduït la xarxa bancària: si l’any 2007, comptava amb 88 entitats, l’any 2019 aquesta xifra s’havia reduït a 12.
Què són les Fintech?
Aquests municipis han presentat la seva proposta per combatre l’exclusió financera entre els veïns i veïnes dels diferents territoris. La Xarxa ha explicat que estudiarà com aprofitar la figura de les Fintech com a eina par facilitar la creació d’entitats financeres locals.
El terme Fintech prové de les paraules en anglès Finance i Technology i fa referència a qualsevol activitat que empri la innovació o els aplicacions tecnològiques per a oferir productes i serveis financers. Les aplicacions i les formes que poden adoptar les Fintech són múltiples (assessorament, gestió automatitzada i més eficaç de les finances personals, mecanismes de finançament participatiu per posar en contacte inversors amb empreses, sistemes de préstecs ràpids de petits imports, etc.).
En l’àmbit local també poden contribuir al desenvolupament de serveis bancaris municipals adreçats a cobrir les necessitats bàsiques dels veïns i veïnes i del teixit econòmic de cada territori. Alguns dels instruments que es podrien crear serien les EDE ( Entitats de Diner Electrònic) i les PFP ( Plataformes de Finançament Participatiu). Involucrar ka ciutadania i consens polític, serien els factors clau per implementar serveis financers locals.
Lluis Mijoler, alcalde del Prat, va defensar aquesta iniciativa “quan està creixent l’exclusió financera, per efecte dels oligopolis bancaris” . L’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lidia Muñoz, va posar en valor que els municipis “facin un pas endavant per combatre l’exclusió financera, perquè junts arribarem més lluny”.
Més enllà de la creació de servis financers d’àmbit local, la Xarxa demana al govern central i a la Generalitat que impulsin una regulació que exigeixi que les entitats financeres hagin de garantir els serveis bancaris bàsics a la població.
Font: Ajuntament del Prat de Llobregat
Fotografia: CCMA