Sant Feliu de Llobregat disposa des de fa uns mesos d’una nova plaça, anomenada Elisabeth Eidenbenz. La pandèmia va impedir celebrar una inauguració com l’ocasió mereixia. Però això, ara, l’Ajuntament de la ciutat ha inclòs dins els actes del 8 de març un acte especial titulat: “Per què una plaça Elisabeth Eidenbenz? Descobrim la Maternitat d’Elna”.
Està previst que l’acte tingui lloc a la plaça, aquest divendres dia 11 de març, a les 6 de la tarda. S’ha anunciat la participació de l’alcaldessa de la ciutat, Lidia Muñoz, de la directora de l’Arxiu Comarcal, Mari Luz Retuerta, i de Nicolás García, l’alcalde d’Elna, municipi de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, on està ubicada la Maternitat que va dirigir Eidenbenz. A més, la Mordida Literaria llegirà poemes i actuarà l’Escola Municipal de Música.
La vinculació institucional entre Sant Feliu i Elna ve de l’època del govern d’esquerres a la Generalitat, quan l’exalcalde de la ciutat, Francesc Baltasar, era secretari general del Departament de Relacions Institucionals i Participació, i la també santfeliuenca María Jesús Bono, era la Directora General de Memòria Democràtica. Ells van connectar amb l’Ajuntament d’Elna, i amb el seu alcalde Nicolás García, per tal d’impulsar la rehabilitació i el coneixement de la Maternitat.
García, històric membre del Partit Comunista Francès, va ser alcalde d’Elna entre el 2001 i el 2014, any en que va perdre l’alcaldia, però la va recuperar en les darreres eleccions municipals del 2020, encapçalant una candidatura àmplia, d’esquerres i catalanista. També forma part de l’Ajuntament, Pere Manzanares, tinent d’alcalde responsable de Catalanitat, i president de d’una organització supramunicipal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT). Manzanares fou fundador de Ràdio Arrels, l’emissora de Perpinyà en català, que acaba de guanyar fa pocs dies el IX Premi Martí Gasull concedit per la Plataforma per la Llengua. Manzanares també està previst que sigui a Sant Feliu aquest divendres.
Elisabeth Eidenbenz (a la fotografia), fou una mestra i activista suïssa, que va viure entre el 1913 i el 2011. Va fundar la Maternitat d’Elna, que va prestar ajuda humanitària a les dones que es trobaven als camps de refugiats de la Catalunya Nord, després de la derrota de la República a mans del dictador Franco.
L’Ajuda Suïssa va organitzar una Maternitat, primer a Brullà, i després en un palauet d’Elna, prop dels camps d’Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès i Rivesaltes. Allà s’atenia a les dones embarassades que estaven en perill de perdre el seu fill o filla o de morir, a causa de les condicions infrahumanes en que es trobaven els camps. La Gestapo nazi la va tancar l’any 1944. La historiadora Assumpta Montellà va publicar el llibre “La Maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats” (Ara llibres, 2005), en el que compara la seva tasca amb la del famós Oskar Schindler durant la segona Guerra Mundial. La Generalitat atorgà a Eidenbenz la Creu de Sant Jordi l’any 2006. L’any 2004 l’Ajuntament d’Elna va comprar la Maternitat per conservar-ne la memòria. L’edifici ha estat rehabilitat i ara es pot visitar.
La plaça d’Elisabeth Eidenbenz vol recordar la necessitat de donar suport a les persones refugiades ara que l’atac de Putin a Ucraïna ha tornat a provocar una onada de persones que han de fugir del seu país. Fa 83 anys, això va passar a Catalunya i, com sempre, les dones i els nens i nenes en foren víctimes.
Fotografia: El País