Els sindicats USTEC, UGT, CCOO, Aspepc, Intersindical, CGT i USOC van iniciar, el passat dia 15 de març, una vaga històrica en l’àmbit educatiu de 5 dies, després de la proposta unilateral i immobilista de l’avançament de l’inici del curs 2022-23 anunciada pel Conseller Josep González-Cambray. Un anunci que ha estat la gota que ha fet vessar el got dels sindicats i que es suma a altres canvis estructurals del sistema educatiu com la nova reforma curricular i la seva aplicació, a la manca de compliment del finançament que anuncia la LEC (6% del PIB) per part del Departament d’Educació, a la manca de personal d’atenció directa a l’alumnat, … i, sobretot, a la manca d’espais de diàleg, negociació i acord entre la comunitat educativa i el Conseller.
És un bon moment per recordar la gran tasca que la comunitat educativa i el món local han realitzat aquests darrers 2 anys per mantenir els centres escolars oberts durant els moments més durs ocasionats per la COVID-19. Una tasca que només ha estat possible gràcies a la seva implicació i a la cooperació entre els Ajuntaments, les famílies i els equips directius, destinant-se recursos humans i econòmics i, en la majoria d’ocasions, trobant-se orfes i sense l’acompanyament del departament d’educació, tot i que aquest últim manté les competències plenes en l’àmbit educatiu a Catalunya.
El Conseller d’Educació ha iniciat, des del seu nomenament, dues reformes de gran importància en el sistema educatiu de manera unilateral: una ordre de nou calendari escolar i la proposta de gratuïtat de l’últim any d’escolarització en les escoles bressol (infància 2). Dues propostes que neixen després d’un anunci del conseller i el President de la Generalitat de Catalunya, però que no han estat treballades ni amb la comunitat educativa ni amb el món local.
La proposta de nou calendari escolar s’ha elaborat d’esquena a la Comunitat Educativa i al món local, tornant a proposar canvis estructurals en el model escolar català sense previ consens i ni tan sols haver incorporat aquest element a la negociació. La proposta de modificació horària provoca que els equips docents i directius dels centres educatius tinguin menys temps per poder preparar l’inici del curs, sobrecarregant encara més les seves tasques abans de l’inici escolar.
Aquesta modificació dubto que beneficiï la conciliació laboral i familiar. Si bé és cert que s’iniciarà el curs una setmana abans, la reforma proposada no augmenta les hores lectives i redueix la jornada el mes de setembre, fent que les hores lectives finalitzin a les 13h. Crec que aquesta modificació planteja molts dubtes sobre com es garanteix el menjador escolar, sobre la possibilitat de carregar la cura dels infants i adolescents en mans de familiars propers, i que és una aplicació encoberta d’una reforma horària que no ha aconseguit el consens de la Comunitat Educativa ni del món local. Alhora, aquesta reducció horària afectarà de manera directa a l’augment de les activitats extraescolars i el seu finançament per part dels Ajuntaments per a satisfer una modificació que el Departament ja ha anunciat i que no està prou dotada per a ser garantida.
Pel que fa al nou finançament anunciat per a les escoles bressol pel Departament, la manca de diàleg, de negociació i d’acord per part del Conseller està tornant a posar de manifest l’infrafinançament existent amb els Ajuntaments catalans pel seu manteniment. La proposta del Conseller es basa en pagar 3.200€ per plaça i any als Ajuntaments dient que amb aquest import es garanteix la política de terços que havia implementat el tripartit i que es cobria amb el pagament de la Generalitat de Catalunya, de les famílies i al món local. Un import que resulta insuficient per a finançar el servei de les escoles bressol, ja que molts ens locals han augmentat els serveis i han garantit una millor qualitat, fent que el preu per plaça d’escola bressol arribi fins als 6.000€ en diferents municipis i fins a 7.400€ a la ciutat de Barcelona.
És evident la necessitat de treballar per la gratuïtat de les escoles bressol i per a la seva universalitat, però no es pot traslladar la despesa econòmica que origina als ens locals. Un ens locals que han augmentat les seves despeses per incompliments de la Generalitat de Catalunya, any rere any, i que no poden fer front a aquestes despeses extraordinàries ni tampoc reduir la qualitat del servei, i això no es garanteix amb la proposta del Conseller Cambray.
La nostra societat només avançarà si dotem el sistema educatiu públic amb un finançament que arribi com a mínim al 6% del PIB per assolir el nivell d’excel·lència dels països capdavanters europeus i mitjançant la consecució de grans consensos amb la comunitat educativa. Necessitem una aposta més decidida per part del Govern de la Catalunya i exigim al Conseller la creació d’espais de diàleg, negociació i acord amb els agents educatius, sindicals i el món local. Només d’aquesta manera aconseguirem una societat més justa, més crítica i més democràtica.
Jordi Gil. Conseller d’Educació del Baix Llobregat