El darrer Consell nacional de Junts per Catalunya, celebrat diumenge a Alcarràs, va venir marcat per l’anunci de Jordi Sánchez, secretari general del partit, de no optar a la reelecció en el congrés que l’organització celebrarà el proper mes de juny. Però en el transcurs de la reunió es van fer alguns anuncis que poden afectar al futur de diverses alcaldies del Baix Llobregat.
Sánchez va explicar que Junts treballa per a que no hi hagi competència electoral entre candidatures de l’espai postconvergent en els més de cent municipis que tenen alcaldia del PDECat. En relació als alcaldes i alcaldesses que l’any 2019 es van presentar sota les sigles de Junts per Catalunya, quan encara no era partit polític, i que no s’han afiliat al partit Junts per Catalunya, creat l’any 2020, Sánchez va anunciar: “Treballarem plegats sota un mateix nom”. L’encara secretari general de Junts va destacar el cas de Reus, on Carles Pellicer, alcalde del PDECat, ha anunciat que no es tornarà a presentar l’any 2023 i que avala una llista de Junts per Reus.
Al Baix Llobregat, l’any 2019, Junts va obtenir quatre alcaldies: l’alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, i l’alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, van abandonar el PDECat i es van integrar a Junts l’any 2020. Però els altres dos alcaldes (a la fotografia), Xavier Fonollosa, de Martorell, i Adrià Camino, de Castellví de Rosanes, estan afiliats al PDECat, tot i que amb graus de compromís diferents. Camino va aparèixer, l’11 de gener, en la presentació pública del nou projecte, sorgit del PDECat, Centrem, liderat per l’exconsellera Àngels Chacón, que està a l’espera de celebrar un congrés que es va anunciar pel març però que s’ha anat retardant. Fonollosa va ser del grup d’alcaldes del PDECat, que, el setembre de l’any passat, al costat dels d’Igualada o Vilafranca del Penedès, van legalitzar les sigles Junts per garantir-se’n l’ús a les municipals de 2023. D’altres alcaldes del PDECat, com alguns del Baix Penedès (Cunit, Guardiola de Font-Rubí o Torrelles de Foix) i els d’una quarantena de municipis lleidatans, entre els que es troben els d’Aitona i Torrefarrera, busquen preservar les alcaldies legalitzant partits territorials o de vegueria, al marge de Junts i del PDECat.
A ningú se li escapa que Martorell, per la importància de la ciutat, és un objectiu desitjat. Fonts coneixedores de la vida municipal dubten que Fonollosa es retiri o que posi en perill la seva actual majoria absoluta. El seu paper en relació a Centrem, a diferència del jugat pel seu company de partit de Castellví de Rosanes, ha estat molt discret. La preocupació en l’espai independentista és la proliferació de candidatures: a Junts, ERC i la CUP, s’hi poden afegir les de Centrem, les d’àmbit territorial abans esmentades, i la propiciada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) decidida a la seva darrera reunió, després de desqualificar durament als partits independentistes. Tot i que sembla que l’objectiu de l’ANC són les properes eleccions al Parlament, la seva implantació en molts municipis podria propiciar candidatures a les eleccions locals de 2023. Martorell es troba, doncs, al mig del taulell de joc.