Una de les millors armes contra els incendis forestals és la neteja del sotabosc. Aquesta actuació és essencial a la serra de Collserola on els efectes del canvi climàtic es fan notar: en 10 anys s’han triplicat els dies en què es superen els 30 graus. I això passa en un espai natural que pateix la pressió de trobar-se dins la zona més poblada del país.
Una forma de netejar el sotabosc és disposar de ramats que hi pasturin. A Collserola fins ara n’hi havia quatre de dimensions mitjanes: al Baix Llobregat hi ha els de Sant Feliu de Llobregat i el Papiol. També n’hi ha un a Castellbisbal que entra sovint al Papiol. L’altre es troba al Vallès Occidental, a Montcada i Reixac.
Ara, l’Ajuntament de Barcelona, que dirigeix l’alcaldessa Ada Colau, sensible als temes mediambientals, ha impulsat un pla pilot per prevenir incendis. Des d’aquest mes d’abril fins el mes de juny un ramat d’ovelles, xais i cabres pastura per la zona de Collserola, dins el terme municipal de la capital de Catalunya. Al barri d’Horta-Guinardó hi ha 135 ovelles, unes 90 cabres i 70 xais, gairebé 300 caps de bestiar. Els animals han baixat des de Sant Llorenç Savall cap a Barcelona per passar-hi aquests tres mesos. Segons el pastor i el rabadà que les porten “s’estan afartant perquè hi ha molt menjar”.
Davant la curiositat que poden experimentar les moltes persones que passegen per Collserola es recomana mantenir uns 10 metres de distància amb el bestiar, portar els gossos lligats, caminar més a poc a poc, no donar-los menjar i, en el cas dels ciclistes, baixar de la bici: petits gestos puntuals que afavoriran la convivència amb un servei necessari pel Parc.
El Parc Natural de Collserola, que presideix des de fa pocs mesos Ada Colau, explica que un estudi realitzat delimita quatre grans àrees de pastura i recomana que en aquesta zona la pastura tingui un règim de transhumància estacional, principalment a la primavera, amb possibilitat de completar-la a la tardor. Per millorar la compatibilitat entre el ramat i l’ús del Parc Natural s’ha implementat una nova senyalització amb la normativa i les bones pràctiques a les zones de pastura.
La prohibició, ara superada, de la ramaderia a Barcelona ve dels anys 60 del segle passat, explica Ferran Pauné, ecòleg, enginyer agrícola i responsable del projecte. Pauné afegeix que “les granges lleteres que hi havia a la ciutat estaven en condicions deplorables i hi havia molta tuberculosi” però ara la situació és ben diferent i “no té sentit” mantenir la restricció”. A banda de la prevenció d’incendis la presència del ramat i els gossos ha de servir per reduir la població de senglars a Collserola. “Més ramats, menys senglars, és un vas comunicant de l’ecosistema” afirma Pauné.
Quan no pasturi, el ramat estarà instal·lat en un tancat electrificat a l’antic camp de futbol de la Font de Gos, al barri d’Horta. Disposa de quatre menjadores i dos abeuradors.
De moment el ramat es mou en una franja de 18 hectàrees. Si el projecte funciona, aviat es podrien veure més ramats a Collserola, concretament als altres districtes de Barcelona que toquen a la muntanya: Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Nou Barris.
Frederic Ximeno Roca, biòleg i tècnic urbanista, gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat a les xarxes “l’arribada del primer ramat per a la prevenció d’incendis al vessant barceloní de Collserola, 290 cabres i ovelles”. Ha donat les gràcies a totes les persones que ho han fet possible, “que no són poques”, i ha recordat que “com sempre, ha calgut persistència i convicció”.
Font: ACN