L’Institut Ramon Muntaner, que agrupa la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Federació d’Ateneus i el Departament de Cultura de la Generalitat, ha decidit concedir el Premi Recercat 2022 en la categoria de persona a Josep Campmany Guillot, que comparteix el reconeixement “ex aequo” amb Pere Pasqual Domènech. El Premi Recercat en la categoria d’entitat ha recaigut en la Societat Andorrana de Ciències.
L’objectiu del premis és posar en valor i projectar la ingent activitat i la repercussió del treball continuat i arrelat territorialment dels centres i instituts d’estudis de recerca local i comarcal i també distingir a persones que han tingut o tenen un paper rellevant dins el col·lectius dels centres d’estudis pel seu compromís amb la recerca i l’activitat cultural.
L’acte de lliurament dels Premis Recercat 2022 tindrà lloc durant les jornades del mateix nom a Igualada, el 7 de maig a dos quarts de dues, al Teatre Municipal -Ateneu Igualadí, al carrer de Sant Pau, 9, de la capital de l’Anoia.
Josep Campmany, nascut l’any 1966 a Gavà, on viu, és doctor amb menció europea en Física Aplicada i és Cap de la secció d’inserció d’acceleradors del sincrotó ALBA de Cerdanyola. També és un apassionat de l’ecologia, la política i la història local. Ha publicat desenes de llibres de caràcter científic i històric i multitud d’articles. D’entre els llibres destaquen “Vocabulari d’acceleradors de partícules”, “Argila, aigua i calç”, “Història del Club de Fútbol Gavà”, “Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers”, la participació en diverses obres col·lectives com “Els moviments migratoris a les terres de l’Eramprunyà” o “Llegendes, rondalles i tradicions”, així com “Notes per a la història de l’anarquisme a Gavà (1868-1939)” i molts altres dedicats a Gavà i Castelldefels. També “Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat”, publicat per Edicions del Llobregat, l’any 2014.
Josep Campmany és un científic a qui interessa també la història, una combinació no massa freqüent. Va ser un dels fundadors de la instal·lació científica més important del Sud-est d’Europa, el sincrotró Alba, i alhora està més que involucrat en la recerca històrica del seu municipi i de la seva comarca. Ell aclareix que “el vincle entre la física i la meva afició a la història és la curiositat, les ganes de saber”. L’any 2016, explicava a El Periódico, que un dia va voler esbrinar per què un carrer de la seva localitat portava per nom “Màrtirs del setge de 1714”. Va trobar documents que parlaven d’aquella batalla i afirma que estirar del fil de 1714 li va crear l’addicció a la història.
Campmany va fundar el Centre d’Estudis de Gavà, és membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i, fins fa poc, ha estat president local d’ERC a Gavà.
Fotografia: El Periódico