Que ens trobem en un context d’emergència climàtica ja ni els més negacionistes ho posen en dubte. Tant és així que la majoria de països del món estan adoptant mesures per mitigar les causes que ens aboquen a un escenari dramàtic. La Unió Europea va aprovar l’any 2021 l’anomenada “Llei Europea del Clima”. Espanya, com a membre de la UE la va adoptar en la Llei estatal 7/2021 de 20 de maig de canvi climàtic i transició energètica.
Segons aquesta legislació, les emissions i absorcions de gasos d’efecte estaran equilibrades a tot tardar en 2050, per la qual cosa en aquesta data les emissions netes han d’haver-se reduït a zero i, a partir de llavors, la Unió haurà d’aconseguir emissions negatives. Per tal d’assolir la neutralitat climàtica, l’objectiu vinculant de la Unió estableix una reducció de les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en un 55% d’aquí a 2030.
Doncs bé, en aquest context és evident que cal repensar els models econòmic, d’infraestructures i mobilitat actuals i fer una aposta ferma per models menys contaminants i agressius, el transport públic i la millora de la xarxa ferroviària.
I front aquesta evidència, el Ministeri de Transports ens presenta un avantprojecte de reforma de l’actual A2 entre Martorell i Igualada que camina en direcció contrària al compromís de lluita contra el canvi climàtic, una proposta de nou traçat que trinxa un extens territori, arrasa desenes d’hectàrees de bosc i no assoleix ni de lluny els objectius que l’avantprojecte es fixa: la reducció de perillositat i la millora de la mobilitat. I no ho fa perquè el problema de la mobilitat no es troba ni al Bruc, ni a Hostalets ni a Collbató, sinó uns quants kilòmetres més avall on multitud d’infraestructures mal resoltes, mig conflueixen sense cap planificació estratègica entre les diverses Administracions supramunicipals implicades (cas d’Abrera). I tampoc redueix la perillositat sinó més aviat l’incrementa, com és en el cas del pas per Collbató on apareixen fins a 3 km de rampes al 5,5% de pendent, front el 4% del traçat actual.
Aquest pas per Collbató destrueix 16 Hes de bosc i conreus, eliminaria prop de 15.000 pins i comportaria la pèrdua d‘unes 500.000 tones/any d’absorció de CO2. Això agreujat per l’augment de CO2 produït per l’increment de pendents i per tant de consum de combustible. Ens proposen una destrossa paisatgística irreversible amb desmunts i replens de fins a 30 metres d’alçada i 100 metres d’amplada. I tot per què? diuen que per aconseguir un carril més de baixada sentit Barcelona, que no resoldrà absolutament res. Si algú ho pot entendre caldria que s’expliqués. Quelcom similar podríem dir del Bruc, Hostalets o Castellolí. I tot en el marc d’espais de protecció especial segons el Planejament Territorial.
La relació cost/benefici d’aquest avantprojecte resulta àmpliament deficitari. Més de 570 milions d’euros per no millorar pràcticament res, fent un mal irreversible al medi ambient, l’entorn natural i l’economia dels municipis afectats. Ni tant sols s’han plantejat el què ja és un fet palpable: l’alliberament dels peatges de l’AP2 i AP7 fa totalment innecessari pensar en ampliar una autovia que, facin el que facin, per la orografia del terreny per on discorre, sempre serà una autovia de muntanya, lenta i perillosa, com el propi projecte reconeix quan estableix límits de velocitat de 80 i de 100 km/h en tot el traçat en estudi.
A Collbató els hem fet una proposta que passa pel soterrament de l’actual traçat. Això permetrà unes pendents màximes del 4% enlloc del 5.5%, acabarà amb la fractura que estem patint i preservarà el medi natural. Al Bruc també han fet propostes que eviten muntar viaductes de fins a 100 metres d’alçada afectant el PEIN de Roques Blanques i els connectors naturals amb el PEIN de Montserrat. Això o repensar tot el projecte sota criteris de sostenibilitat i racionalitat en la despesa.
Esperem que la raó s’acabi imposant
Josep Estradé
Regidor d’Acció Territorial de Collbató
