La Diputació de Barcelona ha lliurat aquesta setmana a l’Ajuntament de Martorell el Pla director del molí d’en Gomis, una edificació de quatre plantes amb uns orígens que es remunten al segle XVII com a molí fariner. La Diputació adverteix que actualment “l’edifici presenta un alt grau de deteriorament, amb parets ensorrades i entrada d’aigua generalitzada, motius pels quals caldria intervenir el més aviat possible per aturar la seva degradació”.
El Pla Director, que ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) ha tingut un cost de 18.000 euros. Segons l’estudi “es fa necessari planificar actuacions globals i unitàries en coherència amb la unitat arquitectònica, tecnològica i conceptual del monument d’acord amb l’esperit del lloc”. El Pla inclou la valoració econòmica de les actuacions necessàries per tal de restaurar-lo, i que en el seu conjunt superen els cinc milions d’euros. La Diputació recorda, després de tants anys d’abandonament, que “les propostes d’actuació augmentaran el valor i la comprensió del monument facilitant la seva divulgació”.
Al llarg del temps l’edifici ha patit diversos canvis: els anys 1745-1749 es va ampliar i reformar aprofitant el curs del riu Anoia a través d’un rec que agafava aigua d’una resclosa del terme de Gelida. L’any 1790 es van construir al costat un molí paperer, una serradora de fusta i una farga d’aram. Va mantenir la seva activitat fins l’any 1964, quan el molí va cessar la seva producció; des de llavors no s’ha utilitzat.
“Pobles de Catalunya” ha advertit que el molí “es troba molt malmès i en un estat d’abandonament que pot provocar el seu esfondrament”.
El molí d’en Gomis, és Bé Cultural d’Interès Local. La fitxa inclosa en els Mapes de Patrimoni Cultural recull que l’edifici és de titularitat pública, en concret de l’Ajuntament de Martorell, i que es troba “en mal estat estructural i de conservació”, un estat que es qualifica com a “dolent”. L’actual alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, es va mostrar disposat, ja fa més de dos anys, a cedir el molí per a instal·lar-hi un Centre d’interpretació de la Vies Blaves, iniciativa que recupera els camins fluvials al voltant del riu Llobregat, l’Anoia i el Cardener. Tot sembla indicar que si no s’actua “el més aviat possible”, tal com recomana l’estudi de la Diputació, el projecte potser no es podrà materialitzar.
Font i fotografia: Diputació de Barcelona