Síndic de Greuges, 2020:
La noticia publicada per elBaix.cat el passat dia 22 de maig sota el títol “Martorell: acusen l’alcalde de no empadronar persones que hi tenen dret”, ha tingut una àmplia difusió i un gran ressò. Per aquest motiu, i per les novetats d’aquesta setmana centrades en una important sentència, aprofundim en la polèmica sobre l’empadronament i en l’esment que fa el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, sobre el cas de Martorell, en el seu informe presentat al Parlament de Catalunya relatiu a l’any 2020, en el que es desenvolupa àmpliament el tema i es dona resposta a la queixa presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, davant la negativa de l’Ajuntament a empadronar persones que no disposen de títol de propietat o de lloguer d’un habitatge.
Aquesta decisió, que vulnera drets de les persones, rep un tractament ben clar per part del Síndic de Greuges en el seu Informe de l’any 2020 que deixa en evidència l’actitud de l’alcalde de Junts, Xavier Fonollosa (a la fotografia) . L’alcalde, en el Ple d’aquest mes de maig, va rebre, per aquest motiu, la crítica dels grups municipals de Movem Martorell i ERC i va haver de sentir la protesta de la PAH. Reproduïm alguns dels paràgrafs de l’Informe:
- “ El títol possessori no és requisit per a la inscripció al padró municipal , sinó la via ordinària per acreditar la residencia, que es pot comprovar per altres vies”.
- “Les seus electròniques municipals han d’informar del tràmit d’alta en el padró, tant si hi ha títol d’ocupació com si no n’hi ha”.
- “L’empadronament sense títol d’ocupació permet concórrer en els processos de valoració de sol·licituds d’habitatge per la Mesa d’Emergència”
- “La potestat d’inscripció al municipi no s’ha d’emprar per erradicar les ocupacions dels habitatges buits”.
- “Cal posar de manifest la negativa a reconsiderar el criteri que manté (l’Ajuntament de Martorell) ( consistent a denegar qualsevol sol·licitud en el padró que no vagi acompanyada d’un títol jurídic d’ocupació), tot prescindint de les consideracions jurídiques i recomanacions del Síndic”.
Jutjat contenciós administratiu, 2022
Aquest mes de maig, les coses s’han aclarit encara més. Segons informava aquest divendres, 27 de maig, Eldiario.es, el jutge Federico Vidal, titular del jutjat del Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, ha fet pública una sentència sobre el tema.
El novembre de l’any 2020, l’Ajuntament de Premià de Mar (Maresme), encapçalat per l’alcalde de Junts, Miquel Àngel Méndez, va aprovar un reglament amb els vots de Junts, PSC i Ciutadans, que restringia el dret a empadronar-se al municipi als veïns que tinguessin un pis en propietat o un contracte de lloguer, els mateixos criteris restrictius que defensa l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, també de Junts. Els Comuns i la CUP que hi van votar en contra, van presentar recurs davant els tribunals al·legant que els requisits per empadronar-se “no podien representar cap obstacle a l’accés als drets humans”. Ara el jutge els hi ha donat la raó i ha anul·lat l’acord de ple que restringia l’accés al padró per considerar-lo “ injust” i “discriminatori”.
El jutge, en la mateixa línia que defensava l’Informe del Síndic de Greuges de l’any 2020, recorda que la normativa vigent no permet a un Ajuntament limitar l’empadronament: “L’únic essencial per a inscriure’s en el padró és que existeixi residència al municipi; és igual que sigui un habitatge, sota un pont o en una construcció inadequada. Fins i tot resulta possible no tenir domicili i residir al municipi, com seria el cas dels sense sostre”.
La sentència considera que l’Ajuntament de Premià de Mar “pretenia en realitat restringir el dret de residència en el municipi a persones que considera indesitjables”. Una decisió que xoca amb la competència municipal de “lluita contra la pobresa i l’exclusió social”.
També recrimina el jutge a l’Ajuntament que pretengui una “neteja residencial” que afecta no tan sols a okupes, sinó també a persones amb dificultats per accedir a un contracte de lloguer o de compra de casa, com són els migrants en situació irregular, les dones i homes en risc d’exclusió social, els refugiats o altres col·lectius desafavorits.
El magistrat acaba afirmant que “L’Ajuntament pretén un món feliç absolutament reprovable , discriminatori injust i contrari als principis de cooperació i solidaritat que regeixen en la nostra societat”.
Caldrà veure si l’alcalde Fonollosa, que l’any 2020 no va fer cas al Síndic de Greuges, fa cas ara o no a una sentència judicial que, si bé no afecta directament l’Ajuntament de Martorell, acabarà afectant-lo.
Fonts: Informe del Síndic de Greuges 2020 i Eldiario.es
Fotografia: Ajuntament de Martorell