Damunt d’un turó que, fins ben entrat el segle XVI, estava a prop del mar, i damunt de les restes del que va ser un poblat iber i posteriorment un vil·la romana, s’alça el castell de Castelldefels, el monument que al segle X va donar nom a la ciutat i que ha esdevingut l’element arquitectònic més emblemàtic de la ciutat.
El castell té quatre sectors ben diferenciats. Les restes del ibers del III aC i les romanes del segle I aC sobre les quals es va aixecar el castell; l’església romànica fortificada de l’any 967, edificada pels monjos de Sant Cugat quan Castelldefels era terra de frontera amb els territoris que estaven sota el domini musulmà; i el bloc del castell pròpiament dit de pedra de marès rogenca, aixecat al 1550 quan Castelldefels seguia tenint un port natural i els perills venien del mar, de la mà de la pirateria barbaresca. El darrer bloc del castell respon al 1734, realitzat amb materials de maçoneria enlluïda i que li dona una tonalitat beix. Atès que el delta del Llobregat havia crescut fent desaparèixer el port natural i convertint el litoral de Castelldefels en un gran aiguamoll, el perill de la pirateria havia desaparegut i la darrera ampliació del castell va adquirir més un aire de residència noble que de fortificació militar. L’any 1897 Manuel Girona va comprar la baronia de l’Eramprunyà, que suposava també la compra del castell, i en cinc mesos va fer una primera restauració. La darrera funció de certa importància que es va dur a terme al castell va ser al 1938 quan va esdevenir presó de les brigades internacionals.
Tal com podem veure, fins ben entrat el segle XX, parlar del castell és parlar de la història de Castelldefels. L’any 1988 l’Ajuntament democràtic el compra als hereus de Manuel Girona i encarrega a l’SPAL de la Diputació de Barcelona la restauració de la seva església, que es va dur a terme del 1989 al 1992. El 5 de juny de 2001, havent-se de redactar el projecte de restauració i rehabilitació del castell, a proposta de Joan Lluís Amigó, cap de l’àrea de Cultura, i Joan Malagarriga, arquitecte municipal, la regidora d’ICV, Pilar Abascal, presenta a la Junta de Govern Local l’aprovació del programa d’usos per convertir-lo en un Centre d’Interpretació de la història del castell i, per extensió, de la història de la ciutat.
L’any 1960 Castelldefels tenia 3.920 habitants, que van passar a 32.211 al 1990, cosa que va suposar incrementar la seva població en un 82% ; entre els anys 1990 i 2022, encara creix un altre cent per cent fins arribar als 70.000 ciutadans actuals.
A més d’aquest creixement desmesurat realitzat en tan poc temps, cal tenir en compte que la ciutat es va desenvolupar urbanísticament d’una manera segmentada: dividida per la via fèrria, l’autovia i posteriorment l’autopista, amb un centre de ciutat compacte als peus del castell i un conjunt d’urbanitzacions mal connectades entre si. Tot això fa que Castelldefels esdevingui una ciutat poc integrada i amb poca capacitat perquè les generacions es transmetin, les unes a les altres, les tradicions i la història de la ciutat. A partir dels ajuntaments democràtics s’inverteixen molts esforços per potenciar-ne la personalitat col·lectiva i el sentiment de pertinença.
Paral·lelament, la platja i el front marítim es converteixen en un factor estratègic i en un dels motors econòmics de la ciutat, que veu enfortida la seva imatge de ciutat turística. Aquests dos factors fan que la posada en valor de castell com a centre d’interpretació jugui un doble paper d’element de cohesió i vertebrador de la ciutat i, alhora, de nou element d’atracció de turisme cultural.
El castell té una formosa història per explicar. De quan era una vil·la romana trobem un cipus, petita columna funerària en la qual apareixen per primera vegada els dos primers noms de ciutadans que visqueren en el que avui és Castelldefels. Es tracta de Valeria Haliné i Gaius Trocinae. Valeria va dedicar aquest petit monument a Gaius per haver estat un “MARITO OPTIMO”.
Al segle X la casa comtal de Barcelona va encarregar als monjos de Sant Cugat la repoblació del terme i en el seu cartulari inscriviren a l’any 972 la propietat dient: “Castello de Felix es prope ipsa mare”. Amb el pas del temps i amb l’aparició de la pirateria barbaresca i després de patir un atac i saqueig per part dels pirates, el pagesos de la contrada es van dirigir al baró de l’Eramprunyà, qui amb un préstec dels seus vassalls va aixecar l’any 1550 el primer cos del castell adossat a l’església romànica. El castell no és l’únic testimoni de la por que generava la pirateria. Els pagesos, al costat de les seves masies, aixecaven torres de defensa, torres que encara avui dia podem observar passejant per la ciutat.
El passat mes de juny i en una de les fases de poca intensitat de la pandèmia, el castell va entrar en funcionament demostrant una gran capacitat d’atracció de públic. Avui dia, visitar el Castell de Castelldefels és en si mateix un bon motiu per venir a la ciutat, a banda de l’atractiu tradicional que sempre ofereixen la seva platja i una gastronomia innovadora.
Joan Lluís Amigó. Ex regidor de Castelldefels
Fotografia: Turisme Baix Llobregat