El divendres, 8 de juliol, va morir el ceramista santfeliuenc Ramon Puiggròs Cardona. Aquest diumenge, 10 de juliol, el Tanatori de la ciutat es va omplir de gom a gom de persones que volien donar-li el darrer adéu. La família va convidar als assistentes a cantar les Rondes del Vi. Puiggròs, que va rebre la Rosa de la Ciutat l’any 2011, fou artista plàstic, escriptor, consultor de pensament creatiu i terapeuta de respiració. Va néixer l’any 1945 a Molins de Rei i va obrir les portes del seu taller i estudi de ceràmica a Sant Feliu l’any 1978. Va exposar en multitud de galeries. Fou l’autor de les plaques de ceràmica amb els noms en català dels carrers de Sant Feliu que, després de les eleccions municipals de 1979, van substituir les plaques en castellà del franquisme. Durant molts anys va crear la Rosa de ceràmica i el càntir que, en motiu de l’Exposició de Roses, distribuïa al seu estand a la Fira. En Ramon Puiggròs fou també una persona que va lluitar per la democràcia, d’esquerres i defensora dels drets nacionals de Catalunya.
ElBaix.cat ha volgut avui reproduir una reflexió seva, escrita el 6 de setembre de 2017, que la família va repartir diumenge en la cerimònia del seu comiat:
Com que molta de la gent que ens educa tem la mort, ens prepara per aquest moment de forma inadequada. Fins i tot la medicina i les institucions no l’accepten i no permeten que un es mori en pau. Els familiars l’amaguen com un fet delictiu als infants, en comptes de preparar-los amb naturalitat davant la mort d’avis i gent propera a ells.
Tothom s’hauria d’harmonitzar amb la mort per permetre que aquells que ja han marxat ho puguin fer en pau. Cal aprendre a morir mentre vivim. Però com poder preparar els nostres fills per aquest trànsit si nosaltres estem plens de pors?
Aquí comencen algunes de les reflexions que vull fer al voltant de la mort. La primera cosa que caldria fer seria acceptar la mort de forma natural, entenent que és un pas més del procés de la vida… tant per part de pares, com dels avis, metges educadors i institucions.
Què hauríem d’entendre, assajar i practicar durant la vida? Com a cosa molt important assenyalaria practicar la capacitat de saber desaferrar-se de totes les coses i no ser esclau de res ni de ningú; ja sé que no és fàcil, però tenim tota una vida per practicar. Fer això que sembla molt difícil, i ho és, comporta preparar-nos per aquell moment que desconeixem quan arribarà.
Bé doncs, com tancarem la nostra vida? Jo us explico com voldria tancar la meva: sabent que moro, acompanyat de l’amor dels que estimo, compartint pors, llàgrimes i rialles
i marxant….
Adéu
Ramon Puiggròs (1945/2022)
Fotografia: Amicsdelesrosesartesania