El dirigent d’ERC i ex diputat al Congrés, Joan Tardà, veí de Cornellà, ha mostrat de forma pública les seves discrepàncies amb el seu partit. L’actitud de Tardà ha sorprès perquè sempre s’ha mostrat fidel a la línia política d’ERC, fet que li ha ocasionat ser objecte de crítiques duríssimes per part d’un sector de l’independentisme.
El motiu de la polèmica és l’aprovació al Congrés de Diputats de la Llei de la Memòria Democràtica, que ha comptat amb els vots del PSOE, Unidas Podemos i els Comuns, Bildu, Compromís, Más País, PNB i PDeCAT; es van abstenir ERC i BNG, i PP, VOX, Ciutadans, CUP i Junts per Catalunya hi van votar en contra.
L’emprenyada de Tardà ha estat amb l’opció de l’abstenció. Ell creia que hi havia arguments per votar que no. El debat ha estat intens a ERC, perquè també hi havia qui propugnava el vot afirmatiu i no fer el joc a la dreta i l’extrema dreta, més quan Bildu defensa la nova llei. Finalment el grup parlamentari es va decantar per l’abstenció, una decisió que va fer que Tardà es mostrés indignat i decebut, i acusés al seu partit de “blanquejar un final mentider”. “Érem la darrera veu de les víctimes” va afirmar el polític de Cornellà.
La versió de Joan Tardà no lliga, però, amb el que va passar al Congrés de Diputats aquest dijous, 14 de juliol. La dreta espanyolista es va mostrar més agressiva que mai davant una Llei que condemna la dictadura franquista. Els orígens polítics del PP es van evidenciar amb la promesa solemne d’Aznar i Núñez Feijoo de derogar la Llei si guanyen les eleccions, i les arrels franquistes de l’extrema dreta de VOX van fer acte de presència amb la seva actitud de justiticar l’execució de Salvador Puig Antich, fet que va provocar que diputats i diputades de Unidas Podemos, ERC i Bildu marxessin de l’hemicicle en senyal de protesta.
Els continguts de la nova Llei
Des dels sectors que van donar suport a la nova Llei, pensada per superar les mancances evidents de la Llei de Memòria Històrica de Rodríguez Zapatero, es posa en valor el fet que la nova Llei declari la il·legalitat de la dictadura i de les seves sentències, inclosa la que va condemnar a mort al president Companys, que passen a ser il·legals i nul·les, l’estudi de la vulneració de drets fins l’any 1983 (que ha provocat la indignació de la vella guàrdia del PSOE), la interpretació de la Llei d’Amnistia de l’any 1977 de conformitat amb el dret internacional humanitari d’acord amb el qual els crims de guerra o de tortura són imprescriptibles i no amnistiables, la creació d’un Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, la consideració de les institucions d’autogovern i de les llengües basca, catalana i gallega com a víctimes de la dictadura, o fer que l’anomenat Valle de los Caídos recuperi el seu antic nom de Valle de Cuelgamuros, amb la corresponent reassignació del conjunt i el trasllat de les restes de José Antonio Primo de Rivera, i declarar que les exhumacions de desapareguts són responsabilitat de l’Estat.
Com sempre, es legítim preguntar-se si no es podia anar encara més lluny, com volia Tardà, però sembla indiscutible que es fa un pas de gegant en la recuperació de la Memòria democràtica a l’Estat espanyol. L’intent del PP de manipular les associacions de víctimes del terrorisme demostra la seva incomoditat. En canvi, la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz (a la fotografia amb l’històric dirigent del PCE, Víctor Díaz-Cardiel, i amb Jaume Asens) va declarar que la nova llei és un “bàlsam reparador” que reescriu la història d’Espanya. Des d’una perspectiva democràtica sembla més un moment de satisfacció que d’emprenyada.
Fotografia: TeleMadrid